Amb l'entrada d'avui tornem al País Basc per iniciar un nou periple. Si l'hivern i la primavera passada la visita virtual es centrà en Bizkaia, ara el protagonisme és per Gipuzkoa. Per començar us proposo anar fins a Hernani per gaudir del Chillida Leku. El museu està a només set quilòmetres del centre de Donostia i hi podeu anar amb l'autobús BU05 que un deixarà a la porta.
El projecte Chillida Leku va començar l'any 1.983 quan Eduardo Chillida i la seva dona Pilar Belzunce compraren la finca Zabalaga. En aquell moment el caserío Zabalaga, de finals del segle XVI , estava en ruïnes. L'arquitecte Joaquín Montero Basqueseaux s'encarregà de la rehabilitació.
El museu s'inaugurà el 16 de setembre del 2.000 però el 31 de desembre del 2.010 tancà les seves portes. Afortunadament tornà a obrir el dia 17 d'abril del 2.019.
Abans de començar a gaudir-ne us proposo seure a la terrassa del cafè i observar l'espectacular finca d'onze hectàrees que acull quaranta escultures d'Eduardo Chillida. La més gran, que a la fotografia anterior està a l'interior de la circumferència groga que he dibuixat, és Buscando la luz I que fa vuit metres d'alçària i pesa vint-i-dues tones... Durant la passejada pel jardí la veurem detalladament. per la zona de la campa i també gaudirem de les escultures que hi ha a la zona boscosa.
Ens apropem a l'escultura més propera de la primera fotografia, feta l'any 1.985 en acer que és un projecte ( l'aroma que en deia Eduardo Chillida ) del Monumento a la tolerancia I. A Sevilla, al Muelle de la Sal a tocar del Puente de Triana, s'instal·là la gran escultura de formigó de cinc metres d'alçària, dotze de llarg i vuit d'ample que pesa cent cinquanta tones. La gran escultura de formigó, finançada per la Fundación Amigos de Sefarad , està d'esquena al lloc on hi havia el tribunal de la Inquisición. Un braç obert, un segon brac que toca al terra i mira al cel, i un espai on hi cabem tots ( jueus, cristians, musulmans...).
Si anem a l'esquerra i enfilem el jardí de la campa fins als arbres, trobem l'obra del 1.998 Lotura XXXII d'acer corten que mesura 563 X 424 X 200 centímetres. Aquesta escultura, que es va fer a la farga de Sidenor de Reinosa ( Cantabria ), pesa seixanta-quatre tones .
Lotura, en euskera significa nus o unió en el sentit de connexió. Com podeu constatar a les fotografies l'obra està formada per dues peces massisses d'acer. La peça superior, amb quatre braços nuats, s'acobla a la peça inferior que fa de base.
Al jardí s'hi poden trobar altres escultures de la mateixa sèrie, com Lotura XVIII i Lotura XXVI. Penseu que les obres d'aquest espectacular jardí d'onze hectàrees poden canviar segons el calendari d'exposicions.
Tornant a la sendera aviat trobem l'obra del 1.989 De música III, també d'acer corten, que es va fer a la farga de Patricio Echeverría de Legazpi. Inicialment aquesta escultura s'havia de col·locar a la plaça de la catedral de Boon, però Chillida va fer un altra obre per a la ciutat alemanya i De música III es va quedar al museu.
La forma de l'escultura s'inspira en la planta de la catedral de Sant Martí en la que els semicercles fan referència estètica a la forma de l'absis.
A pocs metres ens espera l'obra més espectacular del Chillida Leku feta amb acer l'any 1.997. Buscando la luz I pesa vint-i-dues tones i mesura 800 X 300 X 300 centímetres. Està feta amb tres làmines diferents d'acer totalment asimètriques unides per una sèrie de reblons. Si la resseguim perimetralment veurem la contraposició entre ple i buit.
Entrant a l'escultura i aixecant la mirada les formes que ens recorden ones ens conviden a mirar més amunt buscant la llum...
A prop de la gegantina escultura d'acer corten trobem Escuchando la piedra IV una obra de granit del 1996 que mesura 180 X 100 X 95 centímetres.
A la sèrie d'escultures Escuchando la piedra Eduardo Chillida fa diverses incisions sobre la pedra que la transformen en un objecte comunicatiu.
Continuant amb les obres de granit ens aturem per observar Lo profundo es el aire XIV, una obra del 1.991 que forma part de la sèrie d'escultures inspirada en un vers del seu amic, el poeta val·lisoletà de la Generación del 27, Jorge Guillén.
Totes les escultures d'aquesta sèrie foren per a Eduardo Chillida una indagació per al seu projecte a la muntanya de Tindaya a Fuerteventura. El projecte finalment no es va fer.
De la mateixa sèrie podem veure al jardí dues obres més, fetes també amb granit. Les dues fotografies següents són de Lo profundo es el aire IV, del 1.987. Fixeu-vos que al resseguir l'obra perimetralment en descobrim perspectives molt diferents.
La propera fotografia és de l'obra del 1.990 Lo profundo es el aire, Estela XII. Darrere es veu el caserío Zabalaga al que accedirem en una propera entrada dedicada al Chillida Leku.
Continuem passejant per jardí i deixem el granit per tornar a l'acer corten. A les dues properes fotografies podeu veure l'obra del 1.990 Peine del viento XVII.
Molts de vosaltres coneixeu el Peine del viento de Donostia. Si no el coneixeu, el veurem detalladament després de les entrades dedicades al Chillida Leku. Però quan gaudiu a la platja d'Ondarreta de Antiguo, un dels barris més sorprenents de Donostia, d'aquestes màgiques escultures penseu que només en veieu tres de la sèrie de vint-i-tres que va fer Eduardo Chillida. Les de Antiguo són el Peine del viento XV.
El passat ,es de març us explicava el Projecte de Norman Foster d'ampliació del Museo de Bellas Artes de Bilbao. Fins que s'acabin les obres l'espectacular obra de formigó Lugar de encuentros IV, que forma part de la col·lecció del Bellas Artes, es pot mirar i admirar suspesa d'una potent estructura al jardí boscós del Chillida Leku.
Quan s'acabin les obres l'obra tornarà al Bellas Artes i s'ubicarà definitivament a l'atri d'entrada del museu com podeu veure a la propera infografia.
Font fotografia: www.bilbaomuseoa.es
L'obra forma part de la sèrie escultòrica que Eduardo Chillida va treballar a la dècada dels setanta del segle passat. Si ens hi apropem es veuen les marques de l'encofrat de fusta, el material per fer el motllo que posteriorment s'omplí de formigó.
Chillida projectà questa obra per a ser penjada. Quan ens hi apropem veiem una massa de formigó de gran per suspesa en l'aire desafiant la gravetat. Estem observant una gran escultura, feta entre 1.973 i 1.974, de tretze tones i mitja que sembla no pesar...
A tocar del caserío Zabalaga ens espera l'obra d'acer corten del 1.991 Elogio del hierro III, un dipòsit temporal de la Col·lecció BBVA.
L'obra, que mesura 400 X 140 X 120 centímetres i pesa divuit tones, és un homenatge de Chillida al ferro. L'escultor basc el dia de la inauguració de l'obra a la plaça Circular de Bilbao deia: ... "Bilbao le debe mucho al hierro y yo también... Es un homenaje a la historia del hierro en esta ciudad. Parte de la tierra, se transforma y sube hacia arriba"...
Abans d'entrar a la propera entrada dedicada al Chillida Leku al caserío Zabalaga, donem un cop d'ull a l'obra del 1.990 d' acer corten Homenaje a Balenciaga feta a la farga de Paricio Echeverría de Legazpi. Les dues peces d'acer corten generen un espai que suggereix una silueta femenina.
Eduardo Chillida va fer un centenar d'obres dedicades a diverses personalitats, artistes, filòsofs, escriptors... que foren importants per a ell.
La relació amb Balenciaga, de qui visitarem el seu museu a Getaria en properes entrades, es remunta a la seva infantesa. La padrina materna de Chillida, Juana Eguren, era propietària de dos hotels de Donostia que Balenciaga visitava sovint acompanyat de gent important del món de la moda.
La padrina Juana fou un puntal molt important per al modista en el moment de deixar Getaria. L'animà a viatjar a París per fer realitat la seva vocació. Anys més tard Cristóbal Balenciaga i Eduardo Chillida es van fer amics.
Deixem el jardí, en el que ens hem aturat a donar un cop d'ull a alguna de les quaranta escultures que hi podem trobar en les seves onze hectàrees, per entrar en la propera entrada dedicada al Chillida Leku al caserío Zabalaga.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada