Si a l'entrada anterior dedicada a les terres de Castella vàrem gaudir de dos retaules molt diferents de la ciutat de Dueñas ( Palencia ) - que des del 1.967 està declarada Conjunto Histórico-Artístico - a la d'avui deixem la comarca natural del Cerrato ( que s'estén per les províncies de Palencia, Burgos i Valladolid ) per anar a la comarca natural de Tierra de Pinares ( que s'estén per les províncies de Segovia, Valladolid i Ávila ).
Comencem a tocar de la muralla d'Olmedo ( Valladolid ) construïda al segle XI i de la que malauradament només en queda una tercera part.
Des de l'any 2.006 a la Corrala o Patio del Palacio del Caballero de Olmedo, un pati d'uns cinc mil metres quadrats envoltat per la muralla, es fan les representacions del Festival de Teatro Clásico de Olmedo. L'espai recorda el que era un corral de comèdies típic dels segles XVI i XVII.
Deixem la corrala del Palacio del Caballero i passejant tres minuts ens apropem a l'església de San Miguel, del segle XIII, per donar un cop d'ull al seu espectacular absis d'estil romànic mudèjar. Com podeu veure a la propera fotografia l'absis té un sòcol de maçoneria i dos frisos superposats d'arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punt de maó, i requadres -també de maó- al tercer fris.
A la dreta de l'absis podeu veure parcialment la cripta de la Virgen de la Soterraña, patrona d'Olmedo. Però abans d'ensenyar-vos la cripta m'apropo en un moment a les restes de l'església de San Andrés, una construcció del segle XIII reformada als segles XVI i XVII. Com podeu constatar a la fotografia següent l'absis de maó, també d'estil romànic mudèjar, és impressionant.
L'absis de maó, que també s'aixeca sobre un petit sòcol de maçoneria, té els dos primers frisos amb arcuacions cegues d'arcs doblats de mig punt de mides molt similars, però el tercer fris els arcs doblats de mig punt dupliquen l'alçària dels dos primers.
Remata l'absis un fris de cantonades de maó sobre el que hi ha una arcuació d'arcs de mig punt. A la fotografia anterior els podeu observar detalladament. Darrere de l'absis treu el nas el campanar romànic mudèjar en el que en dos de les finestres d'arc de mig punt hi ha un niu de cigonyes.
Les restes de l'església foren restaurades després d'anys d'abandó en els que s'arribà a emprar com a magatzem de fusta...
Girem cua i tornem a l'església de San Miguel en la que al seu interior podeu gaudir d'un retaule plateresc, un retaule barroc, una guixeria estil Cisneros, un retaule de la primera meitat del segle XVI...
A la dreta de la fotografia anterior feta des del presbiteri podeu veure parcialment la volta de canó apuntada de la nau central.
Unes escales sota l'altar ens permeten baixar al corredor soterrani d'accés a la cripta i capella dels segle XVIII de la Virgen de la Soterraña que podeu contemplar a les properes fotografies a vista d'ocell fetes des de la tribuna.
A la cripta, de planta octogonal, hi ha el retaule del segle XVIII presidit per la imatge de la Virgen de la Soterraña, una talla del segle XIII que al segle XVI va començar a vestir-se. La reina Margarita de Austria, esposa de Felipe III li regalà un ric mantell.
Les pintures dels retaules col·laterals dedicades a Sant Bartomeu i San Jeroni són del pintor barroc italià Luca Giordano. El rei Carlos III , "el Hechizado", encarregà a Luca Giordano pintar els frescos del Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial.
Les pintures murals del segle XVIII dels evangelistes sant Joan i Sant Mateu, que podeu veure sota els balcons que flanquegen el retaule, són anònimes.
Sortim de la cripta i de l'església i marxem d'Olmedo per apropar-nos al jaciment-museu de la Villa romana de Almenara-Puras, ubicada entre els termes municipals s'Almenara de Adaja i Puras, a només dotze quilòmetres d'Olmedo.
A la gran vila tardoromana es conserven les restes d'una casa senyorial luxosa de la segona meitat del segle IV. La vila, amb dos patis al voltant dels quals es distribueixen trenta estances estigué habitada fins als segle V.
Setze de les estances estan pavimentades amb mosaics majoritàriament decorats amb motius geomètrics o florals. Però al centre del saló de la part sud, corresponent a la zona familiar hi ha representada l'escena de Pegàs a la font Hipocrene, en grec antic Ἱπποκρήνη ( la font del cavall ). Estant el cavall Pegàs en aquest indret va picar al terra amb la peülla i va brollar aigua ...
L'any 1.996 es cobrí el jaciment i es construí un edifici adossat per acollir el Museo de la Villas Romanas. El projecte de l'arquitecte Roberto Valle González guanyà el premi de la Unió Europea del Patrimoni Cultural "Europa Nostra" del 2.004. Podeu donar un cop d'ull al projecte ciclant sobre l'enllaç anterior.
A la tercera fase del projecte es va afegir al complex format pel jaciment i el museu la reproducció d'una vila mitjana, la més comuna que es construí a totes les províncies romanes dels segles III, IV i V. Les estances, que s'articulen al voltant del pati amb columnes que podeu veure a les dues fotografies anteriors, estan equipades amb mobles i objectes que imiten als romans. S'ha cuidat molt el color de les parets i els sòcols.
Deixem Almenara Puras i la província de Valladolid per anar, a la propera entrada dedicada a les terres de Castellanes a Cuellar a la província de Segovia. Canviem de província però no de comarca perquè Cuellar també pertany a la de Tierra de Pinares.
Atentament.
Senyor i
