dimecres, 15 de desembre de 2021

Passejant per Prades ( 1 ).

A l'entrada anterior vàrem observar detalladament l'ermita de Sant Miquel de la Pobla de Cérvoles a la comarca de les Garrigues. Explica la tradició que es construí al lloc on trobaren la imatge romànica de la Mare de Déu de la Jonquera. Deixem les terres lleidatanes per anar virtualment a les tarragonines on Prades, a la comarca del Baix Camp, ens està esperant... 
 
 
Prades, coneguda també com "la Vila Vermella" per la pedra sorrenca rogenca amb la que es construïren els seus antics edificis, té un origen medieval. 
A la fotografia anterior feta des de la plaça de Sant Roc podeu veure la creu de terme del segle XIII, restes de les muralles, el portal fortificat dels segles XIV-XV i l'església de Santa Maria. A la propera fotografia de detall, la part superior del campanar, la nau i l'absis sisavat amb els seus contraforts.


Abans de travessar l'arcada del portal feta de grans dovelles, per accedir al nucli antic declarat conjunt historicoartístic, aixequem la mirada per observar el matacà. Aquest element arquitectònic és una petita fortificació amb sòl espitllerat des d'on els defensors de la vila podien mirar i atacar a l'enemic.


La portalada lateral que trobem, a la dreta, pocs metres després d'entrar al recinte emmurallat, és una de les restes romàniques més interessants que es conserven a Prades. Com podeu veure a la fotografia següent és una portalada sense timpà. 


Anomenada "Porta falsa", era l'accés principal de l'església quan l'actual capella del Santíssim era l'altar major del temple. Posteriorment l'església s'amplià i es canvià l'orientació. Actualment és la porta d'accés per a les persones amb mobilitat reduïda.
A la propera fotografia de detall podeu observar la senzilla ornamentació de les impostes de les que arrenquen les dues arquivoltes de la portalada romànica.


A pocs passos de la "Porta falsa" trobem la Plaça Major, una plaça porxada de gran bellesa que us deixarà bocabadats. Només accedir-hi, a l'esquerra trobareu una placa que el Gremi d'Herbolaris dedicà a la Vila de Prades recordant la primera trobada d'herholaris dels Països Catalans, en el marc de la Festa de la Farigola.


Durant aquesta festa, que es celebra des de l'any 1.975, a la Vila Vermella els ornaments florals guarneixen façanes i racons ens recorden l'arribada del bon temps. A la festa del 2.014 s'inaugurà un monòlit metàl·lic en el que es pot llegir la primera estrofa del poema nadalenc de Josep Vicenç Foix i Mas "Si jo fos marxant a Prades".


J.V.Foix escrigué aquest poema dedicat a la vila de Prades en una estada que hi va fer pel Nadal del 1.958.

Si jo fos marxant a Prades.

Si jo fos marxant a Prades
-a les boires de tardor-
per guardar-vos de glaçades
us donaria flassades
i caperons de castor.
I, per guarnir la pallissa,
les figures de terrissa
on vós vestiu de pastor.

Si voleu veure el monòlit torneu a sortir del recinte emmurallat i aneu a l'esquerra resseguint el perímetre de l'església de Santa Maria. Entre dos contraforts el trobareu.
Tornem a la Plaça Major i deixem la Festa de la Farigola per centrar-nos en l'església de Santa Maria, que té elements arquitectònics dels segles XII, XIV i XVI-XVII. Un gran edifici de planta rectangular, d'una sola nau amb capelles laterals construïts amb carreus de color vermell.


El primer document que parla de l'església és una butlla del 1.194 del Papa Celestí III. és un edifici de transició del romànic al gòtic amb una façana principal ( fotografia anterior ) amb elements renaixentistes. La nau està coberta amb una volta apuntada que sostenen sis arcs torals. L'absis poligonal està reforçat amb contraforts. Durant la Guerra Civil fou molt malmesa.
La portalada renaixentista, feta de pedra blanca, té un arc de mig punt amb dues columnes jòniques a cada costat.


Si ens apropem a la portalada i ens fixem en el treball de forja idèntic del forat del pany i el tirador de les dues portes, a la de l'esquerra podem llegir AYÑ i a la de la dreta 1.850.
A tocar de l'església el protagonisme és per la font renaixentista feta també amb pedra sorrenca vermella, coneguda popularment com "pedra esmoladora".


Té forma de globus terraqüi amb decoracions diferents als hemisferis. El nord amb cassetons quadrats i el sud amb decoració vertical que ens pot recordar plecs. Els quatre sortidors de bronze indiquen els punts cardinals. L'aigua que brolla cau a una pila cilíndrica.


Des de la font de Prades, construïda al voltant dels segles XVI i XVII, aixequem la mirada per mirar la part superior del campanar. Aquest és el nostre proper objectiu...


El campanar, de planta quadrada de cinc metres de costat, té una alçària de 33,4 metres. Com podeu veure a la fotografia de la façana principal hi ha tres finestres rectangulars, una a cada pis del frontis. Sobre la tercera finestra, com veieu a la fotografia anterior, hi ha el rellotge de torre. L'estructura quadrada acaba amb una cornisa motllurada sobre la que hi ha una petita torre octogonal amb vuit finestres d'arc de mig punt amb les campanes. El campanar està coronat per una teulada piramidal amb teules de ceràmica vidrada verdoses. Pugem lentament les escales del campanar fins al tercer pis on hi ha el mecanisme del rellotge.


El pas dels anys i les inclemències meteorològiques han esborrat algunes xifres i lletres del rellotge, però com podeu constatar en la fotografia següent de detall sobre el mecanisme del rellotge es pot llegir a l'inrevés MANUFACTURAS
 
 
Enfilats a la petita torre octogonal podem llegir a la campana de la propera fotografia J. BLASCO i a sota ROQUETES.


És possible que el rellotge i les campanes les fessin a Manufacturas Blasco de Roquetes, un fonedor rellotges ja desaparegut. Si voleu descobrir la relació de Roquetes amb els rellotges de torre cliqueu sobre l'enllaç anterior.
Abans de baixar del campanar us convido a donar un cop d'ull a la plaça Major des d'una trentena de metres d'altura.
 
 
Sortim de l'església de Santa Maria per continuar molt aviat al blog la passejada virtual per la vila de Prades.
Atentament.
Senyor i


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada