L'any passat us recomanava l'exposició que organitza cada any l'Arxiu Capitular de Lleida al mes de juny per celebrar el Dia Internacional dels Arxius. Des del dia nou fins al vint-i-u a la Sala de Lectura del Capitular s'hi podien veure documents manuscrita que expliquen la història de les campanes i rellotges de la Seu Vella i de la Catedral Nova de Lleida.
Ja fa uns anys que us recomano la visita a l'exposició fent una petita entrada en la que us la explico de manera molt general i que en entrades posteriors observarem més detalladament els documents que s'hi podien consultar. Començo amb la d'avui una sèrie d'entrades dedicades a l'exposició Campanes i rellotges que puc escriure gràcies a les explicacions de les arxiveres del Capitular.
A la primera taula hi havia dinou documents, el primer el llibre manuscrit de cinquanta-dos folis de paper enquadernat el pergamí protagonista de les fotografies anterior i de les dues properes de detall. El llibre està obert pel foli 41v - 42r, del vint-i-dos de març del 1.403.
S'hi pot llegir la ubicació de la porta de la torre del rellotge. Diu de fer una porta per una finestra situada damunt de la Capella de Santa Llúcia per on entra el vent que destrempa el rellotge. Aquesta finestra que es transformà en porta està al transsepte dret. Explica el que li van pagar a Morello Fuster i al seu company en sous, diners i lliures.
A la propera fotografia feta d'esquena a la capella de la Immaculada o de la família Colom, del segle XIV, podeu veure entre el finestral i dos de les capelles del braç del transsepte sud el que sembla una finestra tapada...
Gràcies al zoom de la càmera fotogràfica puc ensenyar-vos detalladament aquesta obertura que en el seu moment fou la porta adovellada d'arc de mig punt per la que s'accedia a la Torre del rellotge.
Però, on està ubicada la torre del rellotge de la Seu Vella? No, no és el campanar de seixanta metres d'alçària que hi ha a l'angle sud-est del claustre sinó al transsepte dret sobre la Capella de Santa Llúcia com us he explicat abans...
A la propera fotografia feta des del pont vell que creua el riu Segre es pot assaborir la màgica bellesa de la Catedral Vella de Lleida malgrat haver estat molt maltractada durant segles de conflictes. La torre del rellotge està l'interior de l'el·lipse groga que hi he dibuixat.
Des del mateix indret vaig una mica a l'esquerra i faig una altra fotografia perquè veieu aquesta misteriosa torre des d'una altra perspectiva.
En aquesta torre estava instal·lat el rellotge i les campanes es transportaven des de la torre del rellotge a la torre major ( el campanar ) o viceversa.
Rellotge ve del llatí horologium. En els documents medievals podem trobar-hi diferents formes: aloroge, alerotge, orologe, orologe, orolotge, olarotge, relotge... Però la més emprada és relotge malgrat que ha predominat la variant rellotge.
Observant la fotografia en la que es veu la finestra transformada en porta per accedir a la torre del rellotge està clar que hi havia una escala per accedir del temple a la torre però no es conserva cap resta arquitectònica. Actualment l'única marera d'anar-hi és per la teulada...
El document dos, del juny de 1.390 explica el que es va pagar ( en lliures, sous i diners ) per diferents feines: baixar l'esquella de la torre major i pujar-la a la torre del rellotge, pintar l'esfera, comprar corda grossa pel contrapès, corda pel martell del rellotge, cordó de seda pel fre del rellotge...
De les escales desaparegudes per pujar a la torre del rellotge en fa referència el document quatre en el que es podia llegir els següent fragments.
De l'escala de fusta que es fa per accedir del rellotge a la campana: ... fer un escaler de fust dins la casa hon esta lo orologe per pujar sobre la torre la hon esta la campana...
De l'escala de caragol de pedra explica que el piquer ( picapedrer ) la modificà traient uns graons que fan nosa a la corda del contrapès: ... un piquer per trenquar del grahonat del cargol alguns grahons qui faien nosa al contrapès del orologe...
El document tres ( fotografia anterior ), del 1.390 , explica el manament del bisbe i el capítol per pujar el seny a la torre major amb els altres senys i es fa baixar ( avallar ) el seny de tèrcia per posar-lo en la torre del rellotge. El seny és el nom que donaven a una campana d'una certa grossària.
A la fotografia anterior podeu veure dues àpoques ( cartes de pagament ) signades pel mestre campaner Timbau Rabat.
Les dues àpoques certifiquen que Timbau Rafart ha rebut del prevere Guillem Carbó els florins d'or aragonesos per pagar-li la fabricació d'una campana per a la torre de la Seu ( fotografia anterior, signada el set de setembre del 1.390 ), i per reparar la campana que havia fet l'any passat ( propera fotografia ).
També del 1.390 és el llibre de quaranta-sis folis manuscrits de paper verjurat, amb enquadernació de cartera i badana per lligar: Llibre de dates feytes per mi Guillem Carbó així com a procurador de la obra de la Seu de Leyda. E comenén lo primer die de gener l'an ( y ) de M.CCC.Noranta.
El llibre està obert pels folis 17v - 18r, amb data de juny descriu el viatge a Barchelona (Barcelona) per comprar el coure per fer el seny.
A la propera fotografia de detall podeu veure a l'interior del rectangle groc que hi he dibuixat el text: ...Dimarts a XXI die de juny l'an(y) desús dit fou manat a mi Guillem Carbé per los senyors del capítol que anàs a Barchelona per comprar XL quintars de coure lo qual volien per fer un seny a ops del orloge novellament feyt en la Seu, lo qual manament scrivi en Jacme Salines lochtinent de notari del capítol, die i an(y) deús crits...
Al document vuit s'explica entre altres coses els materials de la fosa de la campana: morters de coure trencats, estany, vidre trencat. En el document nou consta el pagament per lo seny al mestre Timbau Rafart i el pagament a Ramón Amorós fuster i al seu fill pel motlle de fusta en el clot del seny.
Al foli 20v del mateix llibre ( document deu ) s'explica que el 15 de setembre del 1.390, per la nit, comença la fosa de la campana anterior a la Silvestra de la que es desconeix quin nom tenia.
La fotografia anterior és del llibre Les despeses del Reloie de la seu de Lyda M.CCCC.XVIII ( 1.418 ) Obra comptes. És un llibre manuscrit de vuitanta folis de paper amb enquadernació de pergamí de cartera amb dues cintes de badana per lligar i reforços de pell cosits al llom.
Està obert pel foli 7r en el que s'hi pot llegir el procés de gosa de la Silvestra que comença amb la preparació de la claustra on es farà la fosa.
Al campanar de la Seu Vella es conserven dues campanes del segle XV: la Silvestra ( 1.418 ) de 462,2 quilos i la Mònica ( 1.486 ) de 445,5 quilos. La Silvestra ( fotografia anterior ) toca les hores i la Mònica ( fotografia següent ) toca els quarts. La fotografia la Mònica la vaig fer quan estava exposada al claustre després de ser restaurada al taller austríac Grassmayr d'Innnsbruk.
Les altres cinc campanes de la Seu Vella es van fer després de la Guerra Civil per substituir part de les catorze que hi havia abans del conflicte bèl·lic...
La resta de documents de la taula u ( del dotze al dinou ) són fragments del mateix llibre que fan referència a: la compra de materials pel motlle, preparació de la inscripció, gravat de la imatge de San Silvestre fet per un argenter, despeses i dietes de la fosa del coure, soterrar i treure el seny del clot...
A la propera entrada dedicada a l'exposició Campanes i rellotges observarem detalladament els documents de la taula dos.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada