Encara encisats per la bellesa d'Afrodita deixem la galeria vint-i-una per anar a la quinze on ens espera, amb la seva presència contundent, una escultura de bronze de gairebé dos mil cinc-cents anys d'antiguitat. Parlo del Déu del cap d'Artemísion, una de les joies del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
A l'entrada dedicada al Genet de l'Artemísion us explicava que aquella escultura fou trobada al fons del mar prop del cap d'Artemísion, a la costa nord de l'illa d'Eubea.
L'any 1.926, entre les restes del mateix naufragi - un vaixell datat entre el segle I aC i el segle I dC -, trobaren un braç de l'escultura i al 1.928 la resta del cos.
Fou restaurada l'any 1.929 amb procediments molt diferents als actuals, per això és difícil analitzar-la a fons. Malgrat tot sabem que s'emprà, com en el Genet de l'Artemísion, la tècnica de la cera perduda. Els braços i les meitats de cada peu es van fondre a part de la resta del cos i posteriorment les soldaren, en el cas dels braços per les aixelles com podeu apreciar en la propera fotografia de detall.
A les pestanyes i als llavis es va incrustar coure vermell. Els ulls probablement eren de pedra o metall, però en el naufragi es perderen. Amb les conques buides la mirada del Déu del cap d'Artemísion és inquietant...
La barba, que ens indica que no era jove, està molt ben treballada. Esglaonada en dos nivells es prolonga fins a l'espatlla esquerra. El serrell es divideix en dos al centre del front formant una V invertida. Una diadema feta amb els seus cabells trenats divideix el pentinat en dues parts.
La mirada està fixada en un punt al que vol llençar, amb la mà dreta, un objecte - possiblement un trident, que no fou trobat entre les restes del naufragi.
No està clar si la mà dreta agafava un feix de llamps o un trident, per això hi ha el dubte de si l'escultura és de Zeus ( Déu suprem de l'Olimp representat amb un feix de llamps a la mà dreta ), o Posidó ( Déu dels mars, dels terratrèmols, de les tempestes i dels cavalls, que es representa amb un trident a la mà dreta ).
L'escultura, de 2,09 metres d'alçària i 2,10 d'amplada, d'estil sever anomenat també estil arcaic final correspon a la primera meitat del segle V aC, quan hi hagué una ruptura entre les formes del període arcaic per anar a les del període clàssic.
A l'escultura de l'any 460 aC podem observar alguns errors morfològics com emprar la mateixa longitud per braços i cames. Les primeres pinzellades del període clàssic les podem veure en la representació dels músculs i el dinamisme del moviment.
Les escultures gregues dels déus feien uns dos metres d'alçària, la dels herois eren una mica més petites de 1,90 metres i les dels homes 1,80 metres...
Bocabadats encara per l'imponent Déu del cap d'Artemísion deixem la galeria quinze del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes per anar a la quatre, potser la més fascinant del museu.
Atentament.
Senyor i
A l'escultura de l'any 460 aC podem observar alguns errors morfològics com emprar la mateixa longitud per braços i cames. Les primeres pinzellades del període clàssic les podem veure en la representació dels músculs i el dinamisme del moviment.
Les escultures gregues dels déus feien uns dos metres d'alçària, la dels herois eren una mica més petites de 1,90 metres i les dels homes 1,80 metres...
Bocabadats encara per l'imponent Déu del cap d'Artemísion deixem la galeria quinze del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes per anar a la quatre, potser la més fascinant del museu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada