La visita comença per la Sala del Colosso, que fou totalment remodelada al desembre del 2.013 per acollir bona part de les pintures del segle XV i principis del segle XVI. Al centre de la sala hi ha l'espectacular maqueta de terra cruda ( barreja d'argila, palla i fibres naturals ) feta per Jean de Boulogne, anomenat Gianbologna, de l'escultura en marbre El rapte de les Sabines ( Ratto delle Sabine ).
L'obra, feta l'ant 1.581, és el model original preparatiu de l'escultura de marbre que hi ha a la Loggia dei Lanzi a la Piazza della Signoria. Aquesta loggia des del segle XVI és un lloc d'exposició d'obres escultòriques, tot un precedent dels museus.
Fa uns anys un grup de borratxos van enfilar-se a l'escultura per posar a la mà de la jove una ampolla buida causant danys considerables...
El grup escultòric, que mesura quatre metres i deu centímetres, està fet en un únic bloc de marbre. Hi ha tres personatges nus. Un home jove aixeca a una dona que lluita per alliberar-se. Entre les cames del jove hi ha un home vell vençut i desesperat.
Com podeu constatar a la primera fotografia de l'entrada d'avui, les parets de la Sala del Colosso acullen pintures segle XV i principis del segle XVI, provinents d'esglésies i convents de Florència, de Paolo Uccello, Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio, Perugino...
A la fotografia anterior i a les properes de detall podeu mirar i admirar la pintura al tremp sobre taula del 1.450 "Danza in una festa nuziale ( Cassone Adimari )", de 303 X 88,5 centímetres. En el Renaixement il Cassone fou un complement essencial del mobiliari de les habitacions. Normalment era un regal de noces que l'espòs feia a la seva esposa. El cassone servia per emmagatzemar tots els objectes que la núvia havia fet per al seu matrimoni (llençols brodats, cortines...) i part del seu dot per transportar-los a la seva nova casa després del casament.
A l'esquerra de la propera fotografia de detall veiem la Loggia del Bigallo en la que hi ha criats que porten menjar. Aquesta loggia està a la cantonada de la via de Calzaiuoli i la Piazza del Duomo. Fixeu-vos que els criats estan pintats més petits que els nobles convidats a les noces...
Probablement fou un encàrrec de la noble família florentina Adiami. Alguns experts afirmen que la pintura no és la part frontal d'un cassone sinó una spalliera, el revestiment de fusta que s'emprava sovint durant el Quattrocento per revestir les parets de la cambra nupcial. La taula de fusta fou pintada l'any 1.450 per Giovanni de Ser Giovanni, conegut com Lo Scheggia ( 1.406-1.486).
L'escena pintada representa el tram final, el més proper a la catedral, de la via dei Calzaiuoli de Florència. Aquest important carrer va de la via Porta Rossa, gairebé a tocar de la Piazza della Signoria, fins a la Piazza del Duomo.
Al fons de les dues fotografies anteriors i a la propera podeu observar, parcialment tapat pel gran tendal de ratlles, il Battisterio di Sant Giovani que fou consagrat l'any 1.059 pel papa Niccòlo II i que potser es fruit d'una ampliació d'un baptisteri primitiu dels segle IV - V.
A la dreta del baptisteri hi ha un tram de muralla amb l'antiga Porta di Balla, que era molt important perquè per ella hi passaven les bales de llana. Davant la porta hi ha un pou i una loggia que ja no existeixen. D'aquesta antiga porta no en queda cap resta perquè a principis del segle XVI a la zona s'hi va construir molt. Una de les portes laterals del Duomo ( Cattedrale de Santa Maria del Fiore ) encara s'anomena Porta di Balla.
Fem un gran salt en el temps i a la propera fotografia podem observar il Battisterio di Sant Giovani cinc-cents setanta-cinc anys després de que el pintés Lo Scheggia.
Antigament la via dei Calzaiuoli, en la que s'inspira l'escena, s'anomenava Corso Adimari perquè en el tram representat hi havia cases propietat dels Adimari.
A les festes de noces hi van anar quatre-cents convidats. Penseu que en aquella època Florència tenia cinquanta mil habitants. Alguns membres de la poderosa família Adimari eren líders dels güelfs, per aquest motiu era una família odiada pels gibelis.
Les dues properes fotografies, encara amb més detall, ens permeten adonar-nos de com Lo Scheggia va treballar en la representació del ric vestuari dels convidats a les noces.
Per pintar les teles precioses emprà plata, or per representar als luxosos vestits fils de plata i daurats entrellaçats en impressionants patrons de brocat, i el gravat amb punxó que dona sensació de volum.
L'obra va arribar a la Galleria dell'Accademia l'any 1.826 amb el nom Cassone Adimari. Segons la tradició representa les noces de Boccaccio Adimari i Lisa Ricasoli celebrades l'any 1.420. Però per l'estil alguns experts afirmen que l'obra podria representar les noces dels Adimari-Martelli celebrades vint anys després.
Giovani di Ser Giovanni era el germà petit de Tommaso di Ser Giovanni di Mòne di Andreuccio Cassài, conegut com Masaccio, un dels iniciadors del Renaixement a Florència.
A la fotografia de detall anterior es port apreciar molt bé la roba típica de la burgesia florentina del Quattrocento.
Deixem la Sala del Colosso i continuem la visita per la Galleria dei Prigioni en la que és inevitable sentir un crescendo d'emocions al caminar a tocar dels colossos inacabats de Michelangelo. Al fons, sota la claraboia, ja a la Tribuna de David, ens espera el cim de la perfecció escultòrica.
A la propera entrada dedicada a la Galleria dell'Accademia observarem detalladament la Galleria dei Prigioni i la Tribuna del David.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada