dijous, 11 d’agost de 2016

Romànic amagat al Prepirineu ( 3 ).

Deixem temporalment el municipi de Coll de Nargó, concretament el petit nucli de població de Valldarques, un dels cinc que el formen. Un cop a Nargó, anem fins a Organyà on , abans d'arribar  a la plaça de les Homilies, cal estar atent per anar a l'esquerra en direcció Cabó. Aquesta entitat municipal té tres pobles habitats: Vilar de Cabó, Pujal d'Organyà i Cabó que és la capital municipal. Parlem en total de 98 habitants.


Per l'extrem oest de la vall hi passa la Cabanera, ruta molt important de transhumància que ja s'utilitzava a l'època medieval per portar els ramats d'ovelles des de les comarques del sud fins als Pirineus. Hi ha un pas, anomenat Pas Comptador, en el que els pastors podien comptar fàcilment les ovelles que portaven. 


La vall de Cabó ja estava habitada a la prehistòria. És impressionant fer tranquil·lament la ruta dels dòlmens, en la que anirem trobant: el de Cal Llauna, de Colomera, del Mal Pas, de l'Oliva, de Pedracabana, el del Molí de Favà... La majoria construïts entre el 2.000 i el 1.500 aC. A la propera fotografia podeu veure el dolmen del Molí de Favà.

   
Des de mitjans del segle X, la vall de Cabó estava dominada pels Caboet, uns senyors feudals que també controlaven la vall de Sant Joan. Al segle XII la vall passà a l'església d'Urgell. La nostra protagonista d'avui és l'església de Sant Serni, que es troba situada als afores de Cabó, situada sobre un promontori.


A l'interior d'aquesta església, construïda al segle XI i molt reformada al segle XVII o XVIII, es pot veure el facsímil del manuscrit de Greuges de Guitard Isarn, Senyor de Caboet.


 Font fotografia: web Biblioteca de Catalunya 

Quan s'obrí al públic l'any 1.914 la Biblioteca de Catalunya, ubicada aleshores al Palau de la Generalitat, s'exposaren els manuscrits de les Homilies d'Organyà, i vora seu el pergamí bilingüe ( llatí/català)  de les Greuges de Guitard d'Isarn, Senyor de Caboet.


 Font fotografia: web Biblioteca de Catalunya 

És un dels documents més antics conservats on comença a aparèixer la llengua catalana. Es tracta d'un document jurídic datat entre els anys 1.085 i 1.095 provinent d'Organyà, en el que el Senyor de Caboet reclama la reparació de les ofenses i danys infringits pels seus vassalls.


El primitiu edifici romànic ha estat modificat al llarg dels segles, per això la seva estructura és complexa. Actualment hi ha una nau orientada al nord, coberta amb volta de canó i amb dos absis semicirculars al nord i a l'oest.


Els absis tenen finestres de doble esqueixada que faciliten la quantitat de llum que entra de l'exterior. Els arqueòlegs han localitzat els fonaments d'un tercer absis i les restes d'una nau orientada d'est a oest.


En el creuer de l'església s'alça una cúpula formada per una volta a quatre vents, que presenta quatre arestes entrants al llarg de la intersecció fins a la clau. A l'exterior el que veiem és un cimbori de planta quadrada.


El cimbori està coronat per un campanar d'espadanya o de cadireta, amb dos ulls. Al costat est de la capçalera no hi ha absis sinó un arc paredat. L'església no té elements escultòrics ornamentals.


Deixem Cabó, on malgrat la reducció d'explotacions patida els darrers anys, la ramaderia de la llet continua sent la principal activitat econòmica del terme. Tornem a Organyà i continuem direcció a la Seu d'Urgell. A pocs metres del monument de les Homilies, on comença una corba a l'esquerra, veurem indicada, a la dreta, la carretera de Fígols que serà el nostre proper objectiu.
Atentament.
Senyor i
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada