Avui tornem al Centre Històric de Lleida, concretament al carrer Cavallers, per enfilar-lo fins arribar al número vint-i-sis on trobarem l'Oratori dels Dolors un edifici d'estil barroc amb detalls neoclàssics que es començà a construir l'any 1.724.
La seva construcció tenia com objectiu acollir en un mateix espai l'Oratori i la Casa de Germanor de la Congregació dels Dolors de Lleida fundada el dia 18 de maig del 1.717. La Congregació abans de construir aquest edifici provisionalment la capella de l'Antic Hospital de Santa Maria, o el Convent del Roser.
L'església, d'una sola nau coberta amb volta de canó, fou edificada sobre l'antiga casa Alfageri. Podem dir que l'estil arquitectònic és una transició del barroc al neoclàssic. La planta baixa és de pedra i la resta de maó.
A la fotografia anterior podeu veure la part de maó de la façana principal, i a la propera -de detall- el símbol dels set dolors, les set espases clavades al cor, que hi ha sota la fornícula on hi ha la imatge de la Mare de Déu dels Dolors.
Als laterals de la nau hi ha quatre capelles i al presbiteri es venera la Mare de Déu dels Dolors. Com podeu veure a la fotografia següent, el balcó del primer pis llueix una barana de ferro forjat.
El 14 de desembre del 2.017 es va clausurar urgentment l'edifici de l'oratori per refer-ne la coberta que estava en molt mal estat. Els problemes estructurals suposaven un clar perill d'enfonsament.
La coberta presentava grans deformacions i ja feia un temps que l'edifici estava apuntalat. Durant la Setmana Santa passada, l'oratori es va obrir temporalment amb la finalitat que la Congregació pogués fer la processó de la Mare de Déu dels Dolors -que es va fer per primer cop a Lleida l'any 1.753- i la commemoració del 300 aniversari que el bisbe va erigir canònicament la Congregació i li atorgà el títol de "Muy Ilustre" i el de " Venerable".
A la propera fotografia, que vaig fer des del call el 12 de febrer del 2.018, podeu veure com un operari està retirant les teules per accedir a l'armadura de fusta de la coberta.
Les bigues de fusta del segle XVIII tenien problemes de tèrmits i humitats. Un cop fet els tractaments i restauracions oportunes les antigues estructures es tornaran a col·locat, i després les velles teules.
Els dies que obrí l'oratori la Setmana Santa passada s'hi exposaven diferents fotografies de les obres de la coberta.
Font fotografia: petita exposició que hi havia a l'entrada de l'oratori.
La fotografia anterior mostra el moment en que es retira part de l'armadura de fusta de la coberta, i la següent ens mostra la volta gairebé sense la teulada. Les dues fotografies estaven exposades a l'oratori i desconec el nom de l'autor.
Font fotografia: petita exposició que hi havia a l'entrada de l'oratori.
El passat vint-i-tres de març, fou un dels dies que obri l'oratori durant la Setmana Santa. Després de tres mesos tancat, l'oratori recuperà temporalment la seva activitat. Tot i que des de l'interior de l'oratori semblava que la coberta no tenia cap problema, la protecció de la volta era mínima...
Aquells dies sobre la volta no hi havia teulada, com podeu constatar a la propera fotografia, que vaig fer des del mateix punt del call de la setena fotografia de l'entrada d'avui, unes lones grogues protegien l'oratori.
Aprofitant que el dia de la Mare de Déu dels Dolors es por pujar al cambril vaig poder veure de prop de la còpia del 1.954 feta per Josep Companyà inspirant-se en la que es destruí durant l'incendi de l'any 1.936, una obra del segle XVIII de Josep Sáez.
Aprofitant que el dia de la Mare de Déu dels Dolors es por pujar al cambril vaig poder veure de prop de la còpia del 1.954 feta per Josep Companyà inspirant-se en la que es destruí durant l'incendi de l'any 1.936, una obra del segle XVIII de Josep Sáez.
La congregació edita una revista anual. A la del 2.018, dedicada als 300 aniversari una fotografia mostrava l'estat en el que quedà l'oratori després de ser dinamitat i incendiat... A la part inferior esquerra es pot llegir Farrán, un dels fotògrafs de la Lleida d'aquella època.
Font fotografia: Revista anual de la Congregació 2018.
A la dreta de la porta d'accés hi ha la finestra de la sagristia, un espai on en antics armaris es guarden les vestes. També acull les dues campanes que hi havia a l'oratori. Aquest espai misteriós el visitarem en una propera entrada...
L'oratori tenia tres portes de les quals només és operativa la de la façana principal, al carrer Cavallers. Les portes laterals han perdut la seva funció com podeu veure a la propera fotografia feta des del carrer dels Dolors.
A la fotografia anterior i a la següent - de detall- podeu observar la font del Roser de l'any 1.778 i que fou resituada en aquest edifici l'any 1.836 al seu emplaçament actual que era una antiga porta barroca que donava accés directe a la capella del Convent del Roser.
Deixem l'antic oratori i anem fins al propera objectiu, el Convent del Roser, que com heu vist a la fotografia feta des del carrer dels Dolors, està just davant.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada