Al cor de Solsona ( 4 ).

A l'entrada anterior dedicada a la gran passejada virtual pel cor de Solsona ens vàrem aturar als porxos del Carrer del Castell, gairebé a tocar de la plaça Major.

Catalogats com Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ), els porxos estan aguantats per una columna i dos pilars. Tres són les cases protagonistes d'aquest bonic racó solsoní: Cal Codina, Cal Molins i Cal Devesas, els tres edificis amb esgrafiats a la façana.

Just davant dels porxos, al número u del carrer Sant Josep de Calassanç us sorprendrà el roc de les esquelles, provinent de l'església pre-romànica del segle X de Santa Maria del Soler ( Timoneda ). Sembla que aquest misteriós element arquitectònic, que "viatjà" fins a Solsona als anys setanta del segle passat, tenia una funció ritual... Protegia al bestiar si es passaven cerimoniosament les esquelles pels forats. Està catalogat com Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).

Ara sí, accedim a la Plaça Major de Solsona. He de confessar-vos que malgrat haver-hi estat moltes vegades, em continua deixant bocabadat. Les seves façanes i porxos estan catalogats com BCIL.

Les grans lloses de pedra del paviment i la pendent de la plaça, gairebé rectangular, segur que us impressionaran molt.

Al blog ja vàrem donar un cop d'ull , al maig del 2.018, a Ca l'Aguilar, un dels edificis emblemàtics de la Plaça Major. Si cliqueu a l'enllaç anterior ho podreu recordar.

Quan acabem de baixar la plaça només cal girar-se per constatar el fort pendent. A la propera fotografia podeu veure un dels establiments comercials imprescindibles de Solsona, la Pastisseria Massana. fundada l'any 1.964, on podeu comprar la millor coca de croissant del món...

Deixem la Plaça Major i ens apropem al número u del carrer de Sant Miquel, també molt costerut, on ens espera Cal Metge Baixas, un edifici del segle XVIII d'estil neoclàssic de planta baixa, dos pisos i un terrat.

Té dues façanes, una de pedra picada i tallada ( carrer de Sant Miquel ) i l'altra arrebossada ( carrer de Sant Cristòfol ). Les dues "plenes" de balcons. L'edifici, amb catalogació BCIL, fou la residència de la família noble solsonina dels Bordons.

Ala propera fotografia de detall podeu veure les arcades de mig punt que coronen l'edifici, que actualment estan tapiades.

Continuem baixant pel carrer de Sant Miquel per aturar-nos al número cinc on trobem Cal Riart, un edifici que també té la catalogació BCIL.

Construïda al segle XVIII fou reconstruïda al segle XIX. És un edifici amb soterrani, planta baixa i tres pisos amb la façana arrebossada i pintada l'agost del 2.013 per Cuadrench, responsable de la reforma d'una colla de façanes del Nucli Antic de la ciutat.

El primer pis llueix dos finestrals, i el segon i el tercer dos balcons per planta. Tots amb un treball destacable de ferro forjat. Coronen l'edifici unes grans obertures rectangulars descobertes.

A la planta baixa hi havia la llibreria Cal Dach que va tancar el 30 de juny del 2.013 després de setanta anys servint als solsonins. La propera fotografia la vaig fer la diada de Corpus del 2.011, una de les festes essencials de Solsona. Aquell juny el bisbe Xavier Novell per primera vegada presidí la missa i elevà la custòdia sota tàlem en la tradicional processó. Darrere seu podeu veure la llibreria Dach, que malauradament tancà les portes dos anys després.

Actualment un dels antics aparadors mostra diferents eines de la centenària Ganiveteria Pallarès, fundada pels germans Lluís i Carles Pallarès Canal l'any 1.917. L'entrada "Tradició ganivetera" us recordarà la seva història.

Continuem baixant pel carrer de Sant Miquel fins arribar a la plaça de la Catedral on ens esperen "impacients" als números quinze i disset la Casa del baró de Canalda i Cal Melitón.

Edifici amb la catalogació BCIL, té planta baixa ( de pedra tallada i picada ) i tres pisos ( de pedra picada i morter de calç ). És una dels edificis més antics de Solsona. Al xamfrà hi ha l'escut dels Oller, senyors de Canalda, que podeu veure a la propers fotografia de detall.

Als dos escuts d'armes, una mica malmesos, hi ha representades quatre olles que fan referència al cognom Oller. L'edifici és de finals del segle XVI i principis del XVII. La planta baixa llueix amples portals adovellats i uns magnífics carreus de pedra picada.

Sortim pel Portal del Pont per anar a la dreta i començar a pujar per l'avinguda de la Mare de Déu del Claustre on veurem restes de la Muralla i Torres de Solsona.
Atentament.
Senyor i