Després de creuar el riu Cardener pel pont de Buida-sacs, una obra civil popular dels segles XVII - XVIII, continuem passejant uns metres pel camí col·lateral del riu i molt aviat veurem a la nostra esquerra el molí de Buida-sacs. A la propera fotografia podeu observar la façana sud-est i darrere, coronant el Turó de Flotats, hi ha l'església preromànica de Santa Àgata.
És evident l'estat d'abandó d'aquest edifici de planta rectangular envoltat de vegetació que n'amaga una part. Construït a finals del segle XII principis del XIII hi ha una referència testamentària que en parla. Engúncia llega "ipsos molinos que ibi sunt subtus Cleriana" ( el molí que hi ha sota Clariana ).
La fotografia següent és de les façanes sud-est ( la de les dues portes ), i nord-est ( la més inaccessible per la vegetació que l'envaeix ).
Continuem passejant pel camí que porta a molts dels molins que hi havia a tocar del riu. Com podeu veure a la fotografia anterior els esbarzers i altres plantes arbustives fan difícil apropar-s'hi. Molt aviat el camí gira a la dreta, però abans veureu una sendera a l'esquerra que ens ajudarà a baixar al molí.
Malgrat l'estat lamentable de conservació que constatareu a les fotografies de l'entrada d'avui, el molí està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local ( BCIL ). Quina protecció més curiosa...
Quan arribem al que queda de la construcció que podeu veure a la fotografia anterior, anem a l'esquerra on hi havia una bassa i els tres cups o pous que generaven un salt d'aigua de gairebé sis metres. Aquestes construccions, imprescindibles pel funcionament del molí, estan al nord-oest.
Si aixeco una mica la mirada podreu veure des del nord-est la coberta del molí ple de vegetació i darrere l'arcada principal del pont de Buida-sacs.
Als anys vuitanta del segle passat es va ensorrar part del molí. La teulada va col·lapsar i amb maquinària pesada s'enderrocà les plantes superiors que s'havien afegit a l'època del gòtic i modificat amb el pas dels segles.
Com podeu veure a les fotografies anteriors i properes algunes d'aquestes construccions gairebé han desaparegut o estan mig amagades per la vegetació.
Tornem a la sendera i continuem baixant fins al molí. Al girar trobem una curiosa construcció que no he pogut documentar.
No tinc una explicació per aquesta edificació mig enrunada, amb porta adovellada i amb petites obertures al mur de planta semicircular. A la propera fotografia l'edifici de la dreta és el molí, concretament la façana sud-oest.
Si giro una mica a la dreta i torno a fer la fotografia, a la dreta podeu veure una de les arcades del pont de Buida-sacs.
Si camino una mica més per posar-me just davant de la façana sud-oest puc fer la fotografia següent en la que podeu observar les tres obertures rectangulars.
Per acabar de resseguir perimetralment el molí només ens cal girar a l'esquerra per arribar a la façana sud-est on hi ha les dues portes d'accés al molí.
Com podeu veure a la fotografia anterior la porta esquerra, la principal, té un arc de mig punt amb grans dovelles i la de la dreta és d'arc rebaixat. Aquesta segona porta és més ampla exteriorment ( 120 centímetres ) que interiorment ( 105 centímetres ).
La fotografia anterior la vaig fer al començar la primavera i la propera al final de la mateixa estació. Podeu constatar com la vegetació gairebé es menja l'accés al molí.
Les dovelles de la porta principal tenen setanta centímetres de radi i en algunes de l'esquerra hi podeu veure incisions amb una forma ovalada en la que hi ha un línia inscrita, o un rectangle d'angles arrodonits també amb una línia recta inscrita. Molt probablement són marques de picapedrer.
Si a l'exterior cal vigilar perquè la vegetació en alguns punts no ens permet veure on posem els peus, quan entrem al molí cal extremar la prudència...
Com podeu veure a la part inferior dreta de la fotografia anterior, a terra hi ha un forat. Sota la sala de moles hi havia les cacaus ( també anomenades carcaus o carcabàs ), l'habitació situada sota l'obrador del molí on estaven el rodets que feien moure els arbres que transmetien el gir a les moles que estaven al pis superior. La força de l'aigua és la que genera el moviment.
A la fotografia anterior podeu observar a l'esquerra la porta principal del molí i al centre les tres obertures rectangulars que hem vist abans a la façana sud-oest.
A la propera fotografia, feta des del mateix punt girant cent vuitanta graus, podeu veure la gran sala de les moles ( 8,40 metres de longitud, 6,40 metres d'amplada i 6 metres d'alçària ). En aquest espai, amb volta lleugerament apuntada, hi havia tres moles.
Camino una mica per apropar-me a l'enderroc que podeu observar a la fotografia anterior i aprofito per mostrar-vos les dues portes del molí.
La paret original d'aquesta gran sala té un gruix de cent vuitanta centímetres. Gairebé a tocar del munt de runa faig la fotografia següent en la que podeu observar a la dreta la porta d'arc rebaixat i a l'esquerra, a la part baixa de la vola, un forat pel que mitjançant una escala de cargol de sis graons es podia accedir a l'habitatge del moliner.
Faig mitja volta i, amb molta cura, m'apropo a un dels forats que comunica amb el cacau que hi ha a sota de la sala de moles. Per aquests forats circulars el coll-ferro recollia el gir generat per la força de l'aigua al rodet i aquest a l'arbre i el transmetia a la mola.
Si consulteu el volum XIII de l'enciclopèdia Catalunya Romànica, dedicat al Solsonès i la Vall d'Aran, a les pàgines noranta-dos i noranta-tres trobareu la informació referent al molí de Buida-sacs. El text, escrit l'any 1.978, diu: ..." ara sembla que les màquines han començat a enderrocar les parts medievals; és possible que en pocs dies aquesta obra remarcable de l'arquitectura civil catalana resti irremeiablement destruïda"...
Gràcies al Joan Marsiñac i la Lurdes, propietaris de la Casa Flotats de Clariana de Cardener puc mostrar-vos la propera fotografia del 1.910 feta des del turó de Flotats, potser a tocat de l'església de Santa Àgata, en la que podeu veure el pont i el molí de Buida-sacs.
A la propera ampliació de la mateixa fotografia, encara que es perd qualitat, podem observar tot l'edifici del molí del que als anys vuitanta del segle passat s'enderrocaren les plantes gòtiques superiors.
Veient l'estat lamentable de l'antic molí de Buida-sacs està clar que, el que no van fer les màquines, ho farà la nostra deixadesa pel patrimoni.
Atentament.
Senyor i.
Molt interesant
ResponElimina