L'abril de l'any passat , a l'entrada "Gaudir del romànic de la Vall de Boí ( 2 )" ens vàrem enfilar fins a l'ermita de Sant Quic situada a 1.500 metres d'altitud a la muntanya de Durro.
La petita i senzilla ermita del segle XI té un campanar de cadireta, de dos ulls i dues campanes, construït a l'època barroca. D'aquest segon moment constructiu ( segles XVII - XVIII ) també és la volta de la nau.
Com podeu constatar a la fotografia següent al presbiteri hi ha una còpia del frontal d'altar romànic, una imatge d'estil gòtic de Sant Quirc i la seva mare Santa Julita i un retaule barroc
Font fotografia: Catalunya. Servei de Patrimoni Arquitectònic.
Àlbum fotogràfic de les restauracions.
A l'entrada d'avui observarem detalladament l'original d'aquest frontal de mitjan segle XII de pintura al tremp sobre fusta que està custodiat al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC ).
El frontal, d'autor anònim, que mesura 98 X 129,3 X 6,6 centímetres fou adquirit per la Junta de Museus a la campanya de 1.919 - 1.923. Iconogràficament és un dels primers en els que l'espai central no està ocupat per la imatge de Crist en Majestat o de la Mare de Déu. A la màndorla, també anomenada ametlla mística o vesica piscis hi podem veure les imatges entronitzades dels sants titulars de l'ermita, Sant Quirze a la falda de la seva mare santa Julita. Aquest canvi s'explica per l'interès cada vegada més gran dels fidels per la vida dels sants. Aquest interès va anar creixent fins assolir gran popularitat en els segles del gòtic.
Santa Julita està representada amb el cap cobert per un vel blanc i un llarg vestit gris i groc. Amb la seva mà dreta sosté un ceptre de lliri blanc i amb l'esquerra al seu fill petit, vestit amb els mateixos colors. Els dos tenen nimbe.
A principis de segle IV Julita, i el seu fill Quic, que eren cristians, vivien a Licaònia una regió romana de l'Àsia Menor que actualment correspon a Turquia. Després de fugir i amagar la seva fe es proclamà públicament cristiana i a no voler oferir sacrificis als déus romans el prefecte ordenà als botxins que martiritzessin a la mare i al fill fins acabar esquarterant-los.
Al frontal es representa aquest cruel martiri en les quatre escenes en
les que es mostren alguns dels turments que van patir. A les quatre
escenes que envolten la màndorla, la posició dels botxins és la mateixa.
A la fotografia anterior i a la propera més detalladament podeu observar l'escena superior dreta en la que els botxins claven claus al cap de Sant Quirc.
Seguint el sentit de les agulles del rellotge, a la part inferior dreta continua el martiri de Sant Quirc, en aquesta escena els botxins torturen al sant amb espases.
A la fotografia de detall podeu observar millor la crueltat dels botxins lacerant sense pietat a Sant Quirc al cap, coll, pit, braços i panxa. A la fotografia anterior podeu constatar que també el fereixen a les cames...
A la part inferior esquerra hi ha l'única de les quatre escenes del martiri en la que estan representades dues persones, Quirc i la seva mare Julita, que podeu veure a l'interior d'una gran caldera.
La fotografia de detall ens permet observar a Sant Quirc i Santa Julita patint a l'interior de la gran caldera amb quitrà bullent.
Per acabar el suplici, a l'esgarrifosa escena de la part superior esquerra, els dos botxins serren per la meitat a Sant Quirc.
Els dos màrtirs cristians van morir a Tars ( actual Turquia ) l'any 304. Són venerats a tota la cristiandat com a protectors dels pobres i dels nens.
Les terribles tortures que es representen en aquestes quatre escenes fan que el Frontal d'altar de Durro sigui una de les obres més cruels i sanguinàries de la col·lecció d'art romànic del Museu Nacional de Catalunya ( MNAC ).
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada