La fortalesa protagonista de l'entrada d'avui fou construïda al segle XIII al cim d'un turó, a cinc-cents trenta-nou metres sobre el nivell del mar a l'altiplà pugliese delle Murge del nord. L'any 1.996 fou declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
L'edifici de planta octogonal té a cada cantonada una torre, també octogonal, de vint-i-tres metres d'alçària que superen lleugerament l'alçària dels murs de vint metres i mig del pati octogonal interior.
Anem enfilant el turó coronat pel castell fins trobar uns trams d'escala que ens deixaran davant de la portalada principal.
En un document del vint-i-nou de gener del 1.240 Federico II di Svevia ordenava que es preparessin els material i tot el que calgués per a la construcció d'un castell prop de l'església i monestir de Santa Maria del Monte, que ja no existeixen.
A la portalada principal orientada a llevant, cap al punt on surt el sol els equinoccis de primavera i tardor, s'hi accedeix per dues rampes d'escales simètriques laterals que foren reconstruïdes l'any 1.928.
Al costat oposat, l'oest, hi ha una altra porta a la que també s'accedeix per dues rampes d'escales laterals. A diferència de la portalada principal, la de l'oest és una senzilla porta adovellada d'arc apuntat.
La portalada principal està flanquejada per dos pilars estriats que sostenen un fals arquitrau sobre el que hi ha un frontó.
L'edifici és una barreja d'elements arquitectònics de l'antiguitat clàssica, l'orient islàmic i el gòtic cistercenc. A la portalada es combina la forma d'un arc de triomf clàssic que emmarca un arc apuntat suportat per dues petites columnes.
Sobre aquestes columnes i els seus capitells hi ha dues escultures de lleons flanquejant l'entrada al castell. A la fotografia anterior podeu observar el lleó de la dreta i veure més detalladament la bretxa vermellosa, una roca sedimentària, amb la que s'embellí el castell.
A les fotografies anterior i propera constatareu la diferència entre la bretxa vermella i la pedra calcària, la més utilitzada en la construcció de Castel del Monte. En algunes estances encara hi ha columnes de marbre.
La decoració del castell fou molt rica però actualment només en queda la que no s'han pogut emportar amb el pas dels segles d'abandó que ha patit l'edifici medieval com columnes o els marcs de les portes.
A la planta inferior de les vuit façanes dues tenen una portalada i les altres sis una finestra adovellada d'arc de mig punt. A la planta superior set de les façanes tenen un finestral biforat i la façana nord un finestral triforat. A les torres hi podeu veure espitlleres que donen llum a l'escala de caragol.
Abans d'entrar al castell el podem resseguir perimetralment pels camins que el circumden que ens permeten observar-lo detalladament. L'arquitectura i el paisatge que ens acompanyen en aquesta passejada són espectaculars. Sobre cinc de les vuit torres hi havia cisternes i a les altres tres falconers i soldats.
No està clar qui fou l'arquitecte del castell. Alguns afirmen que és obra de Riccardo da Lentini, però altres sostenen que el dissenyà el mateix Federicio II di Svevia.
Després de la mort de Federico II di Svevia, Castel del Monte fou utilitzat com a presó. L'any 1.528 una expedició francesa al Regne de Nàpols el bombardejà. Al 1.552 fou venut i es transformà en una fleca amb molí i forn.
A partir del segle XVII va patir un llarg període d'abandonament en el que fou despullat del seu mobiliari i de la decoració de marbre de les parets de la que només en queden restes darrere dels capitells.
El castell es convertí en refugi de pastors, bandolers i refugiats polítics. L'Estat italià el va comprar l'any 1.876, quan el castell tenia unes condicions de conservació extremadament precàries. A partit del 1.879 organitzà la seva restauració.
L'espai interior està dividit en dues plantes i en cada planta hi ha vuit sales trapezoïdals que estan dividides per murs que uneixen les cantonades interior i exterior de l'octògon on hi ha les torres. La coberta de les estances es va fer dividint el trapezi en un quadrat central i dos triangles laterals.
L'espai central quadrat té coberta de volta de creueria amb una clau de volta diferent a cada habitació. Els dos espais triangulars estan rematats per dos segments de voltes de canó per a cada estança.
Les plantes inferior i superior es comuniquen per escales de caragol que hi ha a l'interior de tres de les vuit torres octogonals. El sentit de la pujada dels quaranta-quatre graons és el contrari al de les agulles del rellotge, un disseny poc estratègic perquè obligava als soldats que defensaven el castell a dur la seva arma a la mà esquerra...
El sentit per pujar les escales de caragol, la manca de fossat i de murs circumdants de protecció i l'estretor de les espitlleres fa que alguns estudiosos descartin que Castel del Monte fos una estructura defensiva.
Mentre pugem per l'escala de caragol podem constatar el gruix dels murs quan passem per davant d'una espitllera i la impossibilitat de llançar fletxes amb un arc o una ballesta des de dins del castell cap a fora.
El pis superior té la mateixa estructura que l'inferior però el seu estil és més depurat i cuidat. Els nervis de les voltes són més esvelts, set de les habitacions s'il·luminen amb una finestra bífora i la vuitena ( la de la façana nord ) amb una finestra trífora.
Com podeu constatar a la propera fotografia, un petit tram d'escala ens convida a pujar fins a les finestres per seure als bancs de pedra que les flanquegen.
De la rica decoració que tingué el castell en queden algunes columnes, els marcs de les portes i finestrals fets amb bretxa vermellosa i les columnes i capitells de marbre blanc o amb vetes.
El número vuit es repeteix moltes vegades al castell de planta octogonal, amb un pati interior octogonal, amb vuit estances a nada nivell, vuit fulles als capitells de les estances, vuit fulles o vuit pètals a les claus de volta...
A tres de les vuit façanes del pati interior octogonal hi ha una finestra feta amb bretxa vermellosa emmarcada per dues columnes amb els seus capitells amb decoració vegetal que sostenen dues arquivoltes d'arc de mig punt decorades amb fulles i òvuls.
A la fotografia anterior podeu veure dues d'aquestes finestres des de la tercera, i a la propera de detall una fotografiada des del centre del pati interior. És possible que les tres habitacions amb aquestes finestres es comuniquessin per un camí penjant de fusta que resseguia el perímetre del pati.
A tres de les façanes del pati interior, a la planta inferior hi ha una portalada d'accés a l'interior del castell. Només en una de les vuit façanes trobem a la part inferior una de les portalades i a la part superior una de les finestres.
A la part inferior, a les façanes que no tenen portalada hi ha un òcul o dues finestres d'arc de mig punt, i a la part superior a les tres façanes amb finestra, a sobre hi ha una petita finestra d'arc de mig punt i a les altres cinc que no tenen finestra a la part superior hi ha dues finestres d'arc de mig punt.
La fotografia de detall anterior és de la part superior d'una de les portalades del pati interior, feta amb bretxa vermellosa. Exceptuant les tres portalades i les tres finestres de la planta superior la resta de les façanes són de pedra calcària.
Deixem Castel del Monte i després de baixar del turó on està enfilat aprofitem per donar un cop d'ull a algunes de les contruxione in pietra a secco ( construccions de pedra seca ) que hi ha en molts dels camps amb oliveres, vinyes o ametllers.
L'espectacular arquitectura del castell medieval està envoltada per moltes mostres d'arquitectura popular fetes amb pedra seca per pagesos: caciara, casita, cubburro, nuraghe, pimetta, torricula, pajaru, trullo...
Les construccions de pedra seca més conegudes de la Puglia són el trullo, trulli en plural. Inicialment es construïren com a refugis temporals al camp per evolucionar a habitatges permanents dels pagesos. Els més antics que es conserven són del segle XVII.
Entro a la construcció de pedra seca i aixecant la mirada faig la fotografia anterior en la que podeu veure la coberta de falsa cúpula. La mateixa coberta que podem trobar en algunes de les cabanes de pedra seca de les Terres de Lleida.
A pocs metres de la primera construcció de pedra seca n'hi ha una altra, però amb la coberta reforçada amb morter... És la protagonista de les fotografies anterior i següent.
Els trulli primitius de la Puglia, construïts per agricultora i pastors, eren d'una sola habitació i s'empraven com a refugi personal o per guardar les eines agrícoles. Posteriorment van evolucionar lentament fins a ser cases amb diverses estances.
Només em cal creuar una petita carretera asfaltada per trobar una nova construcció de pedra seca, aquesta sense argamassa a la coberta, afortunadament. Resseguint-la perimetralment puc fer l'última fotografia de l'entrada d'avui en la que es veuen les dovelles de la porta d'entrada d'arc de mig punt.
Deixem les petites construccions de pedra seca que trobem al baixar del turó coronat pel Castel del Monte per apropar-nos a la propera entrada dedicada a la Puglia a Alberobello, considerada la capital dels trulli.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada