Marxem d'Arties i continuem enfilant la C-28 fins a Salardú, vila cap del municipi de Naut Aran. La Querimònia - propera fotografia-( privilegi concedit l'any 1.313 pel rei Jaume II d'Aragó "el Just" des
del castell del rei - la Suda- del turó de la Seu Vella de Lleida ) dividí geogràficament la Val d'Aran en treçons. Els terçons foren abolits l'any 1.834 amb la divisió provincial però no van deixar de ser un element identitari. L'any 1.990 es van restaurar. Saladú forma part del terçó de Pujòlo.
Font fotografia: Wikimedia Commons.
La vila de Salardú a l'època medieval estava fortificada perquè estratègicament era l'entrada a la Val d'Aran pel Port de la Bonaigua. A la part alta de la vila ens espera l'església de Sant Andreu, un edifici del segle XIII de transició del romànic al gòtic, que ocupa l'espai on hi hagué l'antic castell del que en queden algunes restes.
A la fotografia anterior el protagonisme és pel campanar octogonal reforçat amb contraforts, amb una clara funció defensiva, afegit al segle XV. Situat al mur sud-est té una alçària de vint-i-cinc metres i està coronat per una coberta piramidal, també octogonal, típica de les esglésies araneses.
Un plafó de metacrilat, fotografia anterior, ens explica les característiques principals de l'església. Al mur de llevant hi ha un campanar d'espadanya que podeu veure a la dreta de la següent fotografia. Sota el campanar podeu observar una finestra amb una triple arquivolta apuntada sostinguda per columnes. A l'esquerra hi ha la portalada amb cinc arquivoltes de mig punt en degradació que descansen sobre permòdols amb caps humans esculpits ( la primera ) i la resta sobre columnes.
La fotografia de detall ens permet apreciar la portalada amb les cinc arquivoltes bossellades en degradació. Sobre el guardapols hi ha un crismó ( monograma amb el nom de Crist ).
Anem a la capçalera de l'església on ens estan esperant tres absis semicirculars ricament decorats amb una colla de permòdols esculpits. Aquesta decoració amb permòdols ressegueix les cornises dels murs.
La fotografia següent ens mostra les cobertes de pissarra dels absis i el senzill campanar d'espadanya, també anomenat de cadireta o de paret, amb un sol ull i una campana. Al mur hi ha un òcul flanquejat per dues petites finestres amb forma de creu llatina ( a la fotografia només podeu veure la de l'esquerra ).
Atureu-vos una bona estona en els tres absis i gaudiu-ne. És un plaer contemplar en silenci la colla de permòdols esculpits que els ressegueixen.
Abans d'entrar a l'església de Sant Andreu observem atentament el perímetre exterior de temple amb un ric treball escultòric als permòdols. La propera fotografia de detall ens mostra cinc d'aquestes petites joies romàniques.
Situats altra vegada davant la portalada anem un moment a l'esquerra per donar un cop d'ull a la porta del campanar on trobareu un senzill treball de ferro forjat.
Entrem a l'església, un edifici de tres naus de planta basilical. La nau central està coberta amb voltes de canó d'aresta i a les naus laterals les voltes són de quart de cercle. Les voltes d'aresta descansen sobre pilars cruciformes i les voltes de quart de cercle estan reforçades per arcs torals.
Quedareu bocabadats amb les pintures murals datades entre la meitat del segle XVI i els inicis del segle XVII. El perquè d'aquest importantíssim conjunt pictòric renaixentista, que podeu mirar i admirar a la capçalera i als murs laterals, podria ser conseqüència de la gran veneració al Crist de Salardú. Els pelegrins que arribaven a l'església de Sant Andreu segur que quedaven fascinats per les pintures murals.
Les millors pintures, les més antigues ( 1.540 ), són les del presbiteri. Déu Pare està envoltat dels quatre Evangelistes. Als murs laterals esta representat el martiri de Sant Andreu ( fotografia següent ).
A la propera fotografia, també dels murs laterals, podeu veure l'escena de la decapitació de Sant Joan. Com podeu observar a la fotografia anterior i a la propera les pintures murals dels murs laterals estan una mica malmeses
Les pintures del 1.584, que ocupen el primer tram d'església, representen escenes de la vida de Maria i de Sant Andreu. També hi ha una nombrosa representació de sants. Durant molts anys les pintures murals van estar ocultes. A finals del segle XX una restauració les va recuperar.
Sortim de l'església i abans de marxar fem una última mirada al temple resseguint-ne el perímetre. Des del mur nord podem veure el campanar de Santa Eulàlia d'Unha, una església del segle XII amb un campanar afegit l'any 1.775. Aquest campanar de planta quadrada que es transforma en octagonal té una coberta diferent a la de les altres esglésies de la Val d'Aran. És de tipus orientalitzant.
Després de gaudir del patrimoni podeu apropar-vos al Banhs de Tredòs, un petit hotel-balneari de nou habitacions situat a només nou quilòmetres de Salardú.
L'hotelet, ubicat en un edifici del segle XVIII que fou reformat a mitjans dels anys noranta, està situat a més de 1.700 metres d'altitud. Les aigües sulfuroses i sòdiques, a trenta graus centígrads, us reconfortaran...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada