A l'entrada anterior dedicada a Otranto vàrem observar el castell i el frontispici de la cattedrale di Santa Maria Anunziata amb l'elegant rosassa amb fina traceria gòtica i el portal barroc del 1.674. A la d'avui entrarem a donar-li un cop d'ull i gaudir del espectacular mosaic que cobreix la nau central, el presbiteri, els transseptes esquerre i dret i l'absis central.
De planta basilical està dividida en tres naus per catorze columnes de granit polit coronades per capitells de diferents ordres, des del jònic fins al corinti en els que es recolzen arcs de mig punt sobre els que hi ha una sèrie de finestres al claristori ( el nivell superior més al de la nau ).
L'any 1.693 l'arquebisbe Francesco Maria de Aste ordenà enderrocar l'iconòstasi i construir l'arc triomfal, situat a l'entrada del presbiteri que marca la separació entre la zona reservada al culte i la dels fidels.
Al 1.698 ordenà la cobertura de la nau central i del presbiteri amb un enteixinat de fusta amb daurats sobre fons blanc i negre. Alçant la mirada puc mostrar-vos la coberta de la nau central.
Com podeu constatar a les fotografies anterior i propera de detall l'enteixinat de la nau central està format per octàgons i creus.
L'enteixinat del presbiteri és diferent al del de la nau central com podeu veure a la propera fotografia de detall està format només per octàgons.
Les naus laterals es van cobrir amb plafons de fusta pintats a la primera meitat de segle XIX. Aquestes naus laterals aculles sis altars.
Al costat de l'Evangeli ( el costat esquerre des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ) trobareu la fonte battessimale del segle XVIII de forma octogonal, de marbre amb vetes vermelles i marfil amb incrustacions coronada per les figures de bronze de Sant Joan Baptista batejant a Crist. Substituí a la pica baptismal octogonal de pedra del segle XVI que està custodiada al Museu Diocesà.
Al final del costat de l'Epístola ( el costat dret des del punt de vista dels fidels mirant cap a l'altar ), al braç dret del transsepte, hi ha la Cappella dei Santi Martiri que fou ampliada l'any 1.482 per Ferran I d'Aragó.
L'objectiu d'aquesta ampliació era acollir les restes dels vuit-cents habitants d'Otranto que l'agost del 1.480 foren decapitats per no voler convertir-se a l'islam. Les restes es guarden en set grans caixes de fusta de noguera.
A la dreta de la fotografia anterior a la propera darrere del cadirat podeu veure l'orgue de la primera meitat del segle XVIII obra dels germans fabricants d'orgues de Gallipoli Simone i Pietro Kircher.
La caixa de l'instrument està ricament tallada i té tres grups de tubs. Al grup del centre hi ha set tubs i als grups que el flanquegen onze a cadascun. L'orgue està coronat amb l'escut de l'arquebisbe Michele Orsi. Aquest orgue, amb un sistema de transmissió totalment mecànic, fou restaurat per l'Antica Ditta Organara ( Antic Fabricant d'Orgues ) Piccinelle al 1.986 - 1.995.
Al braç esquerre del transsepte hi ha l'altre orgue de la catedral. Amb un sistema de transmissió elèctrica fou construït l'any 1.960 per la companyia Fratelli Ruffatti i és el que actualment s'utilitza com a orgue principal.
Al fals sostre de fusta dels braços del transsepte és de la primera meitat del segle XVIII. Les pintures representen el Triomf de la Creu.
A la dreta de l'orgue Kircher, a la nau central, trobem el pulpito ligneo ( el púlpit de fusta ) que s'emprava antigament per a proclamar l'Evangeli i en la preparació de les festes solemnes de l'ant litúrgic.
Al valuós púlpit, encarregat per l'arquebisbe Michele Orsi, a la part central de la barana hi ha l'escut de l'arquebisbe que fa referència al seu cognom en el que hi ha representat un ós rampant i una estrella. A la part inferior dreta del mur es veuen restes de pintures al fresc.
Però la joia més espectacular de la catedral és el paviment de mosaic d'estil bizantí creat entre 1.163 i 1.166 per ordre del primer arquebisbe llatí de la ciutat Gionata, per un grup d'artistes liderats pel monjo basilià grec Pantaleone pertanyent a l'escola pictòrica hel·lenística del monestir de San Nicola di Casone ( actualment en ruïnes ) a pocs quilòmetres al sud d'Otranto.
Al mosaic estan representades escenes de l'Antic Testament, de cicles cavallerescos, del romanç d'Alexandre i de bestiaris medievals.
És un dels mosaics medievals més grans d'Europa, dels pocs que queden sense canvis al llarg del temps. Ocupa la nau central, el transsepte, el presbiteri i l'absis central. El conjunt de tot el mosaic té forma de creu.
Comencem per la nau central amb la representació de l'Arbre de la Vida al centre ( bona part està tapada pels bancs i les cadires com podeu constatar a la fotografia anterior ). El tronc d'aquest immens arbre sense arrels descansa sobre dos poderosos elefants. Gairebé on comença l'arbre a l'esquerra hi ha un tauler d'escacs que representa l'entrada al joc d'accions oposades: llum-foscor, dia-nit, vida-mort, esperit-matèria, la lluita atàvica entre el bé i el mal.
A l'esquerra del tronc central hi ha la representació de la torre de Babel i a la dreta la d'Alexandre el Gran. Sobre la torre de Babel ocupant tot l'espai de la nau central trobem la representació de Noè i el diluvi universal. A sobre el cicle dels mesos de l'any i a tocar del transsepte el jardí de l'Edèn.
Al dissenyar l'espectacular arbre, en el que el seu tronc és una mena de camí per la nau central Pantaleone tingué en compte que durant el solstici d'estiu els raigs del Sol resseguissin perfectament aquest tronc que s'inclina una mica cap a l'esquerra.
Gairebé tocant al transsepte hi ha un espai sense bancs en el que podem observar a la fotografia següent d'esquerra a dreta tocant al banc parcialment els quatre clipeus amb les representacions dels mesos de gener, febrer, març i abril. A l'interior de cada representació dels dotze mesos de l'any també hi ha una petita representació dels dotze signes del zodíac. A cada clipeu ( escut de forma circular de grecs i romans està representada la fatiga de l'home obligat a treballar com a conseqüència del pecat original en l'activitat pròpia d'aquell període de l'any. Tot el conjunt amb la representació dels dotze mesos i els dotze signes del zodíac mesura més de noranta metres quadrats.
A la part més propera al transsepte, flanquejant el tronc de l'Arbre de la Vida, hi ha l'escena de l'expulsió del paradís i a la seva dreta ( d'esquerra a dreta ) el rei Artús, l'ofrena de regals de Caín i Abel i Caín matant al seu germà.
D'aquestes escenes a la propera fotografia de detall podeu veure el fratricidi amb Caín vestit amb una túnica curta colpeja amb un gran bastó al seu germà Abel que degoteja sang. Abel està representat nu, signe de la seva innocència.
Al presbiteri hi ha representats en setze medallons disposats en quatre fileres, de dalt a baix i d'esquerra a dreta: la reina de Sabà, el rei Salomó, una sirena agafant amb les mans la seva cua bífida, un grif que aixeca un cabrit entre les seves potes, un quadrúpede de llargues banyes amb espines a les cuixes, un centaure, un cérvol amb una fletxa clavada al coll que li ha llançat el centaure, un monjo davant d'un unicorn, un dromedari, un drac devorant un cabrit, un elefant, un lleopard que ha caçat una presa, un bou, Eva, Adam i per acabar un quadrúpede.
Al mosaic de l'absis central, d'esquerra a dreta trobem entre altres les representacions de Samsó arrancant la mandíbula d'un lleó. El profeta Jonàs vestit amb una llarga túnica duu un gran rotlle on hi ha escrita la destrucció de la ciutat de Nínive. El rei de Nínive es despulla i es prepara per fer penitència. Jonàs es llençat al mar pels mariners i un gran peix se l'empassa.
A la fotografia anterior podeu veure al mosaic del transsepte esquerre el tronc d'un arbre sostingut per un bou que separa el paradís dels elegits ( esquerra ) de l'infern dels condemnats ( dreta ).
El paradís representa un jardí exuberant amb flors i arbres on plantes, animals i homes de Déu viuen en harmonia.
A la part inferior dreta de la fotografia anterior i a la propera de detall podem veure el dimoni i un àngel que es dedica al pesatge de les ànimes.
Prop de l'absis del costat de l'Evangeli ( esquerre ), assegut sobre una serp monstruosa, hi ha Satanàs coronat. A l'esquerra del príncep dels dimonis veiem un home lligat de mans i peus.
Al mosaic del transsepte dret un gran arbre emmarca amb les seves branques diferents animals híbrids i monstruosos. Gairebé al final de l'arbre, a l'esquerra del tronc, un drac s'empassa un cabrit. A la part superior, gaire a tocar de la Cappella dei Santi Martiri, hi ha diverses figures humanes que podrien simbolitzar el desordre espiritual d'una humanitat no complerta.
Al proper vídeo del Centro de Estudios Artísticos Elba podeu observar detalladament l'espectacular mosaic de la cattedrale di Santa Maria Anunziata d'Otranto.
Sortim de la catedral per enfilar-nos fins al punt més alt de la ciutat, al que arribem passejant només tres minuts, per mirar i admirar a la propera i última entrada dedicada a Otranto la chiesa bizantina di San Pietro.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada