Després de recordar les botigues centenàries que "amaguen" restes arqueològiques comencem avui el periple per l'Eix Comercial, una gran passejada que ens durà aproximadament del carrer Magdalena al carrer Sant Antoni. Si no coneixeu aquesta gran zona reservada als vianants de més de tres quilòmetres i mig amb centenars d'establiments comercials, us cal treure el nas per Lleida.
Començarem a tocar del carrer Magdalena on Calçats Giró fa més de seixanta anys que es dedica a la sabateria, espardenyeria, corderia, barreteria, cistelleria de canya i vímet, i al raspall industrial. Aquesta empresa té tres botigues, que gairebé es toquen, als carrers Magdalena, travessera del Carme i Democràcia. A la cruïlla dels carrers Democràcia i travessera del Carme ens espera la més nova de les botigues, Pey Giró Sabates, on l'any 1.998 els Serveis d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida trobà diferents restes arqueològiques. Posteriorment es construí el nou edifici.
En només trenta-cinc metres quadrats es documentà una seqüència estratigràfica de més de quatre metres on hi van trobar estructures de l'època romana, restes de cinc enterraments, restes d'estructura de l'època andalusina i restes de l'època medieval cristiana. Gairebé totes les restes, després de documentar-les, es van protegir i tapar, però una d'elles es visitable al soterrani de la nova sabateria, tancada en una gran urna de vidre.
Com podeu observar a la fotografia anterior a la base de les restes arqueològiques s'acumula la sorra resultat de la meteorització de la roca sedimentaria emprada per fer l'antiga construcció, coneguda com gres o pedra sorrenca. El que veieu a les dues fotografies anteriors és la base d'una pilastra de l'antiga església parroquial de Santa Maria Magdalena ( segles XII - XIII )...
La fotografia de detall anterior mostra una part del plafó informatiu de la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida que hi ha al costat de la gran urna que explica la intervenció arqueològica al carrer Democràcia número vint-i-un. Podeu veure la planta de l'antiga església de Santa Maria Magdalena i el baluard de Magdalena. El cercle marca el punt exacte de les restes trobades.
Al segon plafó informatiu que flanqueja la gran urna de vidre hi ha el dibuix del florentí Pier Maria Baldi, arquitecte i pintor barroc que acompanyà a Cosme III de Médici en un viatge per Espanya, Portugal, França, Bèlgica i Holanda els anys 1.668 i 1.669. A la fotografia anterior podeu veure tot el dibuix i a la propera de detall, a la dreta, l'església de Santa Maria Magdalena.
Construïda en l'època de transició del romànic al gòtic amb unes dimensions similars a l'església de Sant Llorenç, fou afectada per l'explosió del polvorí de la Suda l'any 1.812.
Aquesta explosió afectà bona part del barri de Magdalena i l'església quedà malmesa. L'any 1.838 la van enderrocar...
A la fotografia següent de detall del plafó que explica la intervenciò arqueològica podeu veure les restes trobades al costat del peu de pilastra que actualment podem veure al soterrani de la sabateria.
Al propietari de la sabateria li agrada molt ensenyar el tresor que hi ha al soterrani i mostrar la reproducció del gravat de Juan Fernández Palomino del 1.783 - que té damunt de les restes-"Vista oriental de la ciudad de Lérida", on a la dreta i amb el nombre quinze es pot veure l'antiga església, malauradament desapareguda. El número disset, al turó de la Seu Vella, és el "Pozo de la Nieve". Si cliqueu a l'enllaç anterior podreu observar molt detalladament el gravat que es conserva a la col·lecció de gravats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
El campanar, que no resultà afectat per l'explosió del polvorí, i que es volgué conservar però finalment també fou enderrocat, es pot apreciar clarament a la dreta a la propera fotografia de detall del gravat d'Anton van den Wyngaerde - dibuixant paisatgista flamenc- ( 1.525 - 1.571 ) que ens mostra la Lleida del 1.563.
Deixem el soterrani de Pey Giró Sabates per apropar-nos al carrer Magdalena on visitarem quatre botigues que conserven part de la nostra història.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada