El pavelló Mies van der Rohe.

Comencem l'entrada d'avui enfilats a una de les terrasses de la Plaça Espanya de Barcelona i a vista d'ocell podem observar les Torres Venecianes, l'Avinguda de la Reina Maria Cristina i el Palau Nacional de Montjuïc.

La font de la Plaça Espanya ( 1.919 ), les Torres Venecianes ( 1.919 ) i el Palau Nacional ( 1.926 - 1.929 ) es van construir per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1.929.

Baixem de la terrassa per anar a l'Avinguda de la Reina Maria Cristina i quan arribem a la Font Màgica, ubicada a la plaça de Carles Buïgas, anem a la dreta i a pocs metres trobem el protagonista de l'entrada d'avui, el Pavelló Mies van der Rohe.

A la fotografia anterior podeu veure parcialment el pavelló a l'esquerra de la bandera de Barcelona. A la dreta, una part del CaixaForum ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil Casaramona, un conjunt d'edificis construïts per Josep Puig i Cadafalch entre 1.909 i 1.912. A la fàbrica hi sobresurten dues torres amb la funció de dipòsits d'aigua, de les que a la fotografia en podeu veure una.

 

Projectat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, fou el pavelló nacional d'Alemanya a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1.929. L'arquitecta i dissenyadora Lilly Reich fou una de les poques dones professores de la Bauhaus.

L'Exposició Universal de Barcelona es celebrà entre el maig del 1.929 i el gener de 1.930. Quan va acabar, el pavelló alemany fou desmuntat, però esdevingué un referent de l'arquitectura del segle XX.

El pavelló, construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre, acollí la recepció oficial dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia i les autoritats alemanyes que volien mostrar l'Alemanya de la República de Weimar després de la Primera Guerra Mundial.

 

 

Mies van der Rohe, que fou l'últim director de la Bauhaus, és conegut com el pare de l'arquitectura moderna. Al pavelló podreu gaudir d'una simetria perfecta, un disseny senzill i minimalista, de la claredat ...

L'any 1.980 des de la Delegació d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas impulsà la iniciativa de reconstruir el pavelló desmuntat l'any 1.930. Els encarregats de fer-ho foren els arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos.

Les obres van començar l'any 1.983 i tres anys després s'inaugurà el pavelló en el mateix lloc on estigué durant l'Exposició Universal.

A les dues fotografies anteriors i a la propera podeu veure la cadira i reposapeus de pell i perfil metàl·lic que van dissenyar Mies van de Rohe i Lilly Reich. La cadira Barcelona encara avui es fa i es pot comprar.

Per reconstruir el pavelló es van emprar els mateixos materials que es van fer servir per l'original: vidre, acer, travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l'Atles.

A l'extrem de l'estany petit hi ha la reproducció en bronze de l'escultura El Matí de Georg Kolbe. L'escultura original està als jardins Ceciliengärten de Berlín, una urbanització construïda entre 1.922 i 1.927 per l'arquitecte Heintich Lassen al barri de Schöneberg.

L'any 1.933 la prestigiosa escola d'arquitectura i arts aplacades, Bauhaus, fundada per Walter Gropius tancà per la pressió nazi. Mies van der Rohe va emigrar als Estats Units on l'any 1.938 fou nomenat director de la facultat d'arquitectura de l'Illinois Institute of Technology de Chicago.

El pavelló és un edifici important en la història de l'arquitectura moderna en el que es poden veure les idees que proposava el Moviment Modern.

L'estructura del sostre està suportada per vuit columnes cruciformes que donen la sensació que la coberta està surant per sobre del volum inferior.

Deixem el pavelló per enfilar la muntanya de Montjuïc fins a la plaça de Neptú on ens espera la Fundació Miró que visitarem en properes entrades al blog.

Atentament.

Senyor i