Xalet Montiu.

Avui, en el nostre periple a la recerca del patrimoni, tornem a la capital de la Noguera. Balaguer, que al 2.018 tenia 16.841 habitants, a finals del segle XIX era una ciutat d'uns 5.000 habitants amb un nucli urbà que acabava al carrer del Miracle. Després de l'obertura del recinte emmurallat, al final del carrer del Miracle s'originà el carrer Àngel Guimerà. En aquesta nova zona de la ciutat les famílies burgeses van construir una sèrie d'habitatges unifamiliars.

Al número tres d'aquest "nou" carrer ens espera el xalet Montiu, un edifici modernista construït a principis del segle XX amb la funció d'habitatge familiar de l'advocat Lluís Montiu.

És tot un plaer visual gaudir del delicat treball de forja de la tanca i la porta exterior de la petita joia modernista balaguerina.

A finals del segle XX l'edifici estava en molt mal estat i aleshores l'Ajuntament de Balaguer decidí rehabilitar-lo. Primer en reforçà l'estructura per després restaurar alguns elements de la teulada, les façanes i el jardí. L'any 2.005 s'aprovà la protecció BCIL ( Bé Cultural d'Interès Local ).

Aquest edifici modernista ha tingut, amb un segle de història, diversos usos, la d' habitatge familiar fou la seva primera funció. Al 1.920 va ser un hostal anomenat Villa Dolores i uns anys després Hostal La Palma.

A l'antiga postal de Lucien Roisin Besnard podem llegir a la part superior: " 18- Balaguer. Villa Dolores y Fábrica de pieles L. Roisin fot. Barcelona". Josep Ticó i Rebert fundà la Pelleteria la Sibèria l'any 1.891.  Amb la Gran Guerra ( 1.914 - 1.918 ), la Sibèria va crèixer moltíssim, fins i tot confeccionaven articles per a la Casa Real. Es construí a Balaguer una fàbrica de curtits, d'estil modernista, que al 1.936 fou desmantellada i traslladada a Burgos.  L'edifici, a l'esquerra de l'antiga postal, fou enderrocat a finals de 1.982...

L'any 1.926 es convertí en el restaurant d'Enric Gimó. Durant la Guerra Civil tingué un paper important que després us explicaré detalladament. Posteriorment va ser l'ambulatori de la ciutat i ara acull l'Impic ( Institut Municipal Progrés i Cultura ).
La propera fotografia de detall ens permet apreciar un dels senzills esgrafiats que decoren les obertures ( finestres, balconades i balcons ).

Tornem a la Guerra Civil perquè la història del xalet Montiu en aquells anys convulsos és força desconeguda. Gràcies a la Universitat de Lleida, concretament del servei d'Història, Documentació i Patrimoni del Departament d'Història i de Memorial Democràtic us la podré explicar.

A uns quatre quilòmetres al sud-est de Balaguer en direcció a Menàrguens hi havia un aeròdrom militar que es construí en tres mesos a principis del 1.937. Estava format per tres pistes de terra, fortificacions d'obra, dos dipòsits subterranis de combustible i un refugi antiaeri. El 26 de març de 1.937 entrà en servei per l'aviació republicana. Els pilots republicans espanyols dels Natacha s'allotjaven al xalet Montiu. Natacha era el malnom que donaven els pilots als avions russos Polikàrpov R-Z. Aquests avions formaven part de l'ajut de la Unió Soviètica al govern espanyol.

A la fotografia anterior podeu veure l'entrada i la sortida al refugi antiaeri que avui forma part del Projecte Planta de la Fundació Sorigué. El refugi acull l'obra "The return" del videoartista novaiorquès Bill Viola. Si cliqueu l'enllaç anterior podreu baixar al refugi, angoixar-vos i visionar una de les obres d'un dels videoartistes més importants del món.
A la propera fotografia podeu observar l'elegant  façana de l'Avinguda Francesc Macià, la que "mira" al riu Segre.

El 6 d'abril de 1.938 les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Balaguer. El xalet que acollia als pilots republicans canvià de funció i passà a acollir les reunions de l'alt comandament de l'exercit franquista. Algunes d'aquestes reunions foren presidides pel general José Moscardó Ituarte, que des del mes de setembre de 1.937 era el Jefe del Cuerpo del Ejército de Aragón.

Quan el general Moscardó presidia les reunions de l'alt comandament, es tallaven els carrers i ningú podia apropar-se al xalet modernista.
A la fotografia anterior de detall podeu gaudir del finestral parabòlic de la balconada a la que es pot accedir des de les escales del jardí. Un senzill esgrafiat ressegueix les tres obertures.
No es coneix la data exacta de la construcció del xalet ni l'arquitecte que el projectà, però sembla que l'advocat Lluís Montiu fou un dels dos afortunats amb el primer premi de la Loteria Nacional que va tocat a Balaguer l'any 1.901 ( cinc milions de pessetes de l'època ). El premi li facilità la construcció de la casa modernista.

L'altre dècim premiat era de Nadal Puig i Bellera, capellà i músic balaguerí que amb els diners del premi ( cinc milions de pessetes ) encomanà a l'escultor modernista Enric Clarasó i Daudí la tomba familiar. Clarasó va ser un dels escultors més importants de l'art funerari modernista a Barcelona. Al voltant de la capella i la tomba de la família Puig i Bellera es van esculpir altres tombes modernistes al cementiri balaguerí.

A l'extrem sud-est de la plaça Mercadal, on comença el carrer del Miracle, trobem la casa Comabella ( actualment allotjament rural ), un edifici de transició entre el modernisme i el noucentisme. Als balcons podem gaudir de les baranes ondulades de ferro forjat amb motius naturals propers al modernisme i els motius vegetals de la part superior de les obertures.
Aprofiteu la vostra propera visita a Balaguer per donar un cop d'ull al seu patrimoni modernista. Al carrer Àngel Guimerà us està esperant el xalet Montiu.
Atentament.
Senyor i