Joies de l'Escola de Lleida ( 2 ).

Després d'observar detalladament a l'entrada anterior dedicada a la Seu Vella de Lleida la Porta de Sant Berenguer ( transsepte nord ) i la Porta de l'Anunciata ( transsepte sud ), a la d'avui mirarem i admirarem la Porta dels Fillols que trobarem a tocar de la Porta de l'Anunciata baixant cap a la Porta dels Bernats.

 

 Dirigint la mirada a l'esquerra podeu veure la Porta de l'Anunciata ( 4 ), i entre ella i la Porta dels Fillols ( 1 ) hi ha la Capella de l'Epifania o de la família Requesens ( 2 ) i sota aquesta capella, la Cripta dels Requesens ( 3 ).

 

 

La Porta dels Fillols fou construïda a mitjans del segle XIII, i s'embellí posteriorment amb un pòrtic a finals del segle XIV.

 

 A la fotografia anterior i a la propera més detalladament podeu veure un espai rectangular damunt la porta on hi havia la imatge d'alabastre de la Mare de Déu dels Fillols, del tercer quart del segle XIV.

 

 

Originalment aquesta imatge estava policromada però com que va presidir l'espectacular portalada fins a final del segle XIX ha perdut tot el color. Si la voleu veure està a la capella de la Santíssima Trinitat de la nau de Santa Llúcia, del segle XIV, de l'església de Sant Llorenç de Lleida.

 

A la fotografia anterior, que vaig fer des de la sagristia de l'església, podeu observar aquesta nau amb la capella al fons. El batent mudèjar de fusta de pi treballada i ferro de forja que veieu a l'esquerra, és del segle XIII i estava a la Porta de Sant Berenguer de la Seu Vella. A l'esquerra de la Capella de la Santíssima Trinitat hi ha la Mare de Déu dels Fillols, una de les marededéus gòtiques més destacades de Lleida.

Es vincula a Bartomeu de Robió del qual a l'església de Sant Llorenç hi ha el Retaule Major de Sant Llorenç. Els retaules de Sant Pere i de Santa Llúcia d'aquesta església s'atribueixen al seu cercle artístic.

 

 

Com que l'estil és una mica diferent al de les obres de Bartomeu de Rubió, la Mare de Déu dels Fillols es considera una escultura del seu cercle.

 

Deixem l'església de Sant Llorenç i tornem a la Porta dels Fillols per observar-la detalladament. El pòrtic posterior a la porta es construí l'any 1.386 amb un gran arc apuntat i coberta de creueria pel mestre d'obres Guillem Solivella.

Com les portes de Sant Berenguer i de l'Anunciata, la dels Fillols està construïda en un cos rectangular que sobresurt del mur.

 

 

La porta s'anomenava dels fillols perquè era l'accés obligat dels nens que batejaven a l'antiga catedral lleidatana. També s'anomenà Portal de la Seu perquè després de la construcció del claustre als peus del temple va ser l'accés principal a la Seu Vella.

 

 

En aquest arc de mig punt amb arquivoltes en degradació, de l'exterior a l'interior, la porta presenta un guardapols decorat amb palmetes i la primera arquivolta té decoració de ziga-zaga amb la punta del bordó decorada amb una palmeta. Segueixen una arquivolta amb un tors anellat, una amb puntes de diamant, una amb arquets encreuats que recolzen els extrems en un bordó i un motiu vegetal en espiral. Continuen una arquivolta amb ziga-zaga superposada que amaga puntes de diamant i per acabar a tot l'arc d'ingrés de la porta una tira perlada que va encerclant palmetes.

 

 

A la propera fotografia de detall podeu veure un cavaller amb armadura lluitant contra un lleó que podria ser l'al·legoria del triomf del bé sobre el mal. A l'interior de la Seu Vella hi ha dos capitells en els que un guerrer, sense cavall, lluita contra un lleó. Trobareu aquesta representació al fris del brancal esquerre.

 

 

Les arquivoltes es recolzen sobre un fris corregut, pilars i columnes amb capitells ricament decorats amb animals fantàstics i figures humanes entrellaçades amb motius vegetals.

 

 

Aixecant la mirada el protagonisme és per a la cornisa decorada un fris de tiges en espiral amb fulles i fruits a la part superior. A la part inferior, entre les catorze mènsules que sostenen la cornisa, la decoració és de grans flors i  a les quatre cantonades motius vegetals, animals fantàstics o figures humanes.

 

 

Com podeu observar a les quatre properes fotografies de detall, la decoració de la cornisa i les catorze mènsules que la sostenen amb representacions d'animals fantàstics, caps animalístics, caps humans, ho mes i dones és espectacular.

 

A l'esquerra de la Porta dels Fillols hi ha la Capella de Jesús o de la família Sescomes construïda a la primera meitat del segle XIV a l'exterior del temple.

 

 

Va ser erigida per ordre d'Arnau Sescomes que fou bisbe de Lleida ( del 1.327 al 1.334 ) i arquebisbe de Tarragona ( del 1.334  fins a la seva mort al 1.346 ). Es destinà a panteó familiar però ell va ser enterrat a Tarragona. A l'interior de la capella hi ha osseres i importants restes de policromia.

 

Apropant-me a la porta de la capella i aixecant la mirada faig les dues fotografies següents amb angle gairebé nadir ( perpendicular al terra ), en les que podeu observar detalladament la cornisa amb decoració floral i les nou mènsules que la sostenen amb animals fantàstics, caps humans, homes.

 

La capella fou construïda pel mestre d'obres anglès Reinard Fonoll que ve fer bona part del claustre del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.

Els vitralls de la capella del segle XIV són del segle XXI, concretament s'hi van instal·lar entre els anys 2.002 i 2.003. Són de l'artista multidisciplinari lleidatà Àngel Jové i Jové, que l'any 1.964 formà part del Grup Cogul.

 

 

Comparant les fotografies anterior i la propera de l'Arxiu Gavín de les Avellanes, costa creure que les dues són de la mateixa capella...

 

 

Si la fotografia anterior és depriment la propera, també de l'Arxiu Gavín de les Avellanes, és vergonyosa. Fixeu-vos les edificacions que hi havia entre de dues capelles l'any 1.910...

 

Baixant el tram d'escala i anant cap a l'esquerra, sota la Capella de l'Epifania o de la família Requesens ( a la que s'accedeix des de l'interior de la Seu Vella ), m'aturo un moment per fotografiar la porta de la Cripta dels Requesens. 

 

 

Aixecant la mirada puc mostrar-vos els contraforts de la Capella de l'Epifania. A la part superior es veuen parcialment el porxo de la Porta dels Fillols i la Torre del Rellotge.

 

 

Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos detalladament un dels escuts de la família Requesens. Tres rocs formant un triangle encerclats per una bordura dentada. En heràldica el roc és una representació estilitzada de la torre dels escacs. Antigament la torre s'anomenava roc.

 

 

Tornant a resseguir perimetralment l'antiga catedral, anant a l'esquerra després de la porta de l'Anunciata i de la façana est amb els cinc absis, arribem a la Porta de Sant Berenguer (al transsepte nord). A la propera entrada dedicada a la Seu Vella observarem les façanes nord ( en la que hi ha una porta molt amagada... ) i oest de la Seu Vella.

Atentament.

Senyor i

El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ( i 3 )

Amb la d'avui acabo la serie de tres entrades dedicades al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig. Sortint de la sala capitular i anant a l'esquerra ràpidament trobem la porta d'accés al refetor, una sala allargada amb coberta de volta de creueria. Només entrar-hi miro a la dreta i faig la propera fotografia en la que podeu veure dues portes. La de l'esquerra és per accedir a l'antiga cuina i la de la dreta al menjador del convent.

 

Si em giro puc fotografiar l'espectacular rentamans d'estil gòtic tardà amb elements renaixentistes fet amb marbre blanc. Una estreta pica està inscrita dins d'un gran arc conopial que està flanquejat per pinacles florits.

Damunt de la pica, al centre, hi ha dos lleons asseguts que a la boca tenen el broc metàl·lic per on sortia aigua. Entre els lleons podeu veure una font amb ocells.

Damunt dels lleons hi ha dos grius enfrontats que sostenen un escut en el que s'hi pot llegir Plaza de la Constitución. El griu o grifó és una criatura mitològica amb cap, ales i potes del davant d'ocell rapinyaire i la resta del cos de lleó.

A la part superior, renaixentista, el protagonisme és per l'ornamentació floral flanquejada per les fornícules amb San Bartomeu ( esquerra ) i Sant Francesc d'Assís ( dreta ). La Mare de Déu amb el Nen entre querubins coronen l'interior de l'arc.

Sortim del refetor i anem a la dreta per pujar al campanar per l'escala de caragol a la que podem accedir per la porta que hi ha a l'esquerra de la sagristia.

Aquesta escala de caragol construïda en pedra, amb alguns graons molt desgastats al primer tram, també ens permet l'accés a la galeria del primer pis del claustre.

Com podeu constatar a les fotografies els esglaons s'encasten al mur pels extrems exteriors mentre que els interiors formen un passamà helicoidal.

Aquest passamà helicoidal estalvia la columna central i queda lliure l'ull d'escala. Per la part més ampla un altre passamà ens ajuda a enfilar-nos.

A la fotografia anterior podeu observar l'òcul corbat que trobareu nomé començar a pujar. Aquest òcul al mur exterior del claustre, és pla. Mentre pugem trobarem la porta que ens permet accedir a la primera galeria del claustre. Abans d'arribar a la cel·la de campanar ( el lloc que acull les campanes ), podem sortir un moment al terrat.

Enfilat al terrat puc mostrar-vos la coberta de l'església, a dues aigües, feta amb teula àrab ( fotografia anterior ) i part del claustre renaixentista  ( fotografia següent ). La coberta del claustre, feta també amb teula àrab, és d'una aigua.

Dirigint la mirada a la dreta faig la propera fotografia del petit campanar de planta quadrada que acull tres campanes.

Abans de tornar a l'escala per pujar el petit tram que ens deixa a la cel·la aprofitem per observar  Bellpuig a vista d'ocell. Al centre, darrere de les sitges, hi ha l'església parroquial  de Sant Nicolau, que des del 1.842 acull el mausoleu renaixentista de Ramon Folc III de Cardona-Anglesola. Com vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al convent de Sant Bartomeu aquest magnífic mausoleu renaixentista fet amb marbre de Carrara anteriorment estava a l'església del convent.

 

 

Ja a la  cel·la faig la fotografia de detall de la campana que hi ha a tocar de la finestra d'arc de mig punt de la façana nord del campanar en la que hi podem llegir: "Fundida por el padre Salvador Oller en los años 1.907 y 1.913".

A les finestres d'arc de mig punt de les façanes est i oest també hi ha una campana. A la de la façana oest hi ha una figura en relleu i el text San Vicente de Paul.

 

Baixem del campanar per marxar del convent però nomes sortir al claustre a la dreta ens aturem un moment per llegir la placa que ens recorda que el dia quinze de setembre de 1.990 el President de la Generalitat, Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, presidí l'acte de donació d'aquest convent a la Generalitat de Catalunya per part dels Pares Paüls després d'haver-lo regentat per l'espai de noranta anys ( 1-X-1.899 A 15-IX- 11.989 ).

Baixo fins al Pac del Convent per apropar-me a la façana nord, per fotografiar el mirador del Duc d'estil renaixentista a tocar de l'església i la façana est del convent.

El mirador conforma un doble llotja porticada en dos pisos superposats. Al pis inferior hi ha tres grans arcs de mig punt i al superior deu arcs de mig punt protegits per una balustrada. La llotja ( loggia ) fou molt utilitzada a l'arquitectura italiana del segle XVII. 

Dirigint la mirada a la dreta puc fer la fotografia següent en la que podeu observar el mur nord de l'església. Darrere d'aquest mur, es conserva l'antic costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) amb les restes de les capelles laterals originals del segle XVI. A la part esquerra de la fotografia hi podeu veure un òcul. Just darrere hi ha la volta de creueria del segle XVI de la capella més propera al presbiteri i l'absis de l'església.

 

 Però tornem al mirador del Duc, d'estil renaixentista, per observar-lo més detalladament. Al pis inferior d'aquesta doble loggia hi ha tres arcades de mig punt sostingudes per pilastres de planta quadrada i una estructura d'embigat al sostre.

Els dos nivells de la loggia estan separats per una cornisa. Al pis superior hi ha deu arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes sobre un basament u la balustrada que ressegueix perimetralment el mirador. Al sostre també hi ha un embigat. La teulada de la loggia és a tres aigües.

Al final del mirador del Duc giro a la dreta i puc ensenyar-vos la façana est del convent de Sant Bartomeu. A la part inferior esquerra, al fons, es veu part del jardí de la residencia de la residència i centre de dia per a la gent gran.

D'aquesta façana destaca la porta amb encoixinat, un tipus d'acabat exterior que es generalitzà durant el Renaixement en el que els carreus es treballen fent més fondes les juntes per donar la sensació  que són més amples.

Si m'apropo a la porta, aixecant la mirada, gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc mostrar-vos  escrit  a la dovella clau l'any en el que es construí la porta, 1604.

 

 

Deixem el convent de Sant Bartomeu i a la propera entrada dedicada a Bellpuig ens aproparem al molí vell de la Vila que només està a quatre-cents cinquanta metres del convent.

Atentament.

Senyor i