El Convent i Santuari de la Serra.

Després d'observar detalladament l'antic hospital de Santa Magdalena enfilem el Raval de Santa Anna per continuar després a la dreta pel Baluard de Santa Anna fins al Passeig Josep Conangla on ens està esperant, fora muralla, el Convent i Santuari de la Serra.

A la fotografia anterior el podeu observar des de l'interior del recinte emmurallat, concretament des del tossal coronat per les restes del castell de Montblanc.

El dia 20 de gener del 1.296 el municipi de Montblanc va cedir el turó de Santa Maria per edificar-hi un convent de monges clarisses i una basílica.

El bisbe auxiliar de Tarragona, fra Pere, consagrà l'església el dia 10 d'agost de l'any 1.365. La seva estructura ha patit una colla de destruccions i posteriors restauracions.

Actualment hi ha quatre edificis ( l'església, el santuari, l'antiga casa del capellà i el monger ) i un gran hort que Jaume II cedí a la comunitat. Al segle XVII i sobre tot al XVIII l'església fou totalment reformada. La façana s'esgrafià, es va reformar el campanar i es construí el nou cor.

A la fotografia següent de detall podeu veure part de l'esgrafiat que hi ha sobre la porta d'accés a l'església.

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos molt millor la part de l'esgrafiat en la que es pot veure l'escut de la Serra.

Les guerres malmeteren el conjunt arquitectònic que fou restaurat en diferents actuacions els anys 1.815, 1.956-69, 1.981 i en el període 1.988-95 es van fer obres exteriors i es rehabilità l'esgrafiat de l'església i del convent.

Abans d'entrar a l'església acabem de resseguir perimetralment les edificacions que forment part del conjunt de la Serra. A la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar el campanar de cadireta d'un ull i una campana que fou restaurat l'any 1.964 per recuperar el seu aspecte original. A l'esquerra de la fotografia anterior podeu veure part de la façana principal d'entrada al convent.

Al segle XV el de la Serra fou el segon santuari amb més peregrins de Catalunya, només superat pel santuari de Montserrat. A la propera fotografia podeu observar part de la façana lateral de l'església

Deixem de resseguir perimetralment el conjunt d'edificacions per entrar a l'església d'una sola nau de planta rectangular d'estil gòtic, però molt modificada per les destruccions i restauracions, amb cinc arcs diafragmàtics apuntats de carreus de pedra i cinc capelles laterals.

 

 

A la fotografia anterior podeu veure el cor i, a l'esquerra, la capella del Sant Sepulcre dues construccions del segle XVIII. Aquesta capella també és la protagonista de la fotografia següent.

Faig mitja volta per mostrar-vos el presbiteri amb les pintures al fresc que va fer l'any 1.956 el pintor montblanquí Ismael Balanyà i Moix a l'Altar Major en el marc de les Festes del cinquantè aniversari de la Coronació de la Mare de Déu. Al cambril hi ha la imatge gòtica del segle XIII, d'alabastre policromat, de la Mare de Déu de la Serra.

 

 

Del presbiteri també cal destacar la Creu de Virtuts, també anomenada Creu Verda pel color del jaspi amb el que està feta, una creu de terme romànica de finals del segle XII principis del XII. Aquesta creu inicialment estava ubicada a la plaça del davant de l'església.

De l'antiga creu romànica actualment només es conserva el fust perquè el santcrist fou destruït i reposat al segle XIX.

A la propera fotografia de detall podeu observar millor la talla en alt relleu de la Mare de Déu asseguda en un tron sense respatller amb el Nen assegut a la cama esquerra.

Als murs del presbiteri, del costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) i del costat de l'Epístola ( el costat dret ) hi ha osseres de les primeres abadesses.

A la fotografia anterior de detall podeu veure dues d'aquestes osseres. A l'esquerra la d'Aldonça de Vilafranca ( 1.412 ) i a la dreta la de Blanca Alenyà ( 1.396 ).

Deixem el Convent i Santuari de la Serra, en el que la comunitat de monges clarisses hi residí des del segle XIV fins al 2.008, per continuar gaudint del nostre patrimoni.

Atentament.

Senyor i