divendres, 13 d’agost del 2021

Al turó de Gardeny ( i 3 ).

A les dues entrades anteriors dedicades al turó de Gardeny, després de passejar per l'exterior del castell templer i l'església observant les muralles i el perímetre defensiu, vàrem entrar a l'església romànica de Santa Maria. Avui visitarem virtualment el castell templer.
A la dreta de la propers fotografia podeu veure l'església de Santa Maria. Al centre, en primer terme, el corredor que uneix el presbiteri amb el castell; i darrere l'edifici-habitació i serveis. Adossat al gran edifici rectangular hi ha la torre de l'homenatge.


El turó de Gardeny està coronat per aquests edificis ( habitació-serveis i església ) que formen un angle recte i estan units per un corredor. Aquest conjunt s'anomena recinte sobirà. El recinte jussà és el format per una muralla amb barbacana.
Els templers van organitzar-hi una comanda, la Casa de Gardeny, de la que el primer comanador fou fra Pere de Cartellà, segons consta en un document de 1.156.
Abans d'entrar al castell anem a donar un cop d'ull al seu exterior. Quan girem a la dreta podem observar, malgrat els pals de la llum i els cables, l'edifici de serveis. Com podeu veure la torre de l'homentage no té merlets.


L'edifici amb funció d'habitació i serveis, de planta rectangular, fa 23,5 X 7,5  metres;  i la torre adossada a l'angle nord-est, també de planta rectangular, 6,5 X 3,5 metres. A la fotografia anterior i a la propera podeu veure algunes de les quatre finestres-espitllera de la planta superior.


Els edificis tenen dues plantes cobertes amb volta de canó apuntada i una terrassa. La petita noblesa i l'església van fer nombroses aportacions  i la Casa de Gardeny acumulà un important patrimoni. Al segle XII era un importantíssim centre templer de la Corona d'Aragó.


El noble francès Jaques de Molay, últim Gran Mestre Templer, visità Gardeny l'any 1.294. L'any 1.314 fou condemnat a morir a la foguera a l'illa dels Templers, també coneguda com illa dels Jueus, de París. L'Ordre del Temple fou suspès al Concili de Viena del 1.312, procés que s'allargà fins al 1.314, Després d'uns anys en poder del rei Jaume II el Just, del 1.314 al 1.317, el rei cedí la Casa de Gardeny i els seus béns a l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.Els hospitalers mantingueren la Casa de Gardeny en la Castellania d'Amposta fins al 1.772.
A la propera fotografia podeu veure, a l'esquerra, l'església de Santa Maria i a la dreta, un matacà al mur sud-est del castell templer.


Acabem la passejada resseguint l'església de Santa Maria. Com podeu veure a la fotografia següent, aprofitant l'edifici corredor que uneix l'església amb el castell, hi ha un tram d'escales que pujarem per accedir a l'interior de castell templer.


Després de pujar les escales trobem dues portes adovellades d'arc de mig punt. La de l'esquerra és de la torre de l'homenatge i la de la dreta ens permet accedir a l'espai de residència dels templers. A la porta de vidre hi podem llegir Refectori ( el menjador comú dels convents o monestirs ).


Aquest gran espai de residència, cobert amb volta de canó apuntada, està il·luminat per grans finestrals. Era un espai compartimentat on hi havia: les cambres dels templers, la cuina, el menjador i la sala d'armes.


Per la rampa de fusta, que podeu veure a l'esquerra de la propera fotografia, podem accedir a l'escala que ens permetrà baixar a la planta inferior on hi havia els magatzems per guardar els productes procedents de les terres del convent.


Quan visiteu Gardeny al celler veureu l'audiovisual "La història de l'Ordre del Temple". A la fotografia següent podeu observar la volta de canó apuntada de la planta baixa. A la dreta, darrere de la cadira al fons, la pantalla on es projecte l'audiovisual i a l'esquerra el detall on es veu el turó de Gardeny del dibuix que Anton van den Wyngaerde va fer de la ciutat de Lleida al segle XVI.


El dibuixant paisatgista flamenc fou contractat pel rei Felipe II per representar les principals ciutats i fortificacions del regne. Els seus impressionants dibuixos es custodien a l'Österreichische Nationalbibliothec ( la Biblioteca Nacional d'Àustria ). Per apreciar millor els detalls  a les dues properes imatges  podeu veure el dibuix que va fer de Lérida l'any 1.563 en el que, a l'esquerra de la primera meitat del dibuix, es veu el turó de Gardeny.



                                                 Font: Österreichische Nationalbibliothec ( Viena ).

Quan acabem de baixar el tram d'escales que ens deixa al celler, sota la gran reproducció del fragment del dibuix d'Anton van den Wyngaerde, trobem una petita representació de la vida quotidiana dels templers.


A la propera fotografia, feta des del celler, podeu veure el tram d'escales que ens permet accedir a la rampa que ens durà al la planta superior on hi havia el gran espai de residència. Per la porta de l'esquerra podem anar a la cisterna.


Aquesta planta també estava compartimentada i funcionava com magatzem, celler i graner. El graner havia tingut funció de presó. Mentre ens apropem a la cisterna trobarem una nova recreació històrica en la que veurem una reunió dels templers de la Casa de Gardeny.


A les guerres dels segles XVII ( dels Segadors ) i XVIII ( de Successió ), quan el castell patia un assetjament els defensors del castell s'atrinxeraven a l'interior de la torre. En aquesta angoixant situació l'aigua era vital per resistir. Al segle XVIII s'obrí una mina subterrània per comunicar l'espai de magatzem de la torre amb l'antiga cisterna medieval.


Tornem a pujar a la primera planta i quan s'acaba la rampa de fusta anem a la porta que tenim davant a la dreta que ens permet accedir a la torre de l'homenatge. Aquest era l'espai més noble del convent, malgrat que l'aspecte actual fa difícil imaginar-ho. Hi havia l'arxiu del convent, les estances dels principals membres de la comunitat i la casa de Dipòsit on es custodiaven tresors de senyors notables i documents importants. A les dues construccions que formen la torre-habitació, per comunicar les diferents plantes hi ha escales de cargol perforades al mur, com la de la fotografia següent.


Els dos edificis ( espai-residència i torre ), a més a més de les dues plantes cobertes amb volta de canó apuntat, tenen una gran terrassa. Enfilant una de les escales de cargol hi pugem i només entrar-hi una colla de merlets ( restaurats ) ens donen la benvinguda. Antigament la gran terrassa era un espai cobert per una teulada.


Aquesta part del castell era una talaia que facilitava la defensa. Actualment ens regala unes magnífiques vistes de l'Horta de Lleida i de la capital de les Terres de Ponent.


Abans de marxar de la terrassa és inevitable observar detalladament l'altre turó de la ciutat, el de la Seu Vella, que des de fa més de dos mil·lennis és l'eix vertebrador de la ciutat de Lleida.


Gràcies a la fotografia panoràmica 360º, a partir de setze imatges de 360º, ibce360, ens permet fer una visita virtual al castell de Gardeny. Cliqueu l'enllaç anterior i viatgeu en el temps...
Marxem del turó de Gardeny, un espai una mica oblidat del  patrimoni lleidatà, per continuar la nostra recerca.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada