diumenge, 25 de desembre de 2016

Assaborint el castell de Concabella ( 1 ).

Al novembre del 2.008, l'entrada "Passejant per la Segarra" us recomanava el llibre de la sèrie A peu de Josep Maria Espinàs  "A peu per la Segarra 1.962". Avui torno a convidar-vos a visitar virtualment aquesta comarca plena de colors, contrastos estacionals, paisatges insòlits i castells. Una terra aspra i gentil on es desperten els sentits mentre camines. A la pàgina 97 del llibre escrit fa cinquanta-cinc anys l'escriptor descriu una sensació que encara avui tindreu quan gaudiu del misteri dels petits pobles de la Segarra. Concretament parla de la seva sortida de Concabella, el poble protagonista de l'entrada d'avui: "Concabella m'acomiada amb flors als carrers i a les finestres, com tants pobles de la Segarra. És l'esforç tossut per posar una mica de color i alegria sobre la terra aspra"...  
Ja situats a Concabella donarem un cop d'ull al seu impressionant castell, el més gran de la comarca.


El castell de Concabella apareix documentat en la segona consagració de Santa Maria de la Seu del segle XI. Al llarg de la història ha tingut moments d'abandó i diverses funcions. L'any 1885 va passar a ser propietat dels veïns del poble i actualment és l'únic castell públic de la comarca. Mireu quina colla de utilitats ha viscut: fortalesa, palau senyorial, camp de treball l'any 1.938 en el marc de la Guerra Civil, escola, presó, corral, sala de ball, ... Actualment és un equipament cultural i social públic.


El castell té planta rectangular, gairebé quadrada, amb tres torres situades als vèrtex, excepte al nord-est. Començarem observant la façana oest, emmarcada entre dues torres de planta quadrada, on hi ha dues finestres renaixentistes amb motllures; la de la dreta, més senzilla, però la de l'esquerra molt ornamentada.
A la fotografia anterior podeu veure que la part superior de la façana està rematada per una sèrie d'arcs petits fets a partir dels antics merlets. A la part alta de la torre hi ha una gàbia de la que us pararé al final de l'entrada...


Tornem al finestral de l'esquerra, amb un emmarcament decorat amb fulles. La bella ornamentació es completa amb un conjunt de caps humans i bèsties. En aquesta façana hi havia un cafè afegit l'any 1.953... Si anem a l'esquerra i girem a la dreta, on hi ha la torre de la gàbia, trobarem la façana nord en la que sobresurt una latrina a l'altura de la planta noble. Tranquils, podeu passejar sense sobresalts perquè la latrina fa molts anys que no s'utilitza.


Ja he dit abans que la Segarra és terra de castells. Penseu que a mitjan del segle XI la riba del riu Sió fou reconquerida als àrabs. En aquesta zona, per garantir la presència cristiana, es construïren força castells i esglésies. La Ruta dels Castells del Sió, un recorregut que ressegueix bàsicament aquest riu, us permetrà conèixer aquesta part de la Marca Superior, la divisió administrativa i militar del nord-es d'al-Àndalus.


Podeu descobrir el poble aturonat de Montfalcó murallat i els castells de: Florejacs, les Sitges, Concabella, les Pallargues, Vicfred, Montcortès, Molí de Ratera, Castellmeià, les Oluges, torre de Mejanell, Vergós Guerrejat, torre d'Ivorra i el Castell de l'Aranyó en el que nasqué l'any 1.918 Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina.
Continuem passejant i quan acaba la façana nord girem a la dreta per trobar la façana oriental, la principal.


La nissaga dels Concabella mantingueren el senyoriu del castell fins al segle XIV, a partir del qual es succeïren diferents llinatges. Al segle XVI, els Erill van transformar l'antiga fortalesa en castell-palau.
A l'esquerra de la façana principal trobem la porta principal del castell amb un arc de mig punt amb grans dovelles sobre el qual hi ha cinc grans finestrals afilerats per tota la façana est. Sota dels finestrals trobem unes obertures rectangulars que tenien funció defensiva anomenades troneres per les que disparaven estant a cobert dels enemics...


Tornem a girar a la dreta per veure la façana sud, amagada per cases adossades modernes. El que us cridarà l'atenció és la torre octogonal que avui forma part d'un habitatge privat.


Entrem al castell on podem veure les espitlleres, unes obertures rectangulars llargues i estretes on estirats a terra els defensors del castell disparaven les seves armes.


Era molt difícil que els que volien assaltar el castell encertessin el seus trets en els defensors perquè la part exterior de les espitlleres és molt estreta. Però el camp de visó del defensor del castell era molt reduït. A la propera fotografia podeu veure la part del davant d'una espitllera amb forma de creu del castell de Concabella.


Per acabar l'entrada d'avui, i abans de visitar l'interior en les properes entrades dedicades al castell, torno a la gàbia penjada de la torre de la dreta de la façana oest per fer-vos cinc cèntims de la llegenda del barber de Concabella, que explica la venjança d'aquest barber sobre el senyor del castell...


El senyor feudal va fer us del dret de cuixa amb la dona del barber que va esperar el moment d'afaitar-lo per degollar-lo. Aleshores la senyora del castell va ordenar que el decapitessin i exposessin el seu cap dins la gàbia penjada a la torre del castell amb la finalitat d'escarmentar a tota la població i deixar molt clar qui manava...
A l'interior del castell han desaparegut gairebé tots els elements arquitectònics antics i està totalment reformat. Entrem-hi coneguem els seus espais i propostes culturals.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada