divendres, 1 de febrer del 2019

Enfilant el cementiri de New Calton Burial Ground.

Després de visitar el nou Parlament d'Escòcia i l'abadia d'Holyrood tornem a la rotonda on s'acaba The Royal Mile, i en lloc de pujar per la via principal de la Ciutat Vella, anem a la dreta per Calton Road. Molt aviat anirem a la dreta per passejar entre les tombes del cementiri de New Calton Burial Ground.


L'objectiu de l'entrada d'avui és pujar al turó de Calton Hill, un dels millors llocs d'Edinburgh per mirar i admirar la ciutat. La construcció els primers anys del segle XIX de Waterloo Place afectà plenament l'antic cementiri de Calton i calgué traslladar les tombes afectades. El nou cementiri es construí entre 1.817 i 1.820.


Aproximadament hi ha unes mil làpides, monuments funeraris i tombes dels segles XVIII i XIX. Mentre pugem pel cementiri, si ens girem, podrem gaudir de vistes excepcionals del Park d'Holyrood, del turó d'Arthur's Seat, del nou parlament d'Escòcia i del palau d'Holyrood.


Abans de fer-hi el cementiri era una zona de pastures. Si van fer enterraments almenys fins l'any 1.874 i probablement fins a mitjans del segle XX.


Passejant entre les tombes podeu gaudir del nou parlament d'Escòcia, obra de l'arquitecte barceloní Enric Miralles i Moya, i dels turons d'Holyrood Park; la zona verda més gran d'Edinburgh de 260 hectàrees amb turons, llacs i jardins. S'anomena també parc de la Reina perquè es propietat de la corona...


Entre les tombes destaquen les d'alguns membres de la família de Robert Louis Stevenson ( 1.850-1.894 ), novel·lista, poeta i assagista escocès nascut a Edinburgh. Archibald Elliot, un dels principals arquitectes d'Edinburgh del segle XIX, està enterrat al cementiri. Una de les seves obres més destacades fou Waterloo Place. A la fotografia anterior, darrere de les tombes podeu veure el palau d'Holyrood.


Després de pujar les diferents terrasses est-oest que formen el cementiri, arribem al final, però encara queda un últim esforç per coronar el turó de Calton Hill. El conjunt arquitectònic del turó està inclòs al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, però abans de continuar enfilant el turó, al sortir del cementiri trobem The Burns Monument, edifici dedicat al poeta nacional d'Escòcia Robert Burns ( 1.759-1.796 ). El templet circular amb columnes corínties fou construït l'any 1.830 per l'arquitecte Thomas Hamilton.


Deixem el monument que recorda a Robert Bruns i continuem pujant el turó. L'últim esforç és un tram d'escales  que ens deixa al cim. A la propera fotografia podeu veure al centre The National Monument of Scotland, dedicat als soldats escocesos que van morir lluitant a les guerres napoleòniques. Dissenyat entre 1.823 i 1.826 per Charles Robert Cockerell i William Henry Playfair inspirant-se clarament en el Partenó d'Atenes. A la dreta The Nelson Monument, una torre de trenta-dos metres d'alçària que commemora la victòria de l'almirall Horatio Nelson ( 1.758-1.805 ) a la batalla de Trafalgar, en la que va morir.


A la fotografia següent, feta des del Castell d'Edinburg, podeu observar Calton Hill amb el mar del Nord al fons. Al centre, el monument a Nelson, darrere seu el Monument Nacional d'Escòcia, a l'esquerra l'observatori astronòmic amb la gran cúpula que acull el telescopi, i davant seu el monument dedicat a Dugald Stewart ( 1.753 - 1.828 ).


Dugald Stewart Monument és un homenatge al filòsof escocès i professor de la Universitat d'Edinburgh. Dissenyat per l'arquitecte William Henry Playfair i acabat l'any 1.831, s'inspira clarament en el monument de Lisícrates d'Atenes. Un temple circular amb vuit columnes corínties estriades i amb unes vistes impressionants d'Edinburgh.


Si visiteu la capital d'Escòcia i fa bon temps, no deixeu de pujar a Calton Hill perquè als vostres peus podreu observar detingudament la ciutat d'Edinburgh.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada