Els esgrafiats de Santes Creus ( i 2 ).

A la primera entrada dedicada als esgrafiats de Santes Creus vàrem observar atentament els de la plaça de Santa Llúcia, la primera que trobem quan entrem al recinte del monestir de Santes Creus. D'aquesta plaça del recinte exterior gaudírem dels esgrafiats barrocs dels edificis de l'antiga porteria exterior i la ferreria, la capella de Santa Llúcia i del Portal de l'Assumpta on ens quedàrem davant preparats per accedir a la segona plaça del recinte exterior, la de Sant Bernat. També vaig explicar-vos la feinada feta per Ferdinandus Serra, nom amb el que signava l'esgrafiador barceloní Ferran Serra i Sala que restaurà els esgrafiats barrocs de la plaça a principis dels anys seixanta del segle passat.

Avui accedirem a les places de Sant Bernat i de Jaume el Just per continuar observant els esgrafiats barrocs que embelleixen les seves façanes. Aquestes dues places formen part del recinte monacal exterior més proper al monestir. Passem pel segon portal  per entrar a les places segona i tercera del recinte exterior.

Els edificis d'aquestes places estaven dedicats als serveis del monestir: antic hospital ( que posteriorment es transformà en el Palau de l'Abat ), habitatges dels monjos jubilats, porteria, infermeria, hostatgeria... Actualment hi viuen gent del poble.

A la fotografia anterior i a la següent de detall podeu veure la façana orientada a la plaça de Sant Bernat ( la més important del recinte monacal ) del Portal de l'Assumpta, també conegut com Portal Reial. Aquesta plaça va del portal d'accés al petit mur que hi ha davant de l'església del monestir. Si compareu les fotografies primera i la tercera veureu que a les dues façanes el portal està flanquejat per columnes sobre pedestals. En lloc d'òculs ( a la fotografia anterior ), a esquerra i dreta de les columnes, hi ha portes; i la fornícula d'una façana, a l'altra és un balcó. La torre octogonal amb teulada piramidal es veu molt millor des de la plaça de Sant Bernat perquè no està edificada al centre del portal sinó més a prop d'aquesta plaça.

L'aspecte actual de la plaça és del segle XVIII, de quan es construí el Portal de l'Assumpta. Les façanes estan decorades amb esgrafiats barrocs en diferents estats de conservació. Al fons de la plaça podeu veure un petit mur i unes escales ( és on acaba la plaça ) per les que podem accedir a l'església monacal. Al fons, podeu veure la façana de l'església amb la portalada romànica d'arc de mig punt amb arquivoltes sobre la que hi ha un gran finestral ogival.

Passejo fins a l'altre extrem, pujo el tram d'escales i , quan estic davant de la portalada romànica de l'església d'estil cistercenc em giro i faig la propera fotografia de la plaça de Sant Bernat. L'església del monestir es construí entre els segles XII i XIV.

Al centre de la plaça, com podeu constatar a les dues fotografies anteriors, hi ha la font de Sant Bernat Calvó construïda també al segle XVIII. Bernat Calvó ( 1.180 - 1.243 ) fou abat del monestir entre 1.226 i 1.233 i bisbe de Vic entre 1.233 i 1.243.

L'espai que hi ha entre la portalada i les escales forma part de la tercera plaça, la de Jaume el Just. D'esquena a la portalada romànica els dos edificis que ens queden a la dreta ( nombres u i dos de la plaça ) son els protagonistes de la propera fotografia.

El de la dreta de la fotografia anterior, el nombre dos de la plaça de Jaume el Just, actualment és la casa de turisme rural L'abadia de Santes Creus amb sis habitacions. Com veieu a la fotografia anterior i a la propera fotografia de detall els dos balcons de  la dreta tenen la barana unida a dos edificis, un del segle XVIII i l'altre a la façana l'església cistercenca del monestir començada a construir al segle XII.

En aquest edifici vivia el rector de Santes Creus. A molts llocs de l'arquebisbat de Tarragona a la rectoria se l'anomena abadia, d'aquí el nom de la casa de turisme rural.

A la fotografia anterior de detall de la barana de forja del balcó de l'habitació del rector del primer pis hi podeu veure la doble creu, símbol del monestir que ens recorda de qui era la casa. Aquest edifici i la casa veïna, nombre u de la plaça, es coneixen com les cases dels monjos jubilats.

Als esgrafiats de l'edifici contigu a les cases dels monjos jubilats, sobre tot els de segon pis, els hi cal una restauració urgent. És la casa amb el nombre dotze de la plaça de Sant Bernat. A la fotografia anterior i a la propera de detall, si observeu els dos primers balcons del primer pis començant per l'esquerra , malgrat el cable podreu veure un rellotge de sol. Encara que algunes fonts atribueixen el rellotge a Ferdinandus Serra, altres opinen que per la diferència d'estil amb els seus esgrafiats, sembla que l'esgrafiador barceloní es limità a restaurar, a principis dels anys seixanta del segle passat,  l'esgrafiat original barroc. És un rellotge amb marc rectangular decorat amb dos gerros amb flors a la part inferior. Les hores esgrafiades en xifres aràbigues, de sis a sis, no es corresponen amb les que pot assenyalar el gnòmon, de set del matí a cinc de la tarda.

A l'edifici contigu al del rellotge de sol podeu veure el mateix esgrafiat barroc però perfectament restaurat. Correspon als números deu i onze de la plaça. A la plata baixa dues grans portes a dreta i esquerra i al primer i segon pis sis balcons coronats amb un frontó triangular esgrafiat. Les cases amb els números nou, vuit, set sis i cinc no tenen esgrafiats o estan tan mal conservats que gairebé no es veuen. A la dreta del Portal de l'Assumpta hi ha la porta amb el nombre quatre amb la façana perfectament esgrafiada.

Tornem a la portalada romànica de l'església per observar les façanes del costat esquerre de la plaça de Sant Bernat. Començant per l'esquerra de la fotografia següent els tres primers edificis, amb els nombres tretze, catorze i quinze, gairebé han perdut els esgrafiats o cal fer una intervenció per recuperar-ne una part. Al gran edifici contigu que arriba fins al Portal de l'Assumpta, amb set balcons al primer pis, l'esgrafiat està restaurat.

A la propera fotografia de detall podeu veure les cases amb els nombres catorze i quinze, on les humitats han fet malbé part dels esgrafiats. Els de la planta baixa gairebé han desaparegut.

En el gran edifici contigu, amb esgrafiats restaurats, hi ha l'Ajuntament d'Aiguamúrcia ( balcó amb una senyera ) que abans fou el Palau de l'Abat.

És un edifici renaixentista construït els segle XVI amb un petit claustre amb arcs rebaixats i arcs apuntats sostinguts per columnes octogonals que podeu veure a la propera fotografia. Aquest claustre probablement formava part de l'antic Hospital de Sant Pere dels Pobres, edificat l'any 1.229, edifici que es transformà en el Palau de l'Abat al segle XVI.

A la galeria superior encara es poden veure part dels arcs ogivals cegats. Posteriorment si van obrir finestrals com els que podeu observar a la fotografia següent.

Abans de tornar a la plaça de Sant Bernat, no deixeu de visitar el claustre del Palau Abacial - del segle XVIII -, un gran espai amb dues galeries d'arc de mig punt amb columnes toscanes. Al pati, cap al 1.800, hi van plantar dos xiprers.

El Palau estava una mica allunyat del monestir perquè així l'abat podia rebre visites sense molestar la vida dels monjos. A més a més de l'ajuntament el gran edifici acull la farmàcia i l'oficina d'informació turística. A l'esquerra del Portal de l'Assumpta trobem l'edifici número tres, amb un bon esgrafiat.

Perpendicular a la plaça de Sant Bernat hi ha la plaça de Jaume el Just, de la que podeu veure els edificis a la fotografia anterior i  a la fotografia següent.

Quan arribem al petit mur amb el tram d'escales que ens permeten accedir a la portalada romànica de l'església, allí comença la tercera plaça del recinte monacal exterior. Contigua, a la dreta de les cases dels monjos jubilats ( amb els nombres u i dos de la plaça ) trobem la façana de l'església que es començà a construir el darrer terç del segle XII i el mur en el que hi ha la Porta Reial ( d'arc de mig punt ) per accedir al claustre començat a construir l'any 1.313. La façana i el mur, coronats per merlets, donen al monestir aspecte d'una fortalesa. A la casa adossada al mur del claustre hi ha l'entrada del Monestir de Santes Creus. Davant seu veurem cinc cases amb esgrafiats amb diferents estats de conservació. A la de la dreta, número deu de la plaça, podem observar un senzill esgrafiat una mica atrotinat.

L'any 1.378 s'enderrocà el celler i el refetor dels conversos. En aquell espai es creà una nova plaça. La urbanització actual ( pavimentació i estany amb  brolladors ) és del 1.957. Dels edificis que veiem des de la porta d'accés al monestir només el vuit i el nou tenen els esgrafiats restaurats, com podeu veure a la propera fotografia.

Als edificis sis, set ( que podeu veure a les dues properes fotografies ) els caldria fer una intervenció i els esgrafiats de l'edifici deu ( el que fa cantonada amb la plaça de Sant Bernat ) gairebé s'han perdut, com hem vist abans. L'Elisabett Baldor, presidenta de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus ( ABSC ) m'explicà en resposta d'un dels correus electrònics que vaig fer-li per documentar-me, que l'hostatgeria era l'edifici que hi ha just davant de la Porta Reial ( fotografia següent ).

 

És imprescindible aturar-nos per mirar i admirar la Porta Reial, una porta adovellada d'arc de mig punt, intradós motllurat i arquivoltes que descansen en columnetes adossades al mur. Després de l'última arquivolta hi ha un espectacular trencaaigües floronat que descansa sobre els bustos del monarques. Com podeu veure a la propera fotografia, a dreta i esquerra de la porta sobresurten les restes d'un antic porxo o nàrtex que cobria l'entrada.

 

 

Aquesta porta fou construïda al segle XIV per iniciativa de la Corona La fotografia de detall ens permet observar a la dovella clau l'escut amb les quatre barres de Jaume II "el Just" flanquejat per a a la quarta dovella per l'escut amb la flor de lis de Blanca d'Anjou.

 

 

Deixem de mirar i admirar els esgrafiats barrocs dels recintes exteriors del monestir i ens preparem per, molt aviat, entrar al recinte interior que visitarem virtualment en una sèrie d'entrades. A la primera d'aquestes entrades veurem un fragment dels esgrafiats que embellien el claustre posterior.
Atentament.
Senyor i