dijous, 24 de desembre de 2020

La màgia de l'Empordà ( 1 ).

Comencem amb l'entrada d'avui un petit periple per l'Empordà i ho fem al far de Cap de Creus, el far que està més a l'orient de la Península Ibèrica a cinc-cents metres de la punta del Cap. L'edifici de planta quadrada té al centre una torre de senyals d'onze metres d'alçària.



L'edifici s'inaugurà l'any 1.853, però l'any 1.385 ja existia una torre de guaita en aquest indret pel perill de la pirateria. A uns vint metres a l'est de la tanca que envolta el far queden restes d'aquesta torre medieval.
Durant la vostra visita és molt probable que la tramuntana us acompanyi, vigileu perquè pot bufar violentament. Aquest vent fort i fred del nord ha modelat el paisatge, un espai d'una indiscutible bellesa.


Amb la Llei  4/1998, el 12 de març d'aquell any, fou declarat Parc Natural. La gent d'aquella zona de l'Emporda també coneix el Cap de Creus com Cap del Diable...


Si sou uns enamorats de la geologia la visita al Cap de Creus és imprescindible. És fascinat passejar per on els Pirineus orientals s'enfonsen en el mar. Els matolls, les formacions arbustives, la tramuntana, les roques... us deixaran bocabadats.


Baixem per l'estretíssima carretera que va del Cap de Creus a Cadaqués fins a Portlligat, un nucli de població del municipi de Cadaqués situat al Cap de Creus. Fou el port natural dels pescadors de Cadaqués i encara hi amarren alguns dels pocs pescadors que queden. A partir d'un grup de barraques de pescadors Salvador Dalí creà la seva casa, que fou l'única residència i taller estable del geni empordanès.


La petita badia, gairebé tancada per la gran illa de Portlligat, la petita Sa Farnera i els Farallons d'en Molló, és tot un regal visual.


L'any 1.930 Salvador Dalí comprà una petita barraca de pescadors que durant quaranta anys va anar ampliant. El pintor parlava de la seva casa "com una veritable estructura biològica [ ... ]. A cada nou impuls de la nostra visa li corresponia una nova cèl·lula, una cambra".


El resultat d'aquest sumatori de barraques de pescadors és una estructura laberíntica que comença al rebedor de l'Ós, a partir del que pujarem, baixarem, anirem a espais sense sortida...


A la fotografia anterior podeu observar l'ou gegantí que corona el colomar, i a la propera l'escultura dels dos caps sobre la teulada de la part superior de la casa.


Entrem a la Casa-Museu que a la "planta baixa, té el rebedor de l'Ós, el menjador, la biblioteca, la terrassa i el repartidor. L'any 1.932 la casa estava formada per dues barraques i un petit annex 8 l'actual repartidor ). L'any 1.935 Dalí contractà al constructor Emili Puignau per executar les obres d'ampliació. L'any 1.949 tres barraques més s'incorporaren a la casa. El taller definitiu ( propera fotografia ) s'acabà la primavera de 1.950.


L'any 1.951 es començà el dormitori sobre la biblioteca. Quan hi entreu el trobareu la mateixa decoració que agradava a Gala i Dalí. Des del llit, emprant un joc de miralls, podien veure cada dia l'alba...


Al desembre del 2.013 vaig recomanar-vos el llibre "Querido Salvador, Querido Lorquito. Epistolario 1.925 - 1.936" d'Editorial Elba. Des de Granada Lorca escrigué cartes després de visitar terres empordaneses en les que parlava de la seva admiració per Catalunya i la seva fascinació pel paisatge.


Deixem Portlligat i ens apropem a Port de la Selva agafant la GI-614 fins que trobem, a la dreta, la GI-613 que ens durà al nostre objectiu.


Gausfred i Empúries-Rosselló ( comte d'Empúries i Rosselló entre els anys 931 i 991 ) donà l'any 974 el portus quod dicunt Armi-rodas al monestir de Sant Pere de Rodes, però fins a principis del segle XVIII nom està documentada l'existència d'un nucli de cases.
A la fotografia anterior, a l'esquerra, podeu veure l'església de la Mare de Déu de les Neus i a la propera de detall el costerut carrer de l'església que ens deixa a les escales per accedir-hi. Un edifici construït a la primera meitat del segle XX.


En aquestes primeres cases els pescadors que vivien a Selva de Mar i altres nuclis de població propers, guardaven el peix i els estris de pesca. L'any 1.787 Carles III concedí a Port de la Selva la condició de vila reial i s'independitzà de Selva de Mar. A la fotografia següent el protagonisme és per les nanses llagosteres.


El Port de la Selva i les disset entitats de població tenien l'any 2.018 980 habitants. El Parc Natural del Cap de Creus, creat l'any 1.998, protegeix poc més del 90% del terme municipal. Del seu patrimoni destaca l'impressionant monestir de Sant Pere de Rodes al que ens enfilarem per l'estreta carretera GIP-6041 que serpenteja per la serra de Verdera.


A la fotografia anterior podeu veure a l'esquerra el monestir dels segles XI al XIV i enfilat a la dreta el castell de Sant Salvador de Verneda, una fortificació medieval ja documentada l'any 904. El Port de la Selva, tot blanc, es veu petitet a vista d'ocell.


A la propera entrada dedicada a la màgia de l'Empordà entrarem al monestir que fou el principal centre espiritual del comtat d'Empúries.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada