Entrem a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana, obre del genial arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, construït entre els anys 1.905 i 1.908. Els fundadors de l'Orfeó Català, Lluís Millet i Pagès i Amadeu Vives i Roig li encarregaren l'obra perquè fos la deu de l'orfeó.
L'any 1.997 el Palau fou inclòs en la relació del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Si ens fixem el la boca d'escenari, d'onze metres d'amplada, podem gaudir del grup escultòric iniciat per Diego Massana Majò i que continuà el jove Pau Gargallo i Catalán. Veiem a la part esquerra la representació de la música popular catalana amb un gran arbre als peus del qual un grup de noies ens recorden la cançó "Les flors de maig" i el bust del seu compositor Josep Anselm Clavé. A la propera fotografia podeu admirar la capçada d'aquest immens arbre i la fascinant decoració dels mosaics en forma de cua de paó reial...
La part dreta de la boca d'escenari ens regala una impressionant cavalcada de les Valquíries sobre dues columnes dòriques que flanquegen un gran bust de Beethoven. Penseu que l'any 1.901 es fundà a Barcelona l'Associació Wagneriana de Barcelona guiada per la fascinació per Richard Wagner.
Però el que et roba el cor quan entres a la segona graderia de la Sala de Concerts, és la gran claraboia de vidre que ocupa el centre del sostre, per on entra la llum natural. Quan no hi ha llum natural, funciona com si fos un llum amb il·luminació artificial.
Aquesta meravella és obra del pintor, vitraller i dibuixant modernista Antoni Rigalt i Blanch. La claraboia ens recorda un gran sol amb forma d'esfera invertida al centre del qual els vidres són daurats i estan envoltats de vidres amb tons blaus i blancs amb bustos femenins.
És molt fàcil quedar-se bocabadat admirant la bellesa del Palau. El semicercle posterior de l'escenari és tot un regal visual en el que divuit muses modernistes, nou a cada costat, us seduiran. La combinació de mosaic i relleu és fascinant. A la propera fotografia podeu veure les nou muses de la part dreta del semicercle.
La part escultòrica superior és obra d'Eusebi Arnau i Mascort i el trencadís de les faldilles està fet per Mario Maragliano i Navone i Lluís Bru i Salelles. La fotografia següent us mostra les nou uses modernistes de la part esquerra del semicercle posterior de l'escenari.
Totes les muses porten un instrument i sembla que estan dansant sortint del mur cobert de trencadís de tons rogencs. Al centre del semicercle, entre els dos grups de nou muses, tenim el mosaic de la senyera de l'Orfeó Català obra de Lluís Bru a partir d'un disseny de l'arquitecte modernista Antoni Maria Gallissà i Soqué, gran amic de Lluís Domenech i Montaner. Sobre el semicercle posterior de l'escenari hi ha l'orgue.
A la segona graderia els vitralls dels dos costats omplen aquest espai de color. Les columnes amb mosaics de Lluís Bru i Salelles i els mosaics que hi ha a les interseccions dels arcs superiors representant cues de paons reials, tenen un encant superlatiu.
A la propera fotografia, e més a més dels elements arquitectònics que us he comentat, podeu veure el gran arbre de la part esquerra de la boca d'escenari amb el bust de Josep Anselm Clavé.
Tots els racons del Palau de la Música Catalana són sorprenents, com el sostre de roses vermelles i blanques de ceràmica vidrada que podeu apreciar en la següent fotografia de detall.
Abans de marxar, us regalo una mirada general des del segon pis. Al centre, l'orgue del 1.908 de la casa alemanya Walcker de Ludwigsburg. L'any 2.003 el tornaren a restaurar gràcies a una campanya de micromecenatge.
Aquesta campanya consistí en adoptar tubs de l'orgue. Els enamorats de la música que van participar-hi poden buscar el seu nom escrit en els tubs d'orgue que pengen al forat de l'escala per la que baixem a l'acabar la visita...
Sortim del Palau després de xalar amb les propostes del gran arquitecte modernista i el seu magnífic equip de mestres del mosaic, escultors, ceramistes, vitrallers i artesans del paviment hidràulic. La bellesa del Palau és immensa...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada