Desprès de veure a la primera entrada dedicada al Lluçanès l'església del monestir comencem l'entrada d'avui accedint al claustre per la porta oberta l'any 1.967 al mur sud de l'església romànica de Santa Maria de Lluçà.
Quedareu bocabadats per les reduïdes dimensions del claustre ( un dels més petits de Catalunya ) però també per la seva bellesa. La fotografia anterior és de les galeries oest ( esquerra ) i nord ( dreta ), i la propera de les galeries sud ( esquerra ) i est ( dreta ), en la que podeu observar a la part superior dues osseres sostingudes per mènsules.
El petit claustre, de plata quadrangular irregular és el centre del conjunt arquitectònic que formen les dependències del monestir. Actualment només té un pis perquè el pis superior, que s'afegí posteriorment, fou enderrocat durant la restauració del 1.967.
Les arcades de les galeries nord i oest ( fotografia anterior ) tenen quatre arcs adovellats i les altres dues cinc arcs. Vint-i-dues columnes sostenen els arcs de mig punt adovellats.
Al fons de la fotografia anterior i a la propera de detall podeu observar la porta primitiva d'accés al claustre adossada a l'angle de les galeries nord i oest.
La perfecció del claustre és sorprenent. Cada arc té el mateix nombre de dovelles, les importes són del mateix gruix i els capitells d'idèntica mida. Això sí, les quatre galeries són de llargària desigual.
Les vint-i-dues columnes estan coronades per vint capitells originals perquè dos dels capitells originals foren substituïts per troncs de piràmide invertits de base quadrada de pedra. Catorze d'aquests capitells són exempts i els altres vuit d'angle.
Els vint capitells originals, ricament esculpits, són de l'escola ripollesa. La majoria dels motius esculpits són vegetals en forma de garlandes i sanefes. També n'hi ha amb animals fantàstics com el de la fotografia anterior en el que a cadascuna de les quatre cares del capitell hi ha dos grius afrontats i rampants. El griu és un animal mitològic amb cap i ales d'ocell rapinyaire i cos de lleó. Un dels capitells té decoració antropomòrfica.
A la dreta de la fotografia anterior i a la proera de detall el protagonisme és per l'únic capitell amb decoració antropomòrfica. Hi ha esculpits un home i una dona asseguts amb una cinta que sortint-los-hi entre les cames s'enfila fins a la part alta del capitell.
En tres de les cantonades de les galeries hi ha una pilastra amb el seu capitell sobre el que un arc va a parar als murs perimetrals del claustre on es recolza en un capitell esculpit amb motius vegetals.
Quan després de la Guerra Civil es va fer la primera restauració del monestir es descobriren nombroses tombes antropomòrfiques excavades a la roca sota el paviment de les galeries del claustre i a la part exterior de la capçalera de l'església a tocar de l'absis.
Al mur de la galeria est hi ha dos osseres de pedra gòtiques sostingudes per mènsules ( les podeu observar a la segona fotografia de l'entrada d'avui i a les dues fotografies següents de detall) amb les despulles de benefactors del monestir.
La fotografia anterior és la d'en Ramon de Casovers que fou canonge i capellà de Santa Maria de Lluçà i va morir cal al 1.395. A la propera fotografia podeu veure la d'en Bernat de Merlès, canonge i sagristà mort a la segona meitat del segle XIII. Les dues tapes de pedra de les osseres són a dues vessants.
Deixem la galeria est per anar a la galeria oest des d'on podrem accedir a les dues Sales de Pintures en les que s'exposen els set fragments de les pintures mural del monestir.
La vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al monestir que quan al segle XVII es construí la façana barroca el sotacor i la part anterior del cor es recobrí amb una capa de calç i puntura que ocultà les pintures mural al frec del segle XIV. L'any 1.954 foren descobertes i al 1.961 les van arrencar i fixar sobre tela.
A la part central de la volta del cor hi havia el Pantocràtor ( fotografia anterior ) en el que un gran Crist en Majestat ens beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra sosté la mola del món. A les quatre cantonades estava representat el Tetramorf ( els Quatre Evangelistes ) dels que se'n conserven els dos de la part superior. A l'esquerra l'àguila símbol de Sant Joan i a la dreta l'àngel símbol de Sant Mateu.
A la dreta del fragment de pintura mural del Pantocràtor, en dos registres, hi ha escenes de la vida de Crist ( fotografia anterior ) i a l'esquerra del Pantocràtor, també en dos registres, escenes de la vida de Sant Agustí ( propera fotografia ).
Hi ha dos fragments incomplerts que corresponen a l'arcada del cor i fragments més petits un amb Sant Agustí i la seva mare Mònica pregant a Déu i l'altre amb l'Arcàngel Gabriel amb tres flors que simbolitzen al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant.
Sortim de les Sales de Pintures i anem per la galeria sud en la que gairebé a la cantonada amb la galeria est trobem la porta que ens permet accedir a l'antiga cuina i l'hort del rector. Però abans ens aturem a unes passes d'aquesta porta per observar la pedra de fogons.
Ara sí, anant a l'esquerra de la pedra de fogons on hi trobem la porta que ens permet accedir a les dependències monacals de les que en queden pocs vestigis.
A la propera entrada dedicada al Lluçanès sortirem al pati per observar el poc que queda de les antigues dependències del monestir.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada