dilluns, 4 de desembre de 2017

La bellesa d'Afrodita.

Continuem la nostra visita virtual pel museu que acull la col·lecció més exquisida del món d'antiguitats gregues, el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, a la mateixa galeria vint-i-una on a l'entrada anterior miràrem i admiràrem l'escultuta de bronze d'estil hel·lenístic datada entre el 150 aC i el 140 aC, el Genet de l'Artemísion que ocupa el centre de la galeria. És tan impressionant que al visitant li costa valorar les altres escultures de marbre que ressegueixen el perímetre de la galeria. A l'esquerra de la porta d'accés a la galeria quatre, que acull les antiguitats micèniques, ens espera la protagonista d'avui...


Còpia romana del segle II, en marbre de Paros, d'un original grec del segle IV aC. Aquest marbre de color blanc, semitranslúcid i de gra fi de l'illa de Paros era molt valorat pels escultors clàssics. Trobada a Baiae, al sud d'Itàlia, pertanyia a la col·lecció de Lord Hope.


Posteriorment la va comprar M. Embeirikos que la donà al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes l'any 1.924. La bella escultura, d'una alçària d' 1,8 metres, fou restaurada per l'escultor italià Antonio Canova ( 1.757-1.822 ). Quan fou trobada li faltaven el cap, coll i braç dret.


Afrodita es representa nua amb només un himatió, peça de roba de l'antiga Grècia utilitzada per dones i homes, sobre les natges. Amb la mà esquerra l'aguanta, tapant-se pudorosament el sexe.


Amb la mà dreta Afrodita, deessa de la bellesa, l'amor i la fecunditat, intenta cobrir-se el pit esquerre. El cap mira a l'esquerra. L'escultura pertany al tipus Venus Púdica. Recordeu que la deessa romana Venus equival a la grega Afrodita.


Ara sí, deixem la galeria vint-i-una per anar a la quinze on ens espera una de les joies del museu, trobada també al cap d'Artemísion.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada