Després de visitar la seu principal del Musèu dera Val d'Aran situat al cor de Vielha, deixem la Tor deth generau Martinhon ( una casa senyorial del segle XVII que l'acull ) i anem per la C-28 fins a Arties, una entitat de població del municipi de Naut Aran. El nom Arties és d'orígen basc ( "artean" ) que vol dir "entre" o "en mig". Abans de visitar l'església de Santa Maria donarem un cop d'ull a l'antiga Casa Paulet.
Apropant-nos a la plaça Ortau aprofitem per observar atentament alguns detalls d'aquest casal de planta rectangular amb coronament esglaonat a dues aigües i notables finestrals amb motllures treballades. A la fotografia anterior de detall podeu veure un dels finestrals de la façana lateral flanquejat per relleus encastats amb decoració de figures humanes i caps d'aspecte primitiu. La fotografia següent és del finestral de la façana principal.
El gran casal es conserva amb poques modificacions. A les llindes de les portes podem llegir les dates de la seva construcció 1.549 i 1.568.
La propera fotografia és una postal antiga amb el text següent: " Arties. Antigua casa Paulet ( Valle de Arán ) España". Signa la fotografia M.Solé.
Deixem la plaça Ortau i continuem passejant pel carrer deth Fort fins al carrer dera Glèsia. Ens apropem a la plaça Sapujo des d'on podem contemplar les restes del castell ( a l' esquerra de la propera fotografia ) i el campanar de l'església de Santa Maria ( a la dreta ).
Aquesta torre de guaita, de mitja galta, domina la confluència del Valarties amb la Garona. El castell apareix documentat per primera vegada al 1.283. Si observeu atentament la fotografia anterior podreu veure les espitlleres de la torre. L'any 2.002 es va fer una intervenció arqueològica. Les restes del castell tenen la catalogació de Bé Cultural d'Interès Nacional ( BCIN ).
L'església, del segle XII, és de planta basilical de tres naus. Tenia tres absis dels que només es conserven els dos laterals. L'absis central, perdut gairebé en la seva totalitat, es va reconstruir fa pocs anys.
A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar un dels dos campanars del temple, concretament el que està adossat al mur de ponent. L'altre, d'espadanya, està al mur de llevant.
El campanar principal és impressionant. Construït entre finals del segle XIII i principis del XIV el podem situar estilisticament entre el romànic i el gòtic. Té cinc pisos i està coronat per una coberta piramidal. A les tres plantes superiors té finestres separades per motllures. A les del tercer i quart pis les finestres són dobles i d'arc apuntat ( excepte la de la façana de llevant del tercer pis que és única ). Les de la planta superior són triforades d'arc de mig punt.
L'església té dues portalades d'accés. A la principal, de la façana nord, hi ha sis arquivoltes adovellades de mig punt. Una sanefa decorada amb escacat remata l'última arquivolta. Les dues mènsules que la sostenen estan decorades amb cares masculines. A la fotografia anterior de detall podeu veure una d'aquestes mènsules i, una mica, l'escacat.
Entrem a Santa Maria, amb una nau central de volta de canó amb un problema d'obertura conseqüència de patologies estructurals. El greu problema es solucionà l'any 1.999.
Us deixaran amb la boca oberta les pintures murals que decoren el sostre del presbiteri. Aquestes magnífiques pintures murals, d'autor desconegut, representen tres escenes del Judici Final. A la fotografia anterior, d'esquerra a dreta, podeu mirar i admirar les escenes de la resurrecció i el cel, la parusia, i l'infern. La fotografia següent de detall és de la representació de la segona vinguda de Crist a la terra ( parusia ). La profecia d'una segona vinguda es dóna en moltes religions i cultures.
Les pintures, molt ben conservades, daten de finals del segle XVI ( aproximadament del 1.580 ) estan considerades les pintures murals més importants d'aquella època històrica del Pirineu. A la dreta d'aquesta escena central podeu espantar-vos amb l'angoixant infern.
Si ens fixem en la part esquerra veurem un drac amb la boca ben oberta, amb unes dents molt grans i esmolades, que es menja als condemnats. Uns dimonis els obliguen a entrar a la boca del monstre. Entre els condemnats hi ha reis i bisbes...
A la dreta d'aquest infern els ajudants de Llucifer aviven el foc per coure als condemnats que omplen les grans calderes. Poca broma...
La representació que hi ha a la part esquerra de les pintures murals del sostre del presbiteri està dedicada al cel. El castell, símbol del màxim benestar en aquell moment històric, és on aniran els que ela salvats del Judici Final.
Sortim de l'església de Santa Maria per continuar el nostre petit periple per la Val d'Aran. Seguim enfilant la C-28 dins a Salardú, on ens està esperant l'església de Sant Andreu.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada