Continuant el nostre periple per l'art preromànic asturià a l'entrada d'avui marxem d'Uviéu per anar al conceyu de Llena. Deixem la A-66 ( Autovia Ruta de la Plata ) per la sortida 59 i anem cap a Pola de Lena, la parròquia més gran del conceyu i la seva capital. Seguint les indicacions de Santa Cristina de Lena passem pel pont de la A-66 i en pocs minuts trobem un petit aparcament. Ara toca enfilar la sendera que ens deixarà a tocar de l'església ubicada a la parròquia de San Lorenzo de Felgueras.
L'emplaçament de la petita església es troba en un entorn geogràfic en el que hi ha assentaments de castres ( poblats fortificats propis de finals de l'edat del bronze i del ferro ) i assentaments romans. Ens apropem a Santa Cristina caminant per una via romana.
A les fotografies anterior i següent podeu veure les façanes est i sud amb els espais de planta rectangular adossats al centre de cada façana.
A l'església no hi ha cap inscripció fundacional de consagració i no es menciona a cap de les cròniques medievals de l'època.
Els primers documents que expliquen detalladament l'estat de l'església no els trobem fins al segle XVIII, però està clar que té relació amb les obres del monte Naranco però amb una decoració més rústega.
L'estructura de Santa Cristina de Llena és diferent del model de planta basilical de tres naus típica de les esglésies de la monarquia asturiana, exceptuant la de Santa María de Bendones .
La nau única rectangular, de deu metres de llarg per sis metres d'ample, té adossats simètricament al centre de cada façana quatre espais de planta rectangular. El turonet està coronat per la petita església de planta cruciforme.
A la fotografia anterior de detall el protagonisme és per a la petita finestra trífora amb dues petites columnes i dues semicolumnes. Les columnetes tenen el fust llis i els capitells estan esculpits. A la fotografia següent podeu veure quatre dels sis contraforts de la capçalera adossada al mur est.
Vaig a l'esquerra per mostrar-vos la façana sud d'aquesta capçalera i els deus dos contraforts. Les gelosies de la part superior de les façanes est i oest són una reproducció de les originals que estan custodiades al Museo Arqueològico de Asturias d'Uviéu ( Oviedo ).
Com podeu constatar a la fotografia anterior i a la propera de detall a la part superior de la façana, entre la part final dels contraforts, hi ha una petita finestra amb forma de petxina a l'arc de mig punt. Molt posterior a la construcció de l'església, possiblement és una finestra reaprofitada barroca.
Unes passes més a l'esquerra i puc mostrar-vos a la façana sud i a l'espai adossat al seu centre. Hi podeu veure dos contraforts (un parcialment ) de la part esquerra de la façana i quatre de l'espai adossat, de menys alçària que els de la façana.
Girem cua per anar a la façana nord per observar a la fotografia de detall la finestra trífora que hi ha entre els dos contraforts, que a diferencia de la que hem vist abans a la capçalera, les columnes sostenen tres arcs de mig punt.
Malgrat la falta de documentació i de cap inscripció fundacional de consagració es creu que la petita església fou edificada durant el regnat de Ramiro I d'Asturias ( 842 - 859 ). També podria ser que Ramiro I reformés un temple visigot anterior.
Després de resseguir perimetralment l'església ens situem frontalment davant de la façana occidental en la que al cos adossat hi trobem la porta adovellada d'arc de mig punt que es recolza sobre dobles columnes entregades amb fust i capitell llis. Dos contraforts flanquegen la porta
Després del petit vestíbul amb volta de canó trobem la tribuna reial a la que podem accedir per l'escala que hi ha a la dreta.
Enfilat a la tribuna reial faig la fotografia següent en la que, a vista d'ocell, quedareu bocabadats amb l'arcada de l'iconòstasi, el petit mur decorat que separa el santuari de la nau.
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos millor les cinc gelosies de pedra. D'esquerra a dreta, la primera en forma de creu ( sobre la part superior de l'arc lateral nord ). Peça reaprofitada d'una làpida funerària amb malla reticular de rombes ( al carcanyol de l'arc lateral nord i l'arc central ). Calada amb finestres amb arc de ferradura ( sobre la clau de l'arc central ). Calada amb una malla reticular de rombes ( carcanyol de l'arc central i l'arc lateral sud) i en forma de creu ( part superior de l'arc lateral sud ).
La propera fotografia de detall és de la gelosia reaprofitada d'una làpida funerària en la que hi ha una inscripció en la que s'hi pot llegir: "...o[cloc]o sipul(tus) e[s]t/... T[el]lu(us)/...marcias in era DCLXXXI" ( en aquest lloc [o túmul] fou sepultat Telio en...març, a l'era de 681 [ 643 d. de C].
Si dirigeixo la mirada a l'esquerra puc mostrar-vos les arcades cegues d'arc de mig punt del mur nord. En el segon carcanyol hi ha un medalló.
A la fotografia següent el protagonisme és per a les arcades cegues d'arc de mig punt del mur sud amb dos medallons als carcanyols.
Abans de baixar de la tribuna reial aprofito per fer la fotografia de la volta de canó que està reforçada per quatre arcs torals, també anomenats feixons. Aquesta volta fou restaurada l'any 1.893.
Baixo de la tribuna reial i des del centre de la nau faig la fotografia en la que podeu constatar que la capçalera està elevada un metre respecte al terra de la nau. A diferencia de la típica distribució en l'arquitectura preromànica asturiana en la que predomina la capçalera tripartida, a Santa Cristina de Lena només hi ha un absis amb volta de canó reforçada per un arc toral. Flanquegen l'absis uns grans arcs cecs de mig punt als murs laterals.
M'apropo al cancellum ( ampit ) format per dues plaques unides per una barrotera central que tanca la part inferior de l'arc central de l'arcada de l'iconòstasi. Les peces d'aquest ampit, reaprofitades, podrien ser de l'època visigoda.
A més a més de l'exquisida decoració feta a talla de bisell, a l'ampit hi ha una inscripció. Els caràcters gravats a cada peça corresponen a èpoques historicoartístiques diferents.
A la part superior de la peça de l'esquerra ( fotografia anterior ) hi podem llegir: OFFERET FLAINVS ABBA / IN (h) ONORE APOSTOLOR ( um ) D (e)I. Aquest text continua a la peça de la dreta ( fotografia següent ): S( an ) C (t) OR (um ) PETRI PAVLI.
A més a més a la dreta de la placa de l'esquerra, tocant a la barrotera central, hi ha una inscripció en lletres visigodes gravades en sentit vertical. A la part superior de la barrotera, gravada amb caràcters d'influències mossàrabs hi podem llegir: ANTISTI SAN(C)TI...
Es poden traduir per: "L'abat Flabi l'ofereix en honor dels apòstols del Senyor, els sants Pere i Pau. El sant bisbe...".
A tocar del cancellum, aixecant la mirada, faig la propera fotografia en la que podeu observar parcialment en primer terme les gelosies de pedra de les arcades de l'iconostasi i dos capitells de tradició coríntia reaprofitats. Darrere, els capitells troncopiramidals, els fusts de les columnes amb decoració de soguejat helicoïdal i dos medallons als carcanyols. Al fons, la volta de canó de l'absis i la finestra trífora de la façana est.
Vaig a la dreta i enfilo la petita escala de pedra adossada al mur sud per observar l'arcada mural cega del nivell superior, darrere de l'iconòstasi.
Baixo les escales i anant a l'esquerra enfilo les del mur nord per mostrar-vos parcialment l'absis des d' una altra perspectiva.
La fotografia de detall és d'un dels capitells troncopiramidals en els que a la cara frontal veiem dos lleons afrontats amb el cap girat cal al llom i a les cares laterals, a l'interior de triangles isòsceles, figures humanes recolzades en un bastó. Vàrem veure capitells similars a Santa María del Naranco.
Girem cua i sortim de Santa Cristina de Lena per continuar en properes entrades el petit periple pel Principat d'Astúries gaudint del seu patrimoni.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada