dijous, 1 de desembre de 2016

La bellesa del Palau ( 1 ).

Deixem la cantonada dels carrers Sardenya i Mallorca on hi ha les antigues escoles, el petit edifici destinat als fills dels obrers que treballaven en la construcció de la Sagrada Família,  per anar al barri de Sant Pere al districte de Ciutat Vella i gaudir d'una de les joies del nostre modernisme, el Palau de la Música Catalana. Però no començo per les genialitats de Lluís Domènech i Montaner ( 1.850 - 1.923 ) sinó per l'extrem de la façana nova a la cantonada del carrer Sant Pere Més Alt i el carrer del Palau de la Música on podeu veure el baix relleu d'un immens arbre fet amb maó vermell.


La façana principal actual la va realitzar Lluís Domènech i Montaner com si anés a la vista malgrat que no es podia veure perquè la tapava l'església de Sant Francesc de Paula. Aquesta església formava part del Convent de Sant Francesc de Paula començat a construir al segle XVI i enderrocat a principis del segle XX. L'any 1.902 s'enderrocà el claustre del convent sobre el que s'edificà posteriorment el Palau de la Música. L'església fou cremada l'any 1.936, reconstruïda i oberta altra vegada al culte l'any 1.950. L'enderroc de l'església es va fer l'any 2.002 per ampliar el Palau de la Música.
Actualment podem contemplar a façana que no es veia que l'arquitecte modernista realitzà amb tota mena de detalls: maó vermell vist, baranes de ferro forjat, vitralls, capitells,... com la resta de l'edifici. La pantalla de vidre d'Oscar Tusquets i Guillén ens permet gaudir de la façana molts anys "amagada".


Però deixem les actuacions dels arquitectes actuals per començar a admirar la bellesa de l'arquitectura de Domènech i Montaner tornant al carrer de Sant Pere Més Alt on hi havia l'únic accés fins l'any 1.989. A la propera fotografia podeu veure el balcó del primer pis amb les set parelles de columnes cobertes amb mosaic, el segon pis amb els busts d'esquerra a dreta de Palestrina, Bach i Beethoven obra d'Eusebi Arnau, i a la part superior el gran frontó amb un mosaic de Lluís Bru.


A la cantonada amb el carrer Amadeu Vives trobem el grup escultòric modernista, fet l'any 1.909 per Miquel Blay, "La cançó popular catalana". La donzella, que representa la cançó, està acompanyada per persones de diferents oficis i edats que representen el poble català. Tots sota la protecció de Sant Jordi...


Sorprenen en aquesta façana els arcs amb grans columnes de maó vermell i mosaics de ceràmica. Dues d'aquestes columnes tenien en el seu interior les taquilles. A la propera fotografia podeu apreciar un fragment d'aquest trencadís.


Entrem al Palau, edifici encarregat per l'Orfeó Català perquè en fos la seva seu, i sufragat per industrials, financers catalans i , evidentment, per enamorats de la música. La bellesa dels vitralls és encisadora...


Pugem per l'escala doble cap al primer pis, molt treballada amb arrambadors de ceràmica vidrada,  relleus de flors i balustres de vidre que podeu apreciar detalladament en la fotografia següent.


Abans d'entrar a la Sala de Concerts sortim a la balconada de la Sala Lluís Millet del primer pis per veure les columnes cobertes de trencadís amb decoració floral, totes amb un dibuix diferent. Els capitells de les columnes també tenen motius florals.


El 9 de febrer del 1.908 fou inaugurat el Palau de la Música i guanyà al 1.909 el Concurs anual d'edificis artístics instaurat per l'Ajuntament de Barcelona al juny del 1.899 per premiar anualment el millor edifici construït a la ciutat.
Voleu entrar a la Sala de Concerts?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada