Els passats març i abril vaig publicar tres entrades titulades " La trista història de l'església de Sant Joan ". La documentació consultada a l'Arxiu Municipal de Lleida deixava molt clar el perquè l'església romànica de Sant Joan - la més antiga de la ciutat i que a l'edat mitjana fou la més important - fou enderrocada per construir una església neogòtica...
Als documents podem llegir noms de carrers de Lleida que avui ja no existeixen com: Calle de la Pelota o Calle del Cementerio de San Juan. Moltes vegades al blog he consultat la història dels carrers de la ciutat per documentar-me, però avui us demano que m'acompanyeu a la Rambla d'Aragó número deu per conèixer la història d'aquets antics carrers informant-nos a la Biblioteca Pública.
L'antic edifici de la Maternitat, obra d'Agapit Lamarca, inaugurat l'any 1.865 ens espera lluint - orgullós - els esgrafiats del 1.941 dibuixats per l'arquitecte provincial Ignasi de Vilanova ( "inspirant-se molt clarament" en els de l'Escola Ramon Llull de Barcelona ) i fets per l'estucador Joan Marco Farré. A la propera fotografia de detall podeu observar un dels esgrafiats de la segona planta.
Entrem a la Biblioteca Pública de Lleida, pugem a la segona planta i quan trobem la porta on hi ha escrita la paraula Investigació, entrem. A la sala trobareu la Col·lecció Local amb tota la documentació relacionada amb les comarques de Lleida.
En aquest espai podeu consultar el Fons Antic format pels materials bibliogràfics de les biblioteques, convents i entitats religioses afectades per la Desamortització de Mendizábal. Cal demanar-ho prèviament perquè estan al magatzem de la biblioteca. Poca broma, parlem de 9.760 impresos dels segles XVI al XIX. Les joies: sis manuscrits i vint-i-cinc incunables.
No tindreu dificultat per trobar un bon lloc a tocar de les finestres. Cal còrrer la cortina perquè la vista té premi. A pocs metres de la taula on treballarem ens observen atentament les Cases Noves o de Balasch.
A la part baixa de la fotografia anterior podeu apreciar les punxes per evitar que els coloms s'aturin als finestrals de la biblioteca. Les tres cases modernistes dissenyades per Francesc de Paula Morera i Gatell foren construïdes entre 1.914 i 1.915.
Moltes vegades el llibre de Josep Lladonosa i Pujol, historiador imprescindible per conèixer les comarques de Lleida, "Els carrers i les places de Lleida a través de la història" m'ha ajudat per explicar-vos els secrets de la nostra petita ciutat. A la propera fotografia podeu veure l'edició del 2.007 feta per la Universitat de Lleida i l'Ajuntament de Lleida a cura de Joan Ganau i Casas.
A l'entrada "La trista història de l'església de Sant Joan ( 2a )" vàrem observar detalladament un dels tres plànols ( el de planta ) de la carpeta 1564/35 "Iglesia Parroquial de San Juan. Copia de la planta y alzados", un projecte de l'arquitecte basc Julio de Saracíbar però de l'ampliació, modificacions i direcció d'obres el responsable fou l'arquitecte lleidatà Celestí Campmany. Al plànol de planta de la nova església neogòtica podem veure que l'actual carrer de Sant Joan tenia el nom de Calle de la Pelota. El plànol està signat el dia 11 de setembre del 1.879.
Al mateix plànol, el que actualment és el carrer Paer Rufes s'anomenava Calle del Cementerio de San Juan. El podeu veure a la propera fotografia de detall resseguint la sagristia i l'absis.
Si agafem el llibre d'en Lladonosa, a la pàgina 376 trobarem un plànol en el que podeu observar que el carrer de la Pilota anava del carrer de la Redola de Sant Joan fins a la plaça de la Sal. Abans el carrer de la Pilota s'anomenava Sabateria Jussana.
Paral·lel al carrer de la Pilota, com podeu apreciar a la fotografia de detall següent del plànol anterior, hi havia el Carrer Estoreria. Les cases que veieu entre els dos carrer fa molts anys que es van enderrocar i el tram entre la plaça Sant Joan i el carrer Lamarca s'anomenà carrer de Sant Joan. Des del segle XV, ens explica Josep Lladonosa, hi havia en aquest carrer un pati on jugaven a pilota. Pot ser aquest l'origen del nom del carrer? En una escriptura del 30 de juny de 1.634 podem llegir en nom de carrer de la Pilota. Durant la Guerra Civil el carrer Estoreria va resultar molt afectat i les cases del costat del Segre es van enderrocar per construir-ne de noves.
Del carrer Cementerio de San Juan a la pàgina 421 Josep Lladonosa cita a Marià Oliveres i ens explica del carrer del Fossar de sant Joan: "La calle del Fossà, llamada antes del año 1.586, calle d'En Gort, tiene su entrada en la primera bocacalle de la acera derecha de la Pelota y acaba en el mismo local que la travesía primera de la Redola ( Guitarrers ). Esta calle del Fossà es tortuosa, algo pendiente y sus casas habitadas por gentes dedicadas a la labranza... A la parte de la acera derecha de esta calle está el cementerio de la Parroquia de San Juan en el cual hasta el mes de agosto de 1.808 en que se formó el cementerio común para toda Lérida en el local del Garrut, fuera de la ciudad a la otra parte del Segre, se enterraban los cadáveres de los de dicha parroquia que no tenían sepultura".
Explica Josep Lladonosa que el nou nom del carrer, Paer Rufes, li van posar perquè aquest paer havia estat enterrat en el cementiri de Sant Joan. Joan Baptista Rufes morí durant el setge de Santa Cecília, setge que s'aixecà el 22 de novembre del 1.646.
A més a més del llibre editat l'any 2.007 a la Biblioteca Pública podeu consultar els cinc volums que edità l'Ajuntament de Lleida entre 1.961 i 1.978 "Las calles y Plazas de Lérida a través de la historia por José Lladonosa Pujol cronista oficial de la ciudad". A la fotografia anterior podeu veure la coberta del volum III, del 1.970. La propera fotografia de detall és del plànol de la pàgina 225 "La zona de San Juan y Santa Maria Magdalena en la época actual". En aquest plànol els noms dels carrers ja són: carrer Sant Joan i carrer Paer Rufes.
Per conèixer la història dels carrers i les places de Lleida cal consultar els llibres de Josep Lladonosa que us estan esperant a les biblioteques Pública, de l'I.E.I o de la Universitat de Lleida.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada