dimecres, 25 d’agost de 2021

Gaudint del Monestir de Santes Creus ( 3 ).

Després de visitar a l'entrada anterior, la cuina, el refetor i el Palau Reial deixem la nau de migdia per anar a la de llevant on trobem una porta per la que sortim del claustre posterior i accedim a les estances primitives del monestir cistercenc.


Del conjunt d'edificacions, que probablement formaven les dependències monàstiques dels primers monjos procedents de Valldaura que es van instal·lar a Santes Creus als voltants del 1.158, només queden alguns arcs de pedra i l'alçat d'algunes parets.


L'únic edifici que queda  d'aquest conjunt d'edificacions és la capella de la Trinitat, de la que podeu veure a les fotografies anterior i propera.


A la fotografia següent de detall podeu veure una creu patriarcal, amb doble travesser desigual, símbol del monestir de Santes Creus que hi ha davant de la porta de mig punt de la capella.


La petita capella de la Trinitat és un auster edifici de planta rectangular, sense absis, construït a final del segle XII. D'una sola nau, amb una porta lateral d'arc de mig punt i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, aquesta fou la primitiva església dels monjos.
 

A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure la talla renaixentista de fusta de Crist crucificat del segle XV - XVI protegida per un metacrilat, una mica atrotinada, que potser prové de l'antiga capella de la Santa Creu.


Quan van acabar l'església major es transformà en la capella de la infermeria. Davant de la porta hi ha un petit claustre per als monjos convalescents.


La infermeria és un edifici barroc construït al segle XVII amb pedres irregulars i petites. La galeria del segon pis, que podeu veure a la part superior de la fotografia anterior, es va fer al segle XVIII. Les arcuacions de la galeria són de maó vist. A la planta baixa hi havia un magatzem de roba i uns rentadors, i al primer pis la infermeria nova. L'edifici, reconstruït l'any 1.935, actualment no es pot visitar.


Entre la nau de tramuntana del claustre posterior i la infermeria trobem les restes de les estances dels monjos jubilats. A més a més del que queda de les parets, us deixaran bocabadats els arcs ogivals i un llarg arc escarser aplanat ( fotografia anterior ). Sorprenentment aquest arc va "sobreviure" a la destrucció patida durant la tercera guerra carlina ( 1.872 - 1.976 ). Fins a la desamortització aquestes estances estaven en bones condicions, però l'any 1.874 van endur-se les bigues i la pedra  per fortificar el poble de Vila-rodona.


Si alcem la mirada en direcció a l'església veurem la torre de les hores. Jeroni Contijoch, que fou abat entre 1.560 i 1.593, ordenà la construcció de la torre l'any 1.575 per acollir la maquinària del rellotge i les campanes. A la seva dreta, impressionant, el cimbori...


Torre de planta quadrangular en la que és fàcil adonar-se que en un a de les parets hi ha un bombament que ens "explica" per on s'enfila l'escala de cargol. Ho podeu apreciar a la propera fotografia de detall.


Pugem el tram d'escales per anar al cementiri, un espai auster d'una sobrietat pròpia de l'Ordre del Cister. Quan un monjo moria el despullaven, rentaven i el tornaven a vestir amb l'hàbit. Després de la cerimònia a l'església, l'enterraven, sense taüt, al cementiri. Una gran creu recorda a tots els monjos que descansen en aquest espai a tocar de l'absis central.


La capçalera observa, tranquil·lament, el cementiri del monestir. Destaquen la gran rosassa i els tres finestrals allargassats d'arc de mig punt que actualment estan tapiats. La façana està coronada per merlets amb espitlleres. A la fotografia també podeu observar el cimbori.


La fotografia següent, de detall, ens permet veure la rosassa construïda al voltant de l'any 1.193. Podeu apreciar l'escacat que la tanca i els setze lòbuls. Restaurada l'any 1.992, conserva bona part dels vitralls originals considerats dels més antics de tipus cistercenc.


El zoom de la càmera fotogràfica encara ens permet veure més detalladament la rosassa romànica en la que els dos cercles concèntrics estan units per vuit columnetes de fust hexagonal amb dos capitells. Les columnetes s'enllacen amb parelles d'arcs semicirculars.


La singularitat de l'església monacal de Santes Creus és que l'espectacular rosassa està a la capçalera, a l'absis principal de planta quadrangular ( absis carrat ). En la majoria de les esglésies la rosassa està ubicada al frontispici ( façana principal ).
La propera fotografia de detall és dels tres finestrals allargassats amb arc de pig punt tapiats que hi ha sota la rosassa.


Les obertures de la capçalera, la rosassa i els tres finestrals, fan referència a la Santíssima Trinitat. La rosassa representa Déu ( una sola naturalesa ) i els tres finestrals la Trinitat ( Pare, Fill i Esperit Sant ).
Deixem les estances primitives, tornem al claustre posterior i, pel parlador, anem al claustre major on, a la proper entrada dedicada al Monestir de Santes Creus, continuarem el nostre periple.
Atentament.
Senyor i

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada