La taula gòtica pintada al tremp protagonista de l'entrada d'avui fou adquirida l'any 1.956 per l'Antic Museu d'Art de Catalunya a la col·lecció privada Maties Muntadas. Parlo de la taula del baptisme de Crist que té unes dimensions de 193,2 X 130,5 centímetres. Les altres quatre taules que han tornat a Lleida foren adquirides a la Junta de Museus de Barcelona l'any 1.907.
Jesús, al centre de la taula està dins del riu Jordà només vestit amb un perizoni, el drap que tapa el baix ventre de Crist, amb les mans juntes, símbol de pregària.
El retaule de l'antiga església de sant Joan de Lleida després de la seva substitució l'any 1.678 fou venut a l'església de Benavent de Segrià. A principis del segle XX es dispersà en el fosc mercat de l'art i les antiguitats. Actualment es desconeix on es troben moltes de les taules gòtiques que el formaven. Al Museu de Lleida hi ha cinc taules, una al MNAC, una al Museu de Boston, i tres en diferents col·leccions privades...
A la riba esquerra del Jordà sant Joan agenollat vessa sobre el cap de Crist l'aigua del gerro de ceràmica, símbol del bateig. Tots els personatges de la taula duen nimbes de cercles concèntrics.
A la riba esquerra del Jordà sant Joan agenollat vessa sobre el cap de Crist l'aigua del gerro de ceràmica, símbol del bateig. Tots els personatges de la taula duen nimbes de cercles concèntrics.
Sembla que la parròquia de sant Joan es construí sobre la vella mesquita enderrocada a finals del segle XII o principis del XIII. L'església tardoromànica es reformà poc abans del 1.372 . El retaule de Pere Garcia de Benavarri era tan monumental que l'entorn de l'antiga església de sant Joan fou renovat uns anys abans, entre 1.440 i 1.444. L'església s'enderrocà al 1.868, i la ciutat de Lleida va perdre un dels millors edificis que tenia. L'any 1.975 durant les obres per construir un aparcament subterrani a l'actual plaça de sant Joan, aparegué l'absis de l'antiga església, actualment visitable.
Els segles XIV i XV foren els de màxim esplendor de la vella església. Fins i tot, entre 1.340 i 1.383, acollí reunions del consell de la ciutat. El veguer i els paers tenien un banc propi des d'on seguien les cerimònies i oficis. Era, en aquell moment, la parròquia més important de la ciutat de Lleida.
En un document datat el 13 de novembre de 1.455 s'ordenava que es destinessin durant dos anys, cent lliures anuals a la construcció del retaule.
A la fotografia de detall següent podeu veure els rostres dels dos àngels vestits com a diaques situats a la riba dreta del riu. Aquests àngels sostenen el vestit de crist mentre és batejat.
El llibre sobre reparacions d'esglésies de la marmessoria d'en Gallart ens permet saber que el mur que hi havia darrere de l'altar major es reformà per acollir el gran retaule.
A la part superior de la taula podeu veure la Santíssima Trinitat : Déu Pare sostenint l'ordre terrestre flanquejat per dos serafins, el colom de l'Esperit Sant que baixa volant en direcció a Crist al qui sant Joan Baptista està batejant.
Pere Garcia de Benavarri començà a treballar en el retaule, però no en feines de pintura sinó de fusteria, l'any 1.455. Un dels pocs documents que tenim parla de "retabulum construendum" i no de la pintura.
Si fixem la mirada a la part superior dreta de la taula del baptisme de Crist, podem veure una ciutat emmurallada que podria ser Natzaret, on Jesús va decidir anar per ser batejat per Joan, fill d'Isabel i Zacaries.
L'esclat de la guerra de Joan II ( 1.462 - 1.772 ) implicà que l'obra del retaule major quedés temporalment aturada.
Observant tranquil·lament les taules del retaule al Museu de Lleida, costa fer-se a la idea de la seva agitada història, que continuarem descobrint mentre gaudim de la taula de la decapitació de sant Joan Baptista.
Atentament.
Senyor i
Els segles XIV i XV foren els de màxim esplendor de la vella església. Fins i tot, entre 1.340 i 1.383, acollí reunions del consell de la ciutat. El veguer i els paers tenien un banc propi des d'on seguien les cerimònies i oficis. Era, en aquell moment, la parròquia més important de la ciutat de Lleida.
En un document datat el 13 de novembre de 1.455 s'ordenava que es destinessin durant dos anys, cent lliures anuals a la construcció del retaule.
A la fotografia de detall següent podeu veure els rostres dels dos àngels vestits com a diaques situats a la riba dreta del riu. Aquests àngels sostenen el vestit de crist mentre és batejat.
El llibre sobre reparacions d'esglésies de la marmessoria d'en Gallart ens permet saber que el mur que hi havia darrere de l'altar major es reformà per acollir el gran retaule.
A la part superior de la taula podeu veure la Santíssima Trinitat : Déu Pare sostenint l'ordre terrestre flanquejat per dos serafins, el colom de l'Esperit Sant que baixa volant en direcció a Crist al qui sant Joan Baptista està batejant.
Pere Garcia de Benavarri començà a treballar en el retaule, però no en feines de pintura sinó de fusteria, l'any 1.455. Un dels pocs documents que tenim parla de "retabulum construendum" i no de la pintura.
Si fixem la mirada a la part superior dreta de la taula del baptisme de Crist, podem veure una ciutat emmurallada que podria ser Natzaret, on Jesús va decidir anar per ser batejat per Joan, fill d'Isabel i Zacaries.
L'esclat de la guerra de Joan II ( 1.462 - 1.772 ) implicà que l'obra del retaule major quedés temporalment aturada.
Observant tranquil·lament les taules del retaule al Museu de Lleida, costa fer-se a la idea de la seva agitada història, que continuarem descobrint mentre gaudim de la taula de la decapitació de sant Joan Baptista.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada