Des del dia catorze de setembre i fins al catorze de gener del 2.024 a l'edifici que acull la Sala d'exposicions temporals del Museu de Lleida podeu donar un cop d'ull al nostre passat romà.
Els arqueòlegs Josep Guitart i Xavier Payà són els comissaris de l'exposició "Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" en la que s'exposen més de cent cinquanta peces prestades per divuit museus i arxius catalans, espanyols i francesos. L'exposició comença amb un àmbit introductori en el que s'expliquen els precedents de la implantació dels models romans. Després, en diferents àmbits, veiem la romanització plena de Ponent.
A l'entrada d'avui donarem un cop d'ull a algunes de les peces trobades a la nostra ciutat i en entrades posteriors ens aturarem més detalladament en la romanització del territori ilerget. Abans de baixar el tram d'escales que veieu a la dreta de la fotografia anterior vull mostrar-vos un pugio ( punyal romà de ferro ) del segle I a C exposat a les vitrines de la part de dalt de la sala d'exposicions temporals. Els conspiradors que van apunyalar a Juli Cèsar ho van fer amb aquest tipus de punyal. El de la fotografia el van trobar al carrer del Carme. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
Només baixar quedareu bocabadats amb les reconstruccions en 3D de les ciutats d'Ilerda ( Lleida ), Iesso ( Guissona ) i Aeso ( Isona ). A la propera fotografia podeu observar la d'Ilerda.
A la part central de la sala trobareu el molí de pedra volcànica del segle III aC trobat a l'Avinguda Francesc Macià. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
A l'exposició organitzada pel Museu de Lleida hi han col·laborat l'Arxiu Arqueològic de Lleida (Ajuntament de Lleida ), el Museu de Guissona Eduard Camps i el Museu de la Conca Dellà d'Isona.
La fotografia següent és de la base de columna dels segles I aC - I dC. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ). Trobada a la plaça de Sant Joan formava part d'un edifici públic del fòrum. A les ciutats romanes el fòrum era el lloc de reunió pública i de representació de l'Imperi. Normalment estava ubicat al centre de la ciutat.
També trobat a la plaça de Sant Joan és el mosaic d'opus signimun ( mescla formada per calç, sorra i bocins de terrissa ) decorat amb tessel·les blanques. Segles I aC - I dC.
A la propera fotografia de detall podeu veure parcialment la reconstrucció en 3D d'Ilerda amb protagonisme absolut del fòrum ( actual plaça de Sant Joan ). El fòrum el centre de la vida de les ciutats romanes.
A la necròpolis de l'estació del ferrocarril es trobà el pedestal honorífic d'Ilerda ( Museu de Lleida ) que podeu observar a la fotografia següent. És del segle II dC i s'hi pot llegir :
A Sempronia Tempestiva,
Marcia Tempestiva,
la seva mare.
De la mateixa necròpolis, i de la mateixa família, trobareu un altre pedestal honorífic d'Ilerda del segle I dC. ( Museu de Lleida ). Per entendre el text us cal saber que el duumvir era un magistrat i el flamen era el sacerdot dedicat al culte d'un déu concret.
A Gaius Marcius Masclus
edil, duumvir i flamen.
Marcia Tempestiva
la seva mare.
A pocs metres de l'estació de ferrocarril, concretament al carrer Cardenal Remolins hi havia els banys públics d'Ilerda. Si cliqueu sobre l'enllaç anterior podreu recordar l'entrada que els hi vaig dedicar al novembre del 2.020.
Si hi passegeu trobareu una tapia coberta amb plafons informatius darrere de la que hi ha les restes catalogades i protegides, però no visitables, dels banys romans. Al solar només s'hi veuen males herbes...
Al juliol del 2.016 vàrem observar detalladament el mosaic del caldari de les termes públiques d'Ilerda a l'entrada "L'arxiu arqueològic de Lleida ( 3 )". A l'exposició teniu l'oportunitat de veure aquest mosaic del segle II dC ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
A la propera fotografia de detall del plafó Les termes d'Ilerda: tot un equipament podeu observar la reconstrucció general del complex termal d'Ilerda. A l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat es pot veure el caldarium amb el seu mosaic.
A l'esquerra de la propera fotografia hi ha l'ara domèstica ( petit altar ) en marbre, del segle I dC, trobada al carrer de la Costa de Magdalena.. A la dreta l'herma ( pilar sobre el que es col·locava un bust ) en forma de déu Mercuri, del segle III dC que trobaren a l'Avinguda de Francesc Macià. ( Les dues peces són de l'Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
Molt curiosa és la navalla d'os i ferro amb cap de gall, del segle II dC, trobada a l'antic Portal de la Magdalena. ( Arxiu Arqueològic de Lleida - Ajuntament de Lleida ).
Avui només he fet una petita pinzellada de l'exposició que veurem detalladament més endavant al blog en una sèrie d'entrades. Recordeu que fins al dia catorze de gener del 2.024 podeu gaudir d'una passejada per la Lleida de fa dos mil·lennis a l'edifici del Museu de Lleida que acull la Sala d'exposicions temporals.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada