A la segona taula de l'exposició Campanes i rellotges que organitzà l'Arxiu Capitular de Lleida al juny de l'any passat per celebrar el Dia Internacional del Arxius es podien consultar del document vint al vint-i-vuit. A més a més hi havia informació sobre les campanes de la Seu Vella, del seu toc de campanes i dues fotografies, una de la campana Silvestra i l'altra de la Mònica.
El document vint, del fons gràfic P_0025 ( 1.861 ) és un pergamí de 84,5 X 61,5 centímetres, en color, manuscrit i estampat.
El pergamí Aritmètica, geometria i harmonia reunides i aplicades a la construcció de les campanes del mestre de Capella de la Catedral de Lleida Alejo Mercé, és del 1.861.
A les quatre angles del pergamí hi ha dibuixada una campana. A la que està a la part inferior dreta s'hi pot llegir Proporción Quintupla , amb els nombres 1 a l'espatlla de la campana i 5 al llavi. A l'esquerra de la campana hi ha el nom Alejo Mercé i la seva signatura. Ho podeu veure millor a la propera fotografia de detall.
A la campana de la part inferior esquerra, protagonista de la fotografia següent de detall, el text és Poporción Quadrupla amb el nombre 1 a l'espatlla i el 4 al llavi.
Per acabar, les dues campanes dels angles superiors del pergamí. A la de l'esquerra el text és: Proporción Dupla ( 1 espatlla, 2 llavi ), a la de la dreta: Proporción Tripla ( 1 espatlla, 3 llavi ) i al mig Año 1.861.
Sota el dibuix central hi ha el text del Mestre de Capella de la Santa Església Catedral de Lleida Alejo Mercé: "Aritmètica, Geometria i Harmonia reunides i aplicades a la construcció de les campanes, a fi que els artífex campaners, guardant en totes les seves dimensions les proporcions del pes i mesura que en aquest pla es representen, puguin sobre una base o un so donat, disposar-les de manera que formin melodia i harmonia, arreglant-es al Diapasó escala musical...
...Extrems sonors. Perquè el so de les campanes sigui clar i sonor els seus extrems ha de guardar una de les proporcions que en els quatre angles es representen i encara que cadascun hi contingui la sonoritat, serà millor, perquè les campanes siguin vistoses, escollir per a les de major longitud, la proporció que tingui menys parts l'extrem i més inferior, però segons el pes i la forma que els volgués donar l'artífex atenent al local on s'hagin de col·locar, pot prendre, de les quatre proporcions, la més a propòsit segons les circumstàncies".
Els documents vint-i-u i vint-i-dos són còpies impreses dels originals. Formen part del projecte i pressupost per a la instal·lació de les campanes de la Seu Vella ( 25 de gener 1.969 ) fet per A. Guixà de Monistrol de Montserrat.
A la fotografia anterior podeu veure el Armazón Metálico. Soporte Campanas para la Catedral de Lérida. Conjunto de la parte Superior ( document vint-i-u ). La fotografia següent és l'estructura del Conjunto de la parte Inferior ( document vint-i-dos ).
A la propera fotografia podeu observar a la Silvestra, la campana del 1.418 que toca les hores, a l'interior de l'estructura metàl·lica de suport de4 les campanes de la part superior.
L'actual instal·lació impedeix els tocs manuals de les campanes de la Seu Vella. Els motors electromecànics s'han substituït per altres de control electrònic. A la primera sala del campanar hi ha un ordinador que permet programar diversos tocs de manera automàtica.
La fotografia anterior és del document vint-i-tres, del 1.860, un quadern de paper manuscrit de sis folis que explica quines eren les setze campanes que hi havia al campanar de la Seu Vella. A més a més del document original ( fotografia anterior ) hi havia una còpia impresa que es podia fullejar ( propera fotografia ).
El primer foli comença: "Memoria de las campanas que actualmente existen en la torre ó campanario de la antigua Catedral de esta ciudad de Lérida situada dentro del castillo principal de la misma".
Les dues primeres campanes descrites són, evidentment, la Silvestra i la Mònica. Als altres folis el Maestro de Capilla de la Catedral Alejo Mercé de Fondevila descriu les altres catorze campanes. Ho signa el dia trenta-u de maig del 1.860.
Una mica trista era la lectura de les campanes perdudes de la Seu Vella de Lleida, la majoria conseqüència del conflictes bèl·lics: La Concepció o Tèrcia ( 1.694 ), les Merlesa o Prima ( 1.512 i 1.851 ), La Mercè o Sacristana ( 1.851 ). La Maria o Seny del Pont ( 1.630 ), La Babilònia ( 1.525 ), La Maria de la O o Seny Major ( 1.405 ), La Bàrbara o Seny de Girona ( 1.690 ), La Rafaela ( 1.851 ), La Son ( 1.766 ), La Meuca, La Marieta I ( 1.630 ), La Marieta II ( 1.816 ), La Marieta III ( 1.821 ) i una sense nom ( 1.816 ).
A la fotografia següent de la Seu Vella podeu veure el Campanar octogonal construït entre la segona meitat del segle XIV i el primer terç del segle XV ( 1 ) i la Torre del rellotge ( 2 ).
Actualment al campanar hi ha set campanes, dues dels segle XV ( La Silvestra fosa al 1.418, que toca les hores i La Mònica fosa al 1.486, que toca els quarts ), i les altres cinc foses després de la Guerra Civil ( La Meuca -1.946-, La Marieta -1.945, Crist -1.945-, Puríssima i Sant Marc -1.945- i Jesús, Maria, Santa Bàrbara i Tots Sants "La Bàrbara"- 1.945 ).
El document vint-i-quatre era el Cartulari del molt il·lustre Capítol de la Santa Església de Leyda en lo any 1.708, Josephus Gorda notari públic de Lleida , secretari.
Un cartulari és un llibre que aplega documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic seguint un ordre expositiu. També es pot anomenar cartoral.
És un llibre manuscrit de 374 folis de paper, enquadernació de pergamí amb solapa i corda per tancar del que s'ha perdut el botó. Té reforços de cuir cosits al llom.
Al llibre, obert pels folis 9v i 10r, s'hi pot llegir la carta del bisbe Solis en la que es tracta entre altres temes de la reclamació de 800 dobles per a la redempció de les campanes. La carta està signada el dia onze d'abril del 1.708.
La Seu Vella fou ocupada per l'exèrcit espanyol des del 1.707 fins al final de la dècada dels quaranta de segle passat. Malgrat aquesta ocupació, el capítol continuava sostenint el campanar i totes les despeses que comportava. Les campanes i els rellotges s'havien de mantenir i aquesta obligació es coneix com la redempció de les campanes.
El document vint-i-cinc era el llibre manuscrit "Regestrum Instrumentum ac deliberationum per illstris Capituli alma Iterdens Ecclesia ad anum 1.716", de 264 folis de paper, enquadernació de pergamí, cordes per tancar i reforços de cuir cosits al llom ( fotografia anterior ).
Obert pel foli 159r en el tercer paràgraf ( fotografia anterior de detall ) el capítol protesta pels pagaments que ha de fer per mantenir el rellotge, ja que si no resideix a la Catedral. no considera que li correspongui el pagament d'aquesta despesa.
En el mateix llibre s'explica que el capítol delibera que paguin nou dobles de l'Administració de l'obra (document vint-i-sis ), o que dels 800 dobles que havia de pagar inicialment el capítol per la redempció de les campanes, finalment es paguen 500 i els altres 3000 són a càrrec dels paers (document vint-i-set ).
Per acabar la taula dos, el bifoli de paper manuscrit ( document vint-i-vuit , fotografia anterior ), en el que3 es detallen les despeses per reparació i col·locació de les campanes que el capítol pagà l'any 1.900.
A la propera entrada dedicada a l'exposició Campanes i rellotges observarem detalladament els documents de la taula tres.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada