dissabte, 3 de febrer de 2018

Cases singulars de Lleida (15 b).

A la primera entrada dedicada a l'antic convent de santa Teresa acabava explicant-vos, mentre observàvem l'escut heràldic del mestrescola Francesc Pastor i Pinyana, que aquest tranquil racó de la ciutat cada primavera bull d'activitat. Avui veurem que omple de vida l'antic convent durant uns dies...
Vaig explicar-vos l'agitada història d'aquest edifici barroc del que l'any 1.987 marxaren definitivament les carmelites per anar al nou convent de la Partida de la Caparrella. Tres-cents deu anys després de col·locar la primera pedra l'any 1.677, el convent de l'ordre de les carmelites passà a ser propietat de l'Ajuntament de Lleida. Del 1.988 a 1.944 hi hagué les dependències del Conservatori Municipal de Música mentre es construïa l'Auditori Municipal Enric Granados.
Mireu, a la propera fotografia, com una gran carpa ocupa bona part de la plaça de l'Hort de santa Teresa.


L'any 2.000 s'inaugurà la rehabilitació de l'església de sant Anastasi que la transformà en un teatre amb 185 localitats. Parlo del Teatre Municipal Espai 3. L'any 2.013 durant la Fira de Titelles de Lleida aquest espai municipal rebé el nom de Teatre Municipal Julieta Agustí per homenatjar a Julieta Agustí i Farreny ( 1.952-2.012) que fou codirectors del Centre de Titelles de Lleida i directora de la Fira de Titelles.


Ja heu endevinat que el que retorna la vida a l'antic convent de les carmelites és la Fira de Titelles de Lleida que el passat mes de maig celebrà la vint-i-vuitena edició. A l'interior de la carpa es podia triar entre una colla de publicacions de la dissetena Fira del Llibre d'Arts Escèniques.


Gràcies a la Fira de Titelles l'antic convent de santa Teresa cada primavera s'omple de vida i moltes famílies visiten aquest espai en el que la resta de l'any és difícil veure-hi algú passejant...


Aprofiteu els dies de fira per entrar i donar un cop d'ull a l'antiga església, avui teatre, que conserva els esgrafiats d'estil barroc recuperats durant la rehabilitació.


Quan entreu uns titelles us donen la benvinguda. Són ells els que tenen cura del vell edifici la resta de l'any i per això estan molt contents quan algú vol descobrir aquest espai...


Bona part de l'edifici no té cap ús, el Centre de Titelles ocupa només l'espai d'entrada, uns magatzems i el teatre. En aquest espai d'entrada cada vegada és més fàcil llegir sobre els fulls que informen dels diversos espectacles que les entrades estan exhaurides.


Només entrar aixequem la mirada i ja podem apreciar la bellesa dels esgrafiats amb un gran protagonisme dels motius vegetals.


Malgrat l'esforç de la rehabilitació, contemplant els sostres de l'antiga església ràpidament ens adonem que també aquí es manifesta algun problema d'humitat i una colla d'esquerdes.


Les grans fulles d'acant decoren molts dels racons del sostre de l'antiga església del convent de santa Teresa dedicada al patró de Lleida sant Anastasi.


Al que era el presbiteri de l'església, al fons de la nau on hi havia l'altar, actualment tapat per l'escenari hi ha un mural dedicat a sant Anastasi pintat l'any 1.963 per l'artista targarí del Grup Cogul -fill i pare de pintors- Jaume Minguell i Miret. Però del desaparegut retaule major es conserva la imatge de gairebé tres metres d'alçària de sant Anastasi màrtir. Per veure-la cal caminar molts pocs minuts i entrar a la Catedral Nova...


Atribuïda a Fernando del Campo és una talla de fusta policromada del barroc tardà classicista datada entre 1.760 i 1.770 de la que podem destacar el dinamisme de la vestimenta i la policromia amb daurats i espolinats. Fou traslladada a la Catedral Nova a la dècada de 1.960 i és la talla més antiga que hi ha.


Però tornem al convent de Santa Teresa de l'ordre de les Carmelites Descalces on, aixecannt la mirada, podem gaudir i preocupar-nos del treball de la volta.


En algunes zones de la volta és molt preocupant la quantitat i dimensions de les esquerdes que podem observar i que ens fan pensar en posibles problemes estructurals de l'antic convent.


A les llunetes, elements arquitectònics normalment decorats caracteristics dels edificis coberts amb voltes formats per la intersecció de la volta amb la paret, generalment semicirculars però que poden presentar diverses formes, podem veure l'escut de les carmelites descalces.


Deixo l'antic convent de santa Teresa una mica preocupat pensant en els problemes que té l'edifici. Espero que la verticalitat del petit campanar de cadireta ens acompanyi molts més anys...


Baixo per les escales del carrer sant Anastasi fins a la Plaça de la Catedral per continuar pel carrer de la Vila de Foix i a l'arribar a l'Avinguda de Blondel giro a l'esquerra. A pocs metres ens espera la propera casa singular en la que els lleidatans que ja tenim uns anyets hem gaudit de la màgia del cinema...
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada