dimecres, 21 de desembre de 2016

Un cop d'ull a Cal Trepat ( 5 ).

Sortim de la nau 4, en la que hem descobert la màgia de l'oficina tècnica de modelatge, i des del passadís delimitat per les cordes ja podem veure l'última de les naus museïtzades de Cal Trepat, la nau 5, que acull la secció de tallers.


No hi ha dubte, aquesta secció és la més espectacular de tota la fàbrica, amb les seves vint-i-cinc màquines accionades per un sol motor elèctric...


Només entrar a la nau trobem una mola d'esmeril amb la que s'esmolaven les peces perquè encaixessin a la perfecció. Al costat de la màquina podeu veure a la propera fotografia una caixa de fusta misteriosa...


El que hi ha a la caixa és pega grega, anomenada també pega reïna o colofònia. És una resina natural obtinguda fent talls al tronc del pinastre i altres coníferes, de color ambre o groc pàl·lid. Té moltes utilitats: farmàcia, fabricació de vernissos, donar adherència a l'arc d'alguns instruments de corda, enquadernar llibres...


I em direu: quina relació té amb tota aquesta colla de màquines? La resposta està en les seves qualitats com antilliscant. Penseu que també l'empren escaladors i ballarins... En el cas de Cal Trepat, la pega grega és útil per al bon funcionament de l'embarrat.


A la fotografia anterior podeu veure els torns de rebaixar eixos per acabar-los de perfeccionar, i a la part superior una colla de politges i corretges, és l'embarrat. Com he dit abans, un sol motor elèctric, mitjançant aquestes politges i corretges planes de cuir, transmet la força per fer funcionar diferents màquines que no tenen motor propi.


Amb la pega grega s'untava la part interna de les corretges per tal d'assegurar l'adherència. Era molt important que la corretja estigués  ben enganxada a la politja i evitar accidents, ja que al donar-se massa podia saltar. L'embarrat requeria un manteniment permanent, penseu que si fallava el motor o el sistema de transmissió, tota la secció quedava aturada.

  
L'embarrat feia funcionar els torns ( un americà de la casa Bradford i un de la casa Hispano Suïssa ), dues mandrinadores ( per fer forats a peces cúbiques ), tres torns de revòlver, dues llimadores, unes planejadores ( per obtenir superfícies planes i llises ), diversos torns de producció i trepants ( per foradar). En la secció  hi ha màquines radials i màquines d'esmolar, roscar i foradar. Amb aquesta colla de màquines es van fabricar milers de segadores i garbelladores. En el proper vídeo podeu veure el funcionament de l'embarrat.

     A cada secció de la empresa trobem un espai singular: la cabina de l'encarregat, un lloc de comandament des d'on el responsable controlava tot el procés de producció. A la propera fotografia podeu veure la cabina de l'encarregat de la secció de tallers.


M'apropo per fer la fotografia que ens permeti veure l'interior de la cabina. L'encarregat tenia un llibre on apuntaven tots els detalls de la feina, fins i tot el temps que es trigava a fer-la. També disposava d'un telèfon intern que comunicava directament l'encarregat de la secció amb les altres seccions o amb el senyor Pepe, l'amo...


Per acabar la visita a les cinc naus museïtzades que formen el museu de la mecanització agrària de Tàrrega, podreu escoltar la sirena de la fàbrica. La sirena funciona perfectament, però el que sentireu és una gravació. Amb el seu so característic marcava l'horari dels treballadors de Cal Trepat i de la pagesia targarina. A la fàbrica hi van treballar 550 persones que fabricaren unes 75.000 màquines, principalment garbelladores.
Gràcies a la gentilesa de Roser Miarnau Pomés, tècnica del museu, podrem continuar el nostre passeig virtual per Cal Trepat. Malgrat que la resta de naus no es poden visitar, quan vaig demanar-li la possibilitat de fotografiar-les, la Roser va penjar al facebook del museu fotografies de la resta de les naus. Les voleu veure?
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada