Al turó de l'Acròpoli ( 4 ).

Comencem a baixar pel vessant sud del turó de l'Acròpoli seguint la sendera que ens durà al nostre proper objectiu, el que fou el teatre més gran de l'antiga Grècia, dedicat a Dionís déu del vi, la vinya, el teatre i les festes.

Construït al segle VI aC aprofitant el desnivell del vessant del turó, en la seva etapa final tingué una capacitat per aproximadament 17.000 espectadors. Inicialment tenia una estructura de fusta que posteriorment fou substituïda per pedra i marbre. Primer s'hi van fer danses i representacions en honor al déu Dionís en un espai circular de terra llisa i compacta anomenar orchestra.

Al centre hi havia un petit altar, el thymele, on es feien sacrificis per honorar al déu Dionís. Els espectadors seien al voltant de l'orchestra.

Les representacions van anar evolucionant i complicant-se fins que el petit altar va desaparèixer. L'orchestra acollia al cor. Es construí un escenari elevat, el prosceni, on actuaven els actors. Darrere hi havia la skené on els actors es canviaven de vestuari i de màscares.

El koilon ( graderia ) tenia 78 grades dividides per un passadís circular anomenat diazoma. A la primera grada hi ha 67 seients de marbre per als diversos dignataris, jutges i personatges distingits. La graderia envoltava dos terços de la circumferència de l'orchestra.

En aquest teatre es van representar les tragèdies clàssiques d'Èsquil, Sòfocles, Eurípides; i les comèdies d'Aristòfanes i Menandre d'Atenes. A la fotografia anterior i a les properes de detall podeu observar els relleus de la balustrada que delimitava l'orchestra.

L'any 1.863 la Societat Arqueològica d'Atenes hi va fer la primera excavació i documentació dirigida per l'arquitecte alemanys nacionalitzat grec Ernst Ziller ( 1.837 - 1.923 ).

Avui podem gaudir del teatre de Dionís sense afegits gràcies a les campanyes de restauració dels anys 1.926 i 1.932. El material emprat a la façana és el marbre travertí de la pedrera del Barco prop dels Banys de Tívoli, el mateix que s'emprà per fer el Coliseu de Roma.

Contemplar els seients d'honor del teatre, de marbre delicadamen treballat, incita a seure i esperar que comenci la representació d'una de les tragèdies o comèdies clàssiques que tantes vegades ompliren aquest espai.

No tothom seia en un espai tan elegant, només 67 dels 17.000 espectadors podien fer-ho. La resta dels mortals està clar que no presumien de seient...

Una reconstrucció històrica del teatre de Dionís a l'època romana, del 1.880 de l'enciclopèdia Pierers, ens ajuda imaginar-nos com era aquest impressionant teatre.

Font: Wikimedia Commons.

Deixem el teatre i passegem virtualment uns pocs metres per arribar al Museu de l'Acròpoli, on ens esperen cinc de les sis cariàtides originals de l'Erectèon.

Atentament.

Senyor i