dimarts, 12 de desembre de 2017

Les cinc taules del retaule major ( i 5 ).

Tanco avui la sèrie de cinc entrades dedicades a la descoberta de les taules gòtiques del retaule major de l'antiga església de sant Joan de Lleida, un dels treballs més importants de Pere Garcia de Benavarri. Recordeu que el passat dia tres de març el conseller de Cultura diposità al Museu de Lleida sis peces procedents del Museu d'Art de Catalunya (MNAC). Les sis peces: cinc taules gòtiques del retaule major i el calvari de Tragó de Noguera del segle XII-XIII, tornaven a casa...
Al final de la quarta entrada, dedicada a la taula de la decapitació de sant Joan Baptista, us explicava que després de la presentació pública del març, la taula de sant Jeroni es traslladà al magatzem. Avui li donarem un cop d'ull a partir de la fotografia que gentilment m'envià el conservador del museu de Lleida Alberto Velasco, però el museu té intenció d'exposar-la.


La taula gòtica de tremp sobre fusta, datada cap a 1.473-1.482, mesura 190,5 x 123,6 x 6 centímetres. És una de les quatre taules que la Junta de Museus de  Barcelona va comprar als antiquaris Marquès i Català l'any 1.907. Els tècnics del MNAC la van restaurar l'any 2.002.
Com podeu veure a la propera fotografia de detall sant Jeroni duu nimbe de cercles concèntrics.


Sant Jeroni va abillat com a cardenal, però mai va arribar a ser-ho. Vestit amb el magnífic mantell vermell i el capell del que pengen borles que assegut li arriben a la part baixa del vestir com podeu apreciar a la propera fotografia.


Davant de sant Jeroni, a l'esquerra de la taula, hi ha un faristol amb un llibre obert que podeu veure a la següent fotografia de detall.


A l'esquerra del faristol podeu observar un petit escriptori amb dues baldes en el que hi ha tres llibres tancats i un obert.


El segon protagonista de la taula és el lleó en posició rampant, amb les potes aixecades perquè sant Jeroni li pugui treure una espina clavada a l'urpa. Fixeu-vos, a la propera fotografia, com el lleó mira al sant...


Diu la llegenda que quan sant Jeroni meditava al costat del riu Jordà, va veure com un lleó malferit es dirigia cap a ell. Una travessava una de les urpes. El sant li tragué i l'animal, agraït, sempre més es quedà al seu costat. Tan gran fou la seva fidelitat que quan el sant morí el lleó s'agità sobre la seva tomba fins que va morir de gana...


Sant Jeroni es conegut per ser l'autor d'una traducció de la Bíblia coneguda com Vulgata perquè feia més entenedor el text bíblic al poble emprant el llatí corrent i no el clàssic. Aquesta coneguda Bíblia fou un encàrrec del Papa Damas I i és de finals del segle IV.
Si voleu aprofondir en l'obra de Pere Garcia de Benavarri us recomano el llibre de l'Alberto Velasco Gonzàlez "Fragments d'un passat. Pere Garcia de Benavarri i el retaule de l'església de Sant Joan de Lleida", el número dos de la col·lecció Quaderns del Museu de Lleida: diocesà i comarcal.


Visiteu el Museu de Lleida, estic convençut que quedareu totalment fascinats amb moltes de les peces que podreu mirar i admirar.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari