El grup escultòric Laocoont i els seus fills és una còpia en marbre feta l'any 1.525 d'una probable còpia romana també en marbre ( feta entre el segle I aC i el segle I dC i custodiada al Museu Pio-Clementino de Ciutat del Vaticà ) del grup escultòric original de bronze del període hel·lenístic grec esculpit sobre l'any 150 aC. El grup escultòric de la Galleria degli Uffizi és de l'escultor i pintor manierista florentí Baccio Bandinelli (1.488-1.560). A la base del grup escultòric hi podem llegir el nom de l'autor:“BACCIVS·BANDINELLVS·FLORENTINVS·SANCTI·IACOBI·EQUES·FACIEBAT”.
Aquesta obra es considera una de les escultures més impressionants de la Galleria degli Uffizi. Laocoont segons la mitologia grega fou un sacerdot d'Apol·lo troià. Ell i els seus fills, Antifont i Timbreu, foren aixafats per serps marines enviades, segons les fonts, per Posidó o Atenea.
L'objectiu de l'atac era impedir que Laocoont revelés als seus conciutadans l'engany del cavall ideat per Ulisses ( nom amb el que es conegut Odisseu, rei d'Itaca ) evitant que l'exèrcit grec assetgés la ciutat de Troia.
El grup escultòric romà fou trobat fortuïtament a Roma el dia 14 de gener de 1.506. Baccio Bandinelli l'any 1.520 va rebre l'encàrrec del Medici per reproduir-lo en marbre.
Bandellini en la seva versió va integrar les extremitats superiors dretes del sacerdot i els seus fills desaparegudes en el grup escultòric romà. A més a més va fer algun canvi en el fill de la dreta.
El recorregut comença pel segon pis. A la sala A 11 hi ha la millor col·lecció del món d'obres de Sandro Botticelli de les que destaquen La primavera i El naixement de Venus.
El naixement de Venus, una pintura al tremp sobre lli que mesura 172,5 X 278,5 centímetres, és una obra icònica del Renaixement italià pintada per Botticelli l'any 1.485. Al centre la deessa Venus avança sobre una petxina que sura sobre les onades del mar.
A la seva esquerra hi ha Zèfir ( déu del vent de l'oest ) i Cloris ( una divinitat encarnació de la Primavera, esposa de Zèfir ). El personatge abraçat a Zèfir també s'ha identificat com a Aura ( deessa de la brisa ).
A la dreta de Venus hi ha una de les hores ( deesses que controlen el cicle de les estacions, el clima i la vida ) o nimfes ( divinitat de la natura venerades com a genis femenins ), que l'espera a la platja per cobrir-la amb un mantell estampats de flors.
Surto de la Sala Botticelli per continuar aquest cop d'ull ràpid a alguna de les obres exposades a la Galleria degli Uffizi. A l'espectacular museu estatal hi ha obres de Rafael, Botticelli, Giotto, Caravaggio, Rubens, Leonardo da Vinci, Canaletto, Michelangelo...Hi podeu gaudir d'una sensacional col·lecció del Renaixement italià.
Sortint de la sala, a l'esquerra a la tercera porta trobareu l'espai Tribuna on hi havia durant la meva visita una de les tres peces de l'exposició temporal "Entre el cel i el cor" de l'artista plàstica Joana Vasconcelos. La monumental escultura penjada del sostre, "Royal Valkyrie", feta d'un intricat i acolorit teixit de llana, cotó, cordons, encoixinat, lluentons, plomes i LED deixava als visitants bocabadats. Les altres dues obres de Vasconcelos estaven exposades al Palazzo Pitti, a la Sala Bianca i a la Sala di Bona.
Abans de baixar al primer pis ens apropem fins al cos curt del palau on, just a la cantonada, aixecant la mirada podem gaudir d'una claraboia pintada al fresc amb vegetació enfilant-se per la gran gelosia i una colla d'ocells.
El recorregut pel primer pis comença amb dotze sales que acullen dos-cents cinquanta autoretrats i retrats dels grans artistes des del segle XV fins a l'actualitat. El cardenal Leopoldo de' Medici començà aquesta col·lecció que ja inclou unes dues mil obres.
Al final del llarg passadís, una mica abans d'arribar al cos curt de l'edifici i a tocar del riu Arno, a la Sala dedicada al gran retratista Tiziano Vecellio, un dels grans exponents de l'escola veneciana. Dels retrats nus de Tiziano destaca la Venere di Urbino ( la Venus d'Urbino ) que podeu veure a la propera fotografia.
Aquest oli sobre llenç, datat al 1.538 i que mesura 119 X 160 centímetres, és una de les obres més famoses de Tiziano. La nuvia preparada per vestir-se i participar en el ritus conegut a Venècia com "il toccamano" està estirada nua en un llit mirant-nos. Amb la seva mà esquerra es tapa el pubis i amb la dreta sosté un ram de roses.
Als peus del llit hi ha un gos adormit que recorda la fidelitat del matrimoni i a la ,part superior dues serventes. Una remenant un cofre del que ha tret el vestit de la nuvia i l'altra, dreta al seu costat, duu a l'espatlla el vestit daurat i blau.
Després de recórrer el cos més curt del palau trobem la sala dedicada a la pintora Artemisia Lomi Gentileschi de la que observarem l'oli sobre llenç pintat l'any 1.620 "Judith decapitant a Holofernes". En el quadre de 146,5 X 108 centímetres podem veure a Judith, decidida i
vigorosa decapitant al general assiri Holofernes ( borratxo i adormit
al llit ) al que li ha agafat la seva espasa.
Després de Caravaggio, fou la pintora més apreciada i coneguda del segle XVII. Va ser la primera dona membre de l'Acaddemia delle Arti del Disegno de Florència, la més antiga del món. Possiblement pintà aquest quadre per a Cosimo II de'Medici.
A la propera fotografia de detall podeu copsar millor l'efecte poderós i aterridor de la decidida decapitació del general Holofernes, enviat pel rei de Babilònia Nabucodonosor II per venjar-se dels pobles que no l'havien ajudat.
Just a la sala del davant ens espera l'espai dedicat a Caravaggio, el genial pintor italià mort tràgicament als trenta-nou anys que fou un dels màxims exponents de la pintura barroca.
A la fotografia anterior podeu observar la Testa di Medusa, una pintura sobre llenç muntada damunt un escut cerimonial típic del segle XVI. L'escut de fusta de figuera mesura seixanta per cinquanta-cinc centímetres.
Aquest escut de desfilada fou donat al gran duc Ferdinando I de'Medici l'any 1.598 pel cardenal Francesco Maria del Monte.
Es sorprenent com Caravaggio anul·la l'efecte de convexitat de l'escut i aconsegueix donar la sensació d'estar pintat en una superfície plana. El cap es representa un instant després de la decapitació, amb sang al coll. Són esgarrifoses les serps vives que formen els cabells de Medusa. Fixeu-vos a la fotografia següent de detall en l'expressió de Medusa amb la seva mirada enfollida i la boca oberta en un crit de dolor i sorpresa. El rostre de Medusa és un autoretrat de Caravaggio.
Marxem de la Galleria degli Uffizi per donar un cop d'ull, a la propera entrada dedicada a Firenze, a la Piazza della Signoria que està al costat.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada