Els passats mesos de novembre i desembre, a les dues entrades titulades "Un tomb per Olius" vàrem visitar virtualment l'església de Sant Esteve, una mostra solsonina de romànic llombard de la segona meitat del segle XI construïda sobre una petita capella preromànica ja documentada al segle X. Tot un regal poder mirar i admirar l'església i la cripta semisoterrada que hi ha sota el presbiteri. És sorprenent l'absis amb sis finestres, tres de doble esqueixada a la part superior i tres a la part inferior, que donen llum natural a l'església i a la cripta.
A pocs metres ens esperava el cementiri modernista totalment integrat al paisatge que l'any 1.915 el bisbe de Solsona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer encarregà a Bernardí Martorell i Puig, que era l'arquitecte diocesà de Solsona.
Avui tornem a Olius i ens apropem al mur nord de l'església de Sant Esteve, que podeu veure a la propera fotografia. A pocs metres gaudirem d'un camp de sitges ibèriques...
Quan es van fer els treballs de recuperació i consolidació de l'església, el Centre d'Estudis Lacetans inicià l'any 1.998 els treballs d'excavació al jaciment ibèric. i medieval de Sant Esteve d'Olius.
El turó on hi ha l'església s'ha ocupat en tres períodes històrics: ibèric ( 350 aC - 250 aC ), medieval ( 800 - 1.150 ), i modern ( 1.453 - 1.789 ). Del primer, entre el final del segle IV aC i la primera meitat del segle III aC, s'han trobat una colla de sitges per emmagatzemar el gra en grans quantitats, i un petit nucli d'habitatges. Just davant del mur nord trobem la zona-2 de les excavacions.
A finals del segle III aC o inicis del segle II aC s'abandonaren les sitges i s'enderrocaren les cases. El turó no es tornà a ocupar fins al segles IX - XI. Les excavacions demostren que a l'època medieval també van construir sitges. Afortunadament encara podem gaudir de l'església i la cripta. Si ens apropem al camp de sitges, dos tubs de formigó cridaran la vostra atenció...
El tercer moment històric en el que s'ha ocupat el turó, és l'època moderna, però es desconeix quina funció tenien els edificis perquè els treballs agrícoles continuats han malmès les restes. Actualment trobem els edificis de la rectoria i residencials.
A la costa són freqüents aquests assentaments que emmagatzemaven excedents de gra, però pocs els que s'ha trobat a l'interior. Si ens apropem als tubs de formigó podrem veure dues de les sitges ibèriques.
A l'assentament ibèric de Sant Esteve d'Olius s'han excavat gairebé cent sitges que tenen entre un metre i un metre i mig de fondària i un diàmetre màxim d'un metre i vint centímetres. Si en la superfície excavada s'han trobat gairebé cent sitges, és possible que en tot el turó n´hi hagi unes tres-centes.
La quantitat de gra guardat a les sitges era molt gran. Els habitants del poblat en tenien prou amb un 10% de la producció. Està clar que l'assentament ibèric d'Olius era un lloc estratègic d'emmagatzematge d'execents de gra.
Al plafó informatiu que trobareu al camp de sitges ( zona-2 d'excavació ) veureu una recreació de l'assentament, que S.Segura va fer per al Centre d'Estudis Lacetans de Solsona.
Font fotografia: Centre d'Estudis Lacetans. Il·lustració S. Segura.
A l'esquerra d'aquesta recreació, al mateix plafó informatiu, hi ha la fotografia d'una petita figura ibèrica de quatre centímetres en forma de cavall que es va trobar durant les excavacions del jaciment ibèric.
Font fotografia: Centre d'Estudis Lacetans.
Les restes dels habitatges ibèrics trobats a la banda occidental del turó demostren que a la majoria de les cases hi havia una llar de foc. A més a més es va trobar un enterrament infantil, un fornet metal·lúrgic i un enterrament ovicàprid. Els caprins, subfamília dels bòvids, inclouen els antílops i diferents tipus d'ovelles i cabres.
També al plafó informatiu del Centre d'Estudis Lacetans de Solsona veureu el dibuix de la planta general del jaciment amb les diferents zones d'excavació. Els cercles concèntrics verds amb una fletxa a sobre indica el lloc on està el plafó informatiu. Els puntets grocs corresponen a les sitges ibèriques i els vermells a les sitges medievals.
També al plafó informatiu del Centre d'Estudis Lacetans de Solsona veureu el dibuix de la planta general del jaciment amb les diferents zones d'excavació. Els cercles concèntrics verds amb una fletxa a sobre indica el lloc on està el plafó informatiu. Els puntets grocs corresponen a les sitges ibèriques i els vermells a les sitges medievals.
Font fotografia: Centre d'Estudis Lacetans.
Si observeu atentament el camp de sitges en veureu una colla, però cal fixar-s'hi perquè no són tan evidents com les dues protegides per un tub de formigó.
A la campanya arqueològica del 2.005 es van continuar les excavacions a la zona-1,on hi ha els habitatges ibèrics. A més a més de la bateria de cases es va descobrir que hi havia una muralla. Després de fer una sèrie de sondejos la part inferior es destinà a aparcament.
A la zona-2, on hi ha el plafó informatiu a prop del mur nord de l'església romànica, es van fer campanyes arqueològiques els anys 1.999, 2.003, 2.004 i 2.005. Totes les fotografies de l'entrada d'avui són de les sitges d'aquesta zona d'excavacions.
En les diferents campanyes, a la zona-2 es van excavar quaranta-tres sitges. Trenta-dues són del període ibèric i les altres onze del període medieval.
El silenci que trobareu visitant les tres joies d'Olius ( el cementiri modernista, l'església romànica de Sant Esteve amb la seva cripta i el jaciment ibèric ), és espectacular. Quan passegeu pels tres espais penseu en el que van ser capaços de fer els nostres avantpassats en tres períodes històrics molt diferents...
Abans de marxar fem una última mirada al plafó, concretament a la informació que hi ha a la dreta. A la part superior, en un mapa de Catalunya veiem els diferents camps de sitges ibèriques de Catalunya. Gairebé tots els camps estan a la costa o a prop d'ella. El de Sant Esteve d'Olius és un dels pocs camps de sitges interiors. A la part inferior el dibuix del Centre d'Estudis Lacetans ens permet comparar la mida de les sitges ibèriques de tres camps catalans: Montjuïc ( al vessant sud de la muntanya de Montjuïc- Barcelona-), Ca n'Olivé ( Cerdanyola del Vallès ), i Sant Esteve d'Olius. Les d'Olius són les més petites.
Font fotografia: Centre d'Estudis Lacetans.
Si voleu aprofundir en l'assentament ibèric de Sant Esteve d'Olius us recomano la lectura de l'article de Jordi Chorén i Noèlia Calduch al número cinc d'Oppidum revista cultural del Solsonès.
Deixem el turó però no el terme municipal d'Olius, molt extens, on molt aviat farem una nova descoberta i observarem la ciutat de Solsona a vista d'ocell...
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada