Vull recomanar-vos avui dos llibres de Lluís Foix i Carnicé, nascut l'any 1.943 a Rocafort de Vallbona a la comarca de l'Urgell, un petit poble medieval construït dalt d'un turó en el que viuen unes 130 persones. Aquest periodista de soca-rel que ha voltat per mig món, continua la relació d'estima amb la seva petita pàtria, la vall del riu Corb.
En la presentació feta a la llibreria Caselles de seu llibre "La porta giratòria", premi Josep Pla 2.016, editat per Destino; ens parlà repetidament del periodisme quan la immediatesa no era el pa de cada dia.
Actualment no hi ha temps per contrastar les informacions i tindre la perspectiva que cal per entendre-les. El periodisme culte i amb temps per fer tranquil·lament la feina, desapareix lentament.
Lluís Foix entrà a treballar a La Vanguardia, la capçalera més antiga de Catalunya -fundada l'any 1.881-, com a traductor. L'ofici de periodista és complicat, hi ha molts interessos creats i és difícil trobar l'equilibri per informar com cal perquè no sempre es pot dir el que creus que s'ha de dir. Malgrat la inexistència de censura política, el que si condiciona al periodista són els interessos i les pressions del poder. El periodista ha d'explicar el que passa i perquè passa.
L'autor afirma que no és un llibre de memòries sinó de vivències. Moltes són vivències d'en Lluís Foix a La Vanguardia on ha treballat de traductor, redactor, redactor en cap, subdirector, director, director adjunt i enviat especial, poca broma !
Llicenciat en Periodisme i Dret, corresponsal a Londres ( 1.974 - 1.980 ) i a Washington DC ( 1.981 - 1.982 ), les seves cròniques han cobert moltes guerres, conflictes, cimeres,... enviant-les des de 84 països...
Que no li agrada parlar de memòries sinó de vivències, queda clar al títol del segon llibre que recomano, editat l'any 2.013 per Columna: "La marinada sempre arriba" . Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb.
El llibre és un homenatge a les seves arrels explicant-nos el que va viure i gaudir, fa més de mig segle, en la seva infantesa i adolescència. La quotidianitat del món rural i les seves descobertes omplen el llibre. El títol de l'últim capítol, el 34, ho deixa molt clar: "La vall del Corb, la meva pàtria".
El que significa aquesta etapa de la vida del periodista de la vall del Corb, està sintetitzat a la coberta posterior de llibre: "El futur de les persones no està escrit, sinó que s'inventa dia a dia. Però l'arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove, no s'oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria de tothom".
Gaudiu amb la reposada lectura dels llibres de l'home de la vall del Corb.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada