Amb la d'avui tanco la sèrie de cinc entrades dedicades a la descoberta dels molins fariners d'Algaida. Com vaig dir-vos a l'entrada anterior, comencem la passejada a la creu de terme d'en Massot ubicada al carrer de la Ribera cantonada amb el carrer de sa Tanqueta.
És una creu de pedra sobre un petit pedestal octogonal, amb fust també octogonal, i un capitell amb representacions de sants sobre el que hi ha la creu amb crist crucificat.
Deixem la creu d'en Massot per continuar passejant, a la dreta, pel carrer de la Ribera. En pocs minuts en el punt on es troben els carrers de la Ribera, del Mestre Verger i de s'Estació ens espera, esplèndid, el molí d'en Xina.
Xina era el malnom de la primera família que fou propietària del molí. Als antics documents podem llegir el nom de "molí d'en Toni Xina".
El molí fou construït l'any 1.738, data que podem veure al llindar de la porta d'accés a la torre i al congreny inferior del replà de les moles.
Aquest espectacular molí té quatre naus cobertes amb volta de canó, paral·leles entre elles i perpendiculars al carrer de la Ribera. Com podeu veure a les fotografies anteriors la torre està sobre la tercera nau. Pere de Son Maig, últim moliner i amo del molí, hi treballà fins a finals del segle XIX.
Victor Andreu, actual propietari, comprà el molí i els terrenys que l'envolten a Joan Bestard i encarregà la restauració a Xecs "Móra" mestre picapedrer que ja havia remodelat el molí d'en Boi. Repicà les voltes i parets i va refer les dues voltes laterals.
El pati interior ( clastra ) és el resultat de l'enderroc d'un aiguavés de l'antiga fàbrica de sifons que s'afegí al molí. Aquesta fàbrica funcionà a tocar del molí fins a principis dels anys vuitanta del segle passat i llavors es traslladà al carrer des Campet.
A la fotografia anterior podeu gaudir de la bellesa de l'antenada del molí d'en Xina. Observem les antenes ( 1 ), les perllongues ( 2 ) els pals llarga paral·lels a l'antena, els velerons ( 3 ) els pals perpendiculars a les perllongues que formen en engraellat al travessar-les, el caparrot (4 ) la part més gruixuda de l'arbre que surt fora de la torre, els cabestres ( 5 ) cordes que uneixen el bou del molí de vent amb el cap de cada antena. El bou, amb el número (7) a les dues properes fotografies, és un pal que fa entre 25 i 45 pams, segons el molí, que en un extrem va unit al caparrot i a l'altre s´hi enganxen els cabestres i les borines. Les cordes gruixudes que uneixen les antenes s'anomenen rest ( 6 ).
Al molí també es reformà l'escala exterior i el terrat d'envelar sobre el que hi van col·locar terra asfàltica a sota i rajoles ceràmiques a sobre. De les dues xemeneies que hi veieu, una és de veritat i l'altra amaga un aparell d'aire condicionat.
A la torre es conserven unes baules clavades a diferents alçàries que s'empraven per frenar el rest de l'antenada els dies que feia molt vent.
De l'escala interior de la torre, amb les reformes, es van suprimir dos trams intermedis, un a nivell del terrat d'envelar i l'altre on s'ensacava la farina.
L'any 1.947 es van baixar del molí les moles, la roda, l'arbre, la llanterna,... Al 1.981 el primitiu caparrot de fusta fou substituït per un altre metàl·lic perquè l'antic estava força atrotinat i era un perill. En Victor Andreu volia que el nou capell fos de càrritx ( una planta de la família de les gramínies ), però el manteniment era molt costós i finalment el van fer metàl·lic.
Deixem el molí d'en Xina per continuar passejant pel carrer de s'Estació i anar a l'esquerra pel primer carrer que trobem, el de ses Escoles. Una mica abans d'arribar al carrer de sa Tanqueta, des del carrer de ses Escoles puc fotografiar la torre del molí de s'Aljub.
El nom del molí prové del que en fou amo, Bernat d'Aljub, nascut l'any 1.865 i l'últim moliner que hi molgué. També es conegut com el molí d'en Quelina, que és el malnom d'un antic propietari.
La tanca i la vegetació no em permeten apropar-se al molí i dificulten fotografiar-lo. A la fotografia anterior podeu veure com la torre treu el nas darrere de la vegetació i a la propera, anant una mica a la dreta podem observar una de les voltes i la porta d'accés a la torre del molí des de la terrassa d'envelar.
És un molí amb dues naus paral·leles entre elles i al carrer de sa Tanqueta i perpendiculars al carrer de ses Escoles. Aquestes naus tenen la coberta de volta de canó. La torre del molí està situada sobre la nau més llunyana al carrer de sa Tanqueta.
Al molí hi ha gravades dues dates, una a la dovella central del portal ( 1.815 ) i l'altra al frontis del magatzem de gra ( 1.830 ).
En capell de zinc s'havia anat foradant i un dia de l'any 1.950 se l'endugué una ventada. Posteriorment hi van construir una teuladeta. El molí de s'Aljub, malgrat que s'hi han fet poques reformes, és un dels més ben conservats d'Algaida. L'any 2.016 la propietària Antònia Mudoy Oliver el va vendre a un matrimoni estranger.
Deixem el carrer de ses Escoles i anem a la dreta quan trobem el carrer de sa Tanqueta. Entre el molí de s'Aljub i el d'en Gasparino ( l'últim que observarem ), en un passatge del carrer de sa Tanqueta, hi ha el molí d'en Barreda, al que no m'he pogut apropar i no us el puc mostrar com m'agradaria.
Hi havia uns operaris treballant en un pati i vaig apropar-me a la porta oberta d'accés. Malgrat la poca qualitat de la fotografia anterior i el contrallum hi podeu observar la part final de la torre d'aquest molí. El d'en Barreda és un molí d'una sola nau en el que no hi ha gravada la data de construcció enlloc, però diuen els entesos en molins fariners que és el més antic de la zona de sa Tanqueta. La fotografia no fa justícia al molí, que està restaurat. La construcció atrotinada que veieu davant de la torre no és del molí.
Continuem passejant pel carrer de sa Tanqueta en pocs minuts trobem el molí d'en Gasparino, on acabarem el periple pels molins fariners d'Algaida. El molí també és conegut com molí d'en Fosca, el nom de la família dels darrers propietaris.
A l'edifici de quatre naus no hi ha gravada cap data de construcció però a l'interior de capell de zinc hi figurava la de 1.870, que possiblement feia referència a l'any en el que es van reformar els mecanismes del molí. L'any 1.966 es retirà el capell perquè era un perill pels vianants. L'última reforma la va fer el mestre picapedrer Pere "Caragol".
La torre, d'un diàmetre interior de 2,75 metres, té quatre plantes comunicades per una escala de caragol. La primera tenia funció de magatzem i per la segona s'accedia al terrat d'envelar. Si continuem pujant trobem el replà de la tremuja on s'ensacava la farina. Sobre aquesta planta hi havia les moles i altres mecanismes del molí.
Dels antics mecanismes no en queda res. Una de les moles actualment és una taula del jardí que està a la part del darrere. L'altra mola, també davallada l'any 1.950, la van vendre per decorar una casa de Porreres.
Toni Fullana Oliver, amo del moli, fou l'últim moliner que hi molgué. Actualment és propietat de Mateu Ballester Vanrell.
Us he pogut explicar detalladament cada molí gràcies a l'Ajuntament d'Algaida, que mitjançant el bibliotecari Tomeu Salas m'obsequiaren amb el llibre de Miquel Sastre Pujol ( Fiolet ) "Els molins fariners del terme d'Algaida" editat per l'Ajuntament en el marc de la col·lecció Panoràmica.
Moltes gràcies per la vostra gentilesa.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada