El primer dia d'octubre iniciàrem una visita virtual al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, un espai imprescindible per als que estem enamorats de l'art i la història. La primera obra que observàrem detalladament fou la que es considera la reproducció més fidel d'Athena Pàrteros escultura gegantina desapareguda obra de Fídies ( 490ac-430aC ) que ocupava la cel·la del Partenó. Si l'Athena Pàrteros feia dotze metres, l'escultura Athena Varvakeion que podeu veure a la galeria vint del museu, en fa metre i mig. Aquesta còpia romana de marbre pentèlic es va esculpir entre els anys 200 i 250.
Avui caminarem virtualment uns metres per anar de la galeria vint a la vint-i-una on ens espera un impressionant cavall amb el seu jove genet recuperats del fons del mar.
Aquesta escultura eqüestre de bronze, d'una alçaria de 2,10 metres i una llargària de 2,90 metres, datada entre el 150aC i el 140 aC ocupa en centre de la galeria i està envoltada d'altres escultures de marbre d'una bellesa indiscutible, entre les que destaca la d'Afrodira, de la que en gaudirem en una propera entrada. Penso que és una de les peces més belles i millor exposades del museu.
El Genet de l'Artemísion és una escultura d'estil hel·lenístic feta amb la tècnica de la cera perduda que consisteix en tallar la peça original en cera, un material tou que permet fer-hi tot tipus de detall. L'escultura es cobreix amb un motlle d'argila i uns conductes compactes permeten accedir al seu interior. S'escalfa el motlle i surt la cera desfeta pels conductes inferiors. Posteriorment s'omple l'espai amb bronze fos que s'introdueix pels conductes superiors,
El nom d'aquesta escultura té el seu origen en el lloc que fou trobada en fragments al fons del mar, prop del cap Artemísion a la costa nord de l'illa d'Eubea.
La sensació de velocitat i esforç és extraordinària. A la fotografia següent podeu comprovar-ho contemplant el cap del cavall amb les narius ben obertes, panteixant, les orelles cap enrere i les faccions molt marcades.
Va ser descoberta l'any 1.926 i els seus fragments recuperats al 1.928 i 1.937. Els fragments es tornaren a muntar l'any 1.971. És de les poques escultures de bronze de l'antiga Grècia que es conserven perquè la majoria van ser foses per recuperar el bronze. El naufragi va salvar-la...
El cavall galopa impetuós, amb les dues potes del darrere recolzades a terra impulsant-lo amb força i les davanteres al capdavant.
El nen, de només 84 centímetres, agafa les brides com pot i manté l'equilibri sobre la muntura. El jove genet s'adapta perfectament al cos del cavall. Als peus porta lligats amb cintes els esperons per punxar el ventre de la seva cavalcadura.
La sensació de moviment també queda reforçada per la roba del genet que sembla moure's per la velocitat del cavall. Les escultures gregues del període hel·lenístic trecaren amb la representació de la perfecció i la bellesa per donar protagonisme als fets comuns i als personatges anònims més propers a la realitat.
Fixeu-vos en la propera fofografia, a més a més de la roba al vent del nen, amb la punxa de l'esperó que duu al seu peu esquerre.
D'artista desconegut, es possible que fos encarregada per una persona rica amb intenció d'honrar als deus per les victòries en les curses de cavalls. S'han perdut el fuet que duia el genet a la mà dreta, les regnes que agafava amb la mà esquerra i les brides del cavall.
Abans de deixar la galeria vint-i-una per anar a la quinze on ens espera una de les joies del museu, trobada també al cap d'Artemision; a la propera entrada dedeicada al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes gaurirem de la bellesa d'Afrodita, una de les escultures que miren i admiren atentament la destresa del petit genet...
Atentament.
Senyor i
La sensació de velocitat i esforç és extraordinària. A la fotografia següent podeu comprovar-ho contemplant el cap del cavall amb les narius ben obertes, panteixant, les orelles cap enrere i les faccions molt marcades.
Va ser descoberta l'any 1.926 i els seus fragments recuperats al 1.928 i 1.937. Els fragments es tornaren a muntar l'any 1.971. És de les poques escultures de bronze de l'antiga Grècia que es conserven perquè la majoria van ser foses per recuperar el bronze. El naufragi va salvar-la...
El cavall galopa impetuós, amb les dues potes del darrere recolzades a terra impulsant-lo amb força i les davanteres al capdavant.
El nen, de només 84 centímetres, agafa les brides com pot i manté l'equilibri sobre la muntura. El jove genet s'adapta perfectament al cos del cavall. Als peus porta lligats amb cintes els esperons per punxar el ventre de la seva cavalcadura.
La sensació de moviment també queda reforçada per la roba del genet que sembla moure's per la velocitat del cavall. Les escultures gregues del període hel·lenístic trecaren amb la representació de la perfecció i la bellesa per donar protagonisme als fets comuns i als personatges anònims més propers a la realitat.
Fixeu-vos en la propera fofografia, a més a més de la roba al vent del nen, amb la punxa de l'esperó que duu al seu peu esquerre.
D'artista desconegut, es possible que fos encarregada per una persona rica amb intenció d'honrar als deus per les victòries en les curses de cavalls. S'han perdut el fuet que duia el genet a la mà dreta, les regnes que agafava amb la mà esquerra i les brides del cavall.
Abans de deixar la galeria vint-i-una per anar a la quinze on ens espera una de les joies del museu, trobada també al cap d'Artemision; a la propera entrada dedeicada al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes gaurirem de la bellesa d'Afrodita, una de les escultures que miren i admiren atentament la destresa del petit genet...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada