A la carpeta 1564/35 de l'Arxiu Municipal de Lleida podem consultar tres plànols ( un de planta i els altres dos d'alçat de les façanes principal i lateral ) del projecte de l'església de Sant Joan. El plànol de planta el vàrem observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a l'església de Sant Joan. Avui veurem els dos plànols d'alçat de les façanes.
A la fotografia anterior podeu veure el plànol d'alçat de la façana principal. Els tres plànols que hi ha a l'Arxiu Municipal no estan signats per cap arquitecte. Poden ser còpies del projecte original de Juli de Sarazíbar fetes per Celestí Campmany.
Als tres plànols, a l'esquerra, es por llegir: "Aprobado por el Exmo Ayuntamiento en sesión del 10 del actual. Lérida 11 de Setiembre de 1.879". Signa el plànol El Presidente accidental Juan ¿ Pedrol ? A l'esquerra hi ha el segell "Ayuntamiento Constitucional Lérida".
La fotografia anterior de detall és de la porta neogòtica de la façana principal i la propera de la mateixa porta ja construïda.
El dia 16 d'abril de 1.877 es col·locà la primera pedra de la nova església de planta basilical amb nau central i dues laterals de menys alçària. L'any 1.895 s'inaugurà l'edifici.
A la façana neogòtica les obertures són ogivals, hi ha una rosassa central i està rematada per una cornisa que ressegueix tot el perímetre de l'església.
La fotografia anterior de detall és de la rosassa dissenyada al plànol d'alçat de la façana principal, i a la propera podeu comparar el disseny amb el resultat. Aquesta és una de les tres rosasses de Sant Joan, les altres dues estan al transsepte.
A la fotografia següent, també de detall, podeu observar la mateixa rosassa des de l'interior de l'església. Els vitralls representen el Baptisme de Jesús, al seu voltant podeu veure els símbols dels Quatre Evangelistes.
L'any 1.936 l'església de Sant Joan patí un incendi. Regiones Devastadas s'encarregà de la rehabilitació que finalitzà l'any 1.944.
Per motius econòmics, tal com vàrem llegir al document Nº 5.125.564 de l'entrada anterior, es desestimà la construcció de la part superior del frontis principal perquè no es podien assumir les setanta-cinc mil pessetes que costava.
Les dificultats econòmiques, a més a més d'impossibilitar la construcció de les dues torres laterals, també suposà no construir la cúpula que podeu veure a la propera fotografia de detall flanquejada per les dues torres.
L'últim plànol és el d'alçada de la façana lateral del carrer Sant Joan. Del disseny que podeu veure al plànol no es van construir ni les torres ni la cúpula. La portalada neogòtica, finalment es va fer en estil neoromànic, i la sagristia ( a la dreta ) que era una planta baixa, finalment tingué tres plantes.
A la fotografia anterior podeu observar que la petita sagristia de planta baixa ( a la dreta ), deixava veure l'absidiola i l'absis, però el resultat és molt diferent al projectat, com podeu constatar a la fotografia següent.
La fotografia de detall ens permet tornar a imaginar la cúpula del temple que, malauradament, no va passar de ser un projecte arquitectònic.
La rosassa del carrer Sant Joan és la protagonista de la propera fotografia de detall. És una de les dues rosasses del transsepte.
La tercera rosassa és més difícil de veure perquè l'altre braç del transsepte està al carrer Paer Rufes, carrer que malgrat estar a tocar de l'Eix Comercial no hi passeja gairebé ningú...
La fotografia anterior, feta des de la cruïlla dels carrers de Sant Joan i Santa Marta, és d'aquesta segona rosassa, i la propera ens permet veure-la des de l'interior del temple. Els vitralls representen l'Assumpció de la Mare de Déu.
La portalada dissenyada per aquesta façana lateral inicialment era d'estil neogòtic com podeu veure a la propera fotografia de detall.
Però, com podeu constatar a la fotografia següent, al construir la portalada l'estil arquitectònic emprat fou el neoromànic.
Aquesta portalada lateral neoromànica, que en un altre plànol de l'arxiu ETSAB podem llegir a la part inferior "Proyecto y Dirección del Arquitecto D. Celestino Campmany", s'inspirà en la porta dels Fillols de la Seu Vella.
Anem a la dreta i comencem a enfilar el carrer Paer Rufes. Quan girem a l'esquerra molt aviat trobarem un tram d'escales i veurem l'altre braç del transsepte amb la tercera rosassa.
En aquesta tercera rosassa els vitralls representen l'Epifania. Podeu veure l'Adoració dels Tres Reis o Savis de l'Orient.
Els vitralls de les tres rosasses i els dotze finestrals són obra del mestre vitraller Josep Maria Bonet. El Taller JM Bonet col·labora amb l'artista Joan Vila-Grau en la construcció dels vitralls de la Sagrada Família, temple en el que han treballat tres generacions de la nissaga de vitrallers Bonet.
Abans de marxar de l'església de Sant Joan ens apropem un moment al fons de la nau, a la capella de Sant Anastasi.
La imatge, obra de J. Campanyà, el dia se Sant Anastasi es trasllada en processó des de la Catedral Nova a la plaça de Sant Joan on es fa una ofrena floral. Després de la festa, el patró de Lleida torna a l'església de Sant Joan.
Atentament.
Senyor i
Les dificultats econòmiques, a més a més d'impossibilitar la construcció de les dues torres laterals, també suposà no construir la cúpula que podeu veure a la propera fotografia de detall flanquejada per les dues torres.
L'últim plànol és el d'alçada de la façana lateral del carrer Sant Joan. Del disseny que podeu veure al plànol no es van construir ni les torres ni la cúpula. La portalada neogòtica, finalment es va fer en estil neoromànic, i la sagristia ( a la dreta ) que era una planta baixa, finalment tingué tres plantes.
A la fotografia anterior podeu observar que la petita sagristia de planta baixa ( a la dreta ), deixava veure l'absidiola i l'absis, però el resultat és molt diferent al projectat, com podeu constatar a la fotografia següent.
La fotografia de detall ens permet tornar a imaginar la cúpula del temple que, malauradament, no va passar de ser un projecte arquitectònic.
La rosassa del carrer Sant Joan és la protagonista de la propera fotografia de detall. És una de les dues rosasses del transsepte.
La tercera rosassa és més difícil de veure perquè l'altre braç del transsepte està al carrer Paer Rufes, carrer que malgrat estar a tocar de l'Eix Comercial no hi passeja gairebé ningú...
La fotografia anterior, feta des de la cruïlla dels carrers de Sant Joan i Santa Marta, és d'aquesta segona rosassa, i la propera ens permet veure-la des de l'interior del temple. Els vitralls representen l'Assumpció de la Mare de Déu.
La portalada dissenyada per aquesta façana lateral inicialment era d'estil neogòtic com podeu veure a la propera fotografia de detall.
Però, com podeu constatar a la fotografia següent, al construir la portalada l'estil arquitectònic emprat fou el neoromànic.
Anem a la dreta i comencem a enfilar el carrer Paer Rufes. Quan girem a l'esquerra molt aviat trobarem un tram d'escales i veurem l'altre braç del transsepte amb la tercera rosassa.
En aquesta tercera rosassa els vitralls representen l'Epifania. Podeu veure l'Adoració dels Tres Reis o Savis de l'Orient.
Els vitralls de les tres rosasses i els dotze finestrals són obra del mestre vitraller Josep Maria Bonet. El Taller JM Bonet col·labora amb l'artista Joan Vila-Grau en la construcció dels vitralls de la Sagrada Família, temple en el que han treballat tres generacions de la nissaga de vitrallers Bonet.
Abans de marxar de l'església de Sant Joan ens apropem un moment al fons de la nau, a la capella de Sant Anastasi.
La imatge, obra de J. Campanyà, el dia se Sant Anastasi es trasllada en processó des de la Catedral Nova a la plaça de Sant Joan on es fa una ofrena floral. Després de la festa, el patró de Lleida torna a l'església de Sant Joan.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada