Després d'observar atentament la Casa del baró de Canalda i Cal Melitón acabem de baixar el carrer de Sant Miquel i passem pel Portal del Pont. Si després de fer-ho ens girem veureu com el Sol de Solsona, símbol identificatiu de la ciutat, ens observa atentament...
El gran Sol de coure i zenc fou restaurat l'any 2.005 per Manel Casserras Solé, conegut per tothom com Manelet, que també restaurà els florons de terra sorrenca. El Portal del Pont, que podeu veure a la propera fotografia, es va acabar l'any 1.805 i es transformà en l'entrada principal de la ciutat de Solsona.
Només passar el portal, anem a la dreta pel Passatge de les Moreres on, als pocs metres, podem gaudir dels absis i el campanar de la Catedral de Santa Maria, catalogats com Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ). La Catedral conserva tres absis i el campanar, ampliat l'any 1.597, de la primitiva església romànica consagrada l'any 1.163.
El Passatge de les Moreres fa una corba flanquejada pel Cambril de la Mare de Déu del Claustre ( que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia ), i la farinera Reig ( a la dreta ).
La construcció del Cambril ( 1.902 - 1.910 ), tancà el cicle constructiu del conjunt catedralici que començà a finals del segle XII. A tocar de la Catedral trobem l'edifici del Palau Episcopal, construït entre 1.776 i 1.779 i també amb la catalogació BINC. La façana de l'Avinguda de la mare de Déu del Claustre presumeix dels seus vint-i-set balcons. Als baixos es conserven les voltes de l'antic monestir, on hi ha l'Arxiu Diocesà.
La segona porta de l'esquerra de la fotografia anterior és la de l'Arxiu Diocesà de Solsona, que té el seu origen l'any 1.593 quan es creà el bisbat, i que vàrem visitar virtualemnt amb les sis entrades titulades "El misteri del celler del monestir".
Continuem pujant per l'Avinguda de la Mare de Déu del Claustre i aviat trobem les restes visibles dels trams de muralla i de les torres, que també tenen la catalogació BCIN.
De les primeres muralles de Solsona, del segle XI, no en queda cap vestigi. De les "noves", construïdes cap al 1.310, diuen que tenien nou portals i vint-i-una torres. Al segle XVIII es van començar a enderrocar i la pedra s'aprofità per fer obres noves. Les façanes de l'avinguda, conegudes com fa´çanes del Vall Calent, tenen la catalogació de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català ( BIPCC ).
A la fotografia anterior podeu veure una de les torres de la muralla de la finca de Cal Galtanegra i part de la muralla de Cal Clarà. La propera fotografia és de la façana de Cal Membrilla, on podeu observar perfectament una de les torres en la que s'han obert balcons.
Les façanes del Vallcalent, a més a més de les restes de muralla i les torres de Solsona, ens fan altres regals. Com la de Cal Rovira, un edifici del segle XVI, amb façanes al carrer de Llobera i Vallcalent ( Avinguda de la Mare de Déu del Claustre ). La de Vallcalent fou reformada i presumeix d'una tribuna modernista coberta de dues plantes.
A pocs metres ens espera Cal Font, la casa pairal de l'arquitecte August Font i Carreras que va fer el Cambril del Calustre, Ca l'Aguilar ( a la Plaça Major ), i finalitzà, en estil neogòtic, la façana de la Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona. L'edifici té la catalogació BCIL.
La porta de l'esquerra, que podeu veure a la fotografia anterior, no és una porta qualsevol. Si hi accediu podreu passar per sota de la muralla...
Voleu descobrir on ens portaran les misterioses escales de Cal Font? A la propera entrada dedicada a la gran passejada pel cor de Solsona ho veureu...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada