El dimecres passat l'Associació Reigs Mags de Lleida i el Bisbat de Lleida, en el marc del cent trentè aniversari de la consagració de l'església de Sant Joan, van fer als lleidatans un regal molt nadalenc...
A l'antiga església romànica de Sant Joan, consagrada l'any 1.372, hi havia un grup escultòric de l'Epifania amb l'adoració al Nen Jesús dels Tres Reis o Savis de l'Orient al que els lleidatans tenien una gran devoció. L'església fou enderrocada l'any 1.868 per engrandir la plaça i són molt poques les restes conservades de l'església més antiga de la ciutat que a la edat mitjana fou la més important.
L'octubre passat vaig publicar l'entrada "Descobrim Sant Joan" per proposar-vos la visita a l'exposició commemorativa del 130 aniversari de la consagració de l'actual església de Sant Joan. Si voleu tornar a veure l'exposició cliqueu sobre l'enllaç anterior.
L'any 1.869 el vitorià Julio de Saracíbar Gutíerrez de Rozas, que era l'arquitecte provincial de Lleida, projectà la nova església de Sant Joan d'estil neogòtic. Quan l'Ajuntament de Lleida aprovà els plànols el dia 10 de setembre de 1.879 Saracíbar ja era l'arquitecte municipal de Bilbao. El lleidatà Celestí Capmany i Pellicer, arquitecte provincial i diocesà de Lleida, executà el projecte de Saracíbar amb canvis neoromànics.
A la fotografia anterior de detall, del plafó número cinc de l'exposició podeu veure a Julio de Saracíbar treballant al seu despatx de Madrid i a la propera, també de detall, del plafó sis a Celestí Campmany amb bicicleta.
Al timpà de la portalada neoromànica del carrer Sant Joan Celestí Campmany projectà un relleu de l'Adoració dels Reis Mags que malauradament no es va fer i el timpà va quedar sense cap decoració. A la propera fotografia de detall, també del plafó sis, podeu veure el projecte de la portalada sud amb l'Epifania al timpà.
Si entreu a l'església i aneu al fons del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) podreu observar detalladament el grup escultòric del timpà que ha fet l'escultor Julià Morancho inspirant en el projecte de Celestí Campmany.
Professors i alumnes del centre de Formació Professional Ilerna s'han encarregat de la renderització i l'empresa lleidatana Ingoup l'han fet amb una impressora 3D.
A les dues fotografies anteriors del timpà 3D hi ha una fotografia de la portalada neoromànica en la que s'ha fet una recreació amb el timpà col·locat.
Esperant la resposta de l'administració quan passegeu pel carrer Sant Joan el timpà continuarà sense cap treball escultòric des de fa cent trenta anys.
Però encara queden alguns lleidatans, molt pocs, que si que van veure el timpà de la porta neogòtica del frontispici en el que hi havia el grup escultòric de Sant Joan Baptista batejant a Jesús al riu Jordà.
Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Antic. Monuments.
A la fotografia anterior podeu veure en primer terme hi ha un autocar Dodge Brothers. A les fulles de la porta hi ha el símbol Alfa ( A, a l'esquerra ) i Omega ( Ω,
a la dreta ), la primera i la darrera lletres de l'alfabet grec clàssic
que representen a Déu i a Jesucrist, el principi i la fi. Al timpà el grup escultòric del Baptisme de Jesús.
A la fotografia següent podeu apreciar l'aspecte del frontispici de
l'església després de l'incendi del dia 25 de juliol de 1.936. Com podeu constatar, la porta de la portalada neogòtica i el timpà estan
destruïts, els vitralls de la rosassa que representaven el Baptisme de
Jesús estan trencats i part de la coberta de l'església s'ha ensorrat.
Font fotografia: Audiovisuals I.E.I. Fons Ramon Rius.
Potser aquest any els Reis de l'Orient s'enfilaran a la portalada neoromànica de l'església de Sant Joan i es quedaran amb nosaltres.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada