diumenge, 4 de juliol del 2021

Arxiu Gavín: Inventari d'Esglésies de Catalunya ( 8 ).

Després de consultar les antigues fotografies dels arxivadors corresponents als municipis de Naut Aran ( Salardú i Arties ) de la Vall d'Aran i el d'Esterri de Cardós ( Esterri i Ginestarre ) al Pallars Sobirà, els torno al Josep Sansalvador i li demano a l'arxiver els de dos municipis de la comarca de l'Urgell: el de Vallbona de les Monges ( església de Santa Maria del Puig del Tallat ) i el de Verdú ( església de Santa Maria ).
Tornem a enfilar virtualment el turó de 787 metres de la serra del Tallat ( límit natural de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà ), coronat pel santuari que duu el nom de la serra.


Al text mecanografiat podem llegir: "Vallbona de les Monges. El Tallat -Santuari de la Mare de Déu del Tallat - ruïnes- any 1.901- 1.910/ 1.910/ 1.910/ 1.910". Totes les fotografies d'aquesta primera pàgina de l'arxivador són centenàries.


La més antiga, del 1.901, la podeu veure millor a la fotografia anterior de detall. A les dues properes fotografies actuals les separen cent vint anys amb l'anterior. Com podeu valorar la façana d'accés al santuari és molt diferent i a la lateral la meitat s'ha substituït per una de maó i ha "desaparegut" l'antiga decoració de les finestres.



L'espectacular edifici del tardogòtic català va patir molt durant el procés de desamortització que provocà la venda i el desmantellament del santuari. El cinc de maig de 1.354 els fidels de la parròquia de Rocallaura edificaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. Anteriorment, al 1.981, on trobem el santuari hi havia una torre defensiva. Al 1.509 el rei Ferran el Catòlic va fer donació de l'església al monestir de Poblet. El 18 d'agost de 1.804 s'inaugurà el cambril de la Verge.
Tornant a les fotografies de l'arxivador de l'Inventari d'Esglésies de Catalunya, a la tercera -del 1.910- podeu veure l'estat de l'església i a la següent, el mateix indret actualment.



El segle XIX suposà la decadència total del santuari. Primer patí l'inici  al 1.808 de la Guerra del Francès, l'any 1.811 l'Estat decretà la confiscació del patrimoni religiós, i l'onze d'octubre de 1.835 el govern de Juan Álvarez Mendizábal decretà la supressió de les comunitats religioses i inicià el procés de desamortització.
A les dues properes fotografies podeu comparar el mateix indret del santuari l'any 1.978 i actualment. És l'edifici de l'esquerra del pati en el que podeu veure que les llindes de la porta i d'una finestra tenen un arc conopial.



El santuari del Tallat quedà abandonat definitivament a partir de 1.822. La imatge de la Verge i altres objectes del santuari van passar a l'església de Sant Llorenç de Rocallaura. Manuel Berenguer i Berenguer, un notari de Montblanc, comprà l'edifici del priorat-santuari i les terres en la subhasta feta al Jutjat de Primera Instància de Lleida el dia 10 de maig de 1.843.
A la propera fotografia en podeu veure dues del 1.910 de la Mare de Déu del Tallat. La tradició diu que al segle XIV un pastor la va trobar en una cova prop de Rocallaura. La fotografia següent és de la imatge que veureu quan visiteu el santuari.



Els hereus del notari montblanquí vengueren les terres i entre 1.874 i 1.915 es desmantellà dramàticament l'edifici venent els elements arquitectònics més importants. Actualment estan al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar i al Palau Maricel de Sitges...
Deixem el santuari del Tallat, del municipi de Vallbona de les Monges, i la seva trista història per apropar-nos al municipi de Verdú i comparar les antigues fotografies de l'església de Santa Maria custodiades a l'Arxiu Gavín de les Avellanes amb les actuals. A la propera fotografia, del 1.918, podeu veure la portalada renaixentista de finals del segle XVII. Si la compareu amb la fotografia actual constatareu que al campanar d'espadanya ni hi ha ni la creu ni la campana. Afortunadament a la fornícula encara tenim la imatge de la Verge i el Nen.



El primer temple parroquial ja documentat l'any 1.012, fou substituït al 1.265 per un temple romànic del que es conserva la portalada del segle XIII, sobre la que hi ha una rosassa gòtica. Les podeu veure en les dues fotografies següents, la primera de 1.970 i la segona l'actual.



Per acabar dues fotografies de detall de les impostes i capitells de la part dreta de la portalada romànica. La primera del 1.978 i la següent, actualment. A la dreta, l'orant amb els braços enlaire situat darrere d'un colom que podria ser l'Esperit Sant. A la seva esquerra, separat per un capitell, l'Agnus Dei ( l'Anyell de Déu ), que fe referència al sacrifici de Jesucrist pels pecats dels homes.



Torno els arxivadors a Josep Sansalvador i li demano el del municipi de Cercs, a la comarca del Berguedà, per mostrar-vos les antigues fotografies de l'església de Sant Quirze de Pedret, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Parlo d'una de les esglésies més interessants de Catalunya, en la que trobem una barreja d'elements arquitectònics preromànics i romànics. Quedareu bocabadats amb les imatges que custodia l'Arxiu Gavín al seu Inventari d'Esglésies de Catalunya.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada