Com vaig explicar-vos al final de l'entrada anterior dedicada a la Vall d'Ora, a la d'avui acabarem de visitar el molí fariner de cal Guirre, veurem en uns senzills vídeos com funciona l'embarrat i donarem un cop d'ull a la ferreria.
La primera fotografia és del plafó informatiu Cal Guirre. El molí fariner de mhà il·lustració i disseny S.L amb dibuixos de la il·lustradora i dissenyadora gràfica Helena Rovira Ciuró i contingut de l'arqueòloga Ainhoa Pancorbo.
La fotografia de detall del plafó és del dibuix on l'Helena ens mostra la part que veiem quan visitem el molí ( l'escairador, el molí amb les seves moles, la cabra, el vis sens fi...) i el que hi ha sota terra: el rodet que volta horitzontalment per la força de l'aigua, l'arbre que connecta el rodet amb les moles i el carcabà que és l'espai soterrat amb volta on es rep l'aigua del cup i se la dirigeix novament al rec.
Vàrem veure una colla d'eixos, politges i corretges ( l'embarrat ) que transmeten el moviment des de la màquina motriu ( en aquest cas l'escairador ) als dos molins fariners i a la resta de maquinària del molí i la tovera de la ferreria.
A la primera entrada dedicada a l'Ecomuseu la Vall d'Ora vàrem visitar el museu ubicat a l'antiga escola ( l'estudi ) i us vaig ensenyar un plafó Els moliners de la Vall d'Ora amb fotografies antigues dels darrers moliners i les seves famílies.
La fotografia anterior és de la família Pujol Pujols del molí de cal Guirre i a la propera el protagonista és Josep Pujol Pujols, que fou l'últim moliner de cal Guirre.
Als propers quatre senzills vídeos podeu veure en els tres primers l'embarrat en funcionament i al quart com es mou la mola.
Sense sortir de l'edifici principal de Cal Guirre per una petita porta accedim a la ferreria. Però abans vull mostrar-vos el plafó informatiu de mhà il·lustració i disseny S.L que hi ha a tocar del cobert dedicat a la fusteria dels carreters. A la seva esquerra hi ha el del molí fariner amb el que hem començat l'entrada d'avui.
Una altra vegada l'Ainhoa Pancorbo i l'Helena Rovira ens ajuden a imaginar-nos com treballava el ferrer i les eines que emprava.
Entrem a la ferreria a la que gràcies a l'embarrat també arriba la força del riu Aigua d'Ora per fer funcionar la tovera. A la fotografia hi ha moltes eines del ferrer o fetes per ell. Us he marcat dos plantadors ( p ) eina emprada per plantar llavors al camp i per trasplantar.
La propera fotografia de detall ens permet observar millor aquests plantadors. Com podeu constatar és una petita pala gairebé triangular que a l'altre extrem té un travesser o agafador.
Si m'apropo al taulell puc mostrar-vos millor les destrals de fuster ( d ), que normalment s'empren per tallar llenya i arbres, i un compàs ( c ) amb el que els carreters prenien mesures per fer les rodes dels carros.
Com que hi ha tantes eines exposades podeu observar millor el compàs de carreter, i la seva ombra, a la fotografia següent de detall.
A l'esquerra de la primera fotografia de l'interior de la ferreria hi ha unes poselles molt senzilles. A la superior vull mostrar-vos uns pots de cartró que no tenen relació amb l'ofici de ferrer però que us deixaran amb la boca oberta...
Els ferrer guardava petits objectes en aquests pots d'insecticida universal agrícola INU . El guia de la visita en va agafar un per ensenyar-nos el text explicatiu que hi ha a la part posterior de d' insecticida contra l'escarabat de la patata. Hi podem llegir...." No es tóxico para seres humanos y animales. Riqueza garantizada: ? % ( no es pot llegir el nombre ) Diclorodifeniltricloretano ( D.D.T )"...
Una publicitat francament millorable perquè afirma no ser un producte tòxic per éssers humans i animals però el recomana per eliminar un insecte que pertany al regne animal. I pitjor encara, el producte és D.D.T !
A la fotografia anterior la protagonista és la recalcadora, una eina emprada pel carreter i el ferrer, amb la que s'hi estrenyia la mida dels cèrcols de les rodes i altres ferros.
Al ferrer per treballar el ferro roent per donar-li forma li cal un fornal, un sistema d'aire per avivar el foc, encluses i eines per picar i per agafar el ferro.
A la fotografia anterior podeu veure el fornal ( f ), el lloc on s'escalfa el ferro per poder-lo treballar i la tovera ( t ) que és un conducte d'aire que funcionava gràcies a la força de l'embarrat del molí. La fotografia següent ens mostra l'enclusa, on el ferrer donava forma als metalls calents colpejant-los.
Sobre l'enclusa, a l'esquerra, hi ha una ferradura. El ferrer feia
diferents tipus de ferradures segons l'animal i la pota que calia
ferrar. Les de cavall són grans i allargades, les dels matxos més
arrodonides i les dels rucs més petites.
A l'esquerra de la fotografia del fornal, sota la tovera, hi ha una colla de petits paquets amb pols per soldadures que s'empraven per soldar el ferro. Ara les podeu veure amb més detall. S'hi pot llegir "LA CALDA SIMPLE" 10 X 20 CMS = 4 X 8 IN. La soldadura a calda consisteix en escalfar dues peces de metall fins gairebé la seva temperatura de fusió i després forçar la seva unió martellejant-les a l'enclusa. Durant segles aquesta fou l'única manera de soldar que tingueren els ferrers per unir els diferents trossos de ferro.
A la posella de sota es pot veure el dibuix dels paquets amb les instruccions de com es pot posar la pols per soldadures per unir les dues peces.
Fins als anys cinquanta del segle passat, quan va arribar la soldadura elèctrica, per facilitar les caldes s'empraven plaques o pólvores per soldar amb les que no calia aconseguir amb el ferro temperatures molt altes per soldar-lo.
A la fotografia següent, feta al museu de l'antiga escola ( l'estudi ) que vàrem visitar a la primera entrada dedicada a la Vall d'Ora, podeu observar un paquet que estava a la vitrina on hi havia exposades les eines del ferrer. S'hi pot llegir: Placas "Roig" para soldar hierros y aceros a baja temperatura. Ligeras. Sociedad de placas y polvos para soldar.
A la ferreria el ferrer també feia de ferrador ferrant cavalls, muls, matxos.. i clavetaire fent o venent claus o altres tiges de ferro per clavar. A la fotografia d'un raconet de la ferreria podeu observar una colla de ferradures.
Quan calia ferrar els animals els ferrer podia emprar claus fets per ell o comprats com els de la propera fotografia de detall en la que podeu veure un paquet de claus en el que hi podem llegir: "Casa O. Mustad y Cia. Toledo. Clavos para herraje".
Per acabar la visita a la ferreria us ensenyo la cullera i el motlle per fer martells. Amb la cullera (c ) el ferrer abocava el coure líquid al motlle de guix ( m ) que està dins d'un pot.
Sortim de la ferreria i del molí i anem cap a la dreta per pujar a la serradora annexa a la ferreria i després a la bassa que s'omple amb l'aigua del riu Aigua d'Ora gràcies a la resclosa que la desvia cap a un rec fins a la bassa. A la propera entrada dedicada a la Vall d'Ora ens i aproparem i tancarem la sèrie dedicada a l'Ecomuseu de la Vall d'Ora.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada