Accedim a l'interior del palau de l'Opéra national de Paris pel Pavelló d'entrada de l'Emperador, lloc per on entraven i sortien de l'òpera l'Emperador Napoleó III i la seva esposa Eugenia de Montijo pujant i baixant amb els seus carruatges per la gran rampa, lluny de les multituds. Aquest pavelló no es va completar fins a la caiguda del Segon Imperi.
Cal comprar l'entrada a la Rotonda dels abonats, el vestíbul circular que rebia a l'alta societat que hi tenia llotges llogades tot l'any. Des de la rotonda veiem, sota la Gran Escalinata, l'escultura de bronze "La Pythie", la pitonissa de Delfos que va fer Adèle d'Affry, duquessa de Catriglione Colonna (1.836 - 1.879) i que signà amb el pseudònim masculí de Marcello.
Adèle va conèixer a Charles Garnier a Roma, quan estava acabant l'escultura destinada a representar a la patrona dels artistes. L'arquitecte quedà fascinat i li demanà al ministre de Belles Arts que la comprés. Fou instal·lada sota la gran escala per reemplaçar una estàtua d'Orfeu de la que s'havia posposat la comanda.
Aixecant la mirada puc fotografiar la decoració que hi ha sota la gran escala. A la part inferior dreta de la fotografia següent es veu parcialment la barana de marbre de la gran escala.
Anant una mica a l'esquerra del "Bassin de la Pythie" i aixecant altra vegada la mirada puc mostrar-vos alguns dels balcons que ressegueixen perimetralment l'espectacular forat d'escala.
Dos braços de la Gran Escala en forma de doble hèlix, flanquegen el "Bassin de la Pythie" i ens enfilen als foyers i a les diferents plantes de la sala d'espectacles. És molt probable que la gran escala us deixi bocabadats.
A la part inferior central de la propera fotografia podeu veure la porta central per accedir a les llotges i a la sala d'espectacles. A la part superior es veu, parcialment, el sostre de la nau de la Gran Escala.
Mentre pugem fins a la porta central aprofitem per gaudir de la bellesa que ens regala la Gran Escala de l'òpera parisenca construïda amb marbre blanc de diferents tonalitats i amb una balustrada de marbre verd i vermell.
Grups escultòrics que sostenen els espectaculars canelobres que il·luminen l'escala o la decoració exterior de la balustrada de marbre en són alguns exemples.
Com heu vist en dues de les fotografies anteriors, la
porta central que està flanquejada per dues enormes escultures.
Abans de passar el llindar de la porta que envolta la sala d'espectacles
faig la propera fotografia de detall d'una de les dues escultures.
Al corredor que ressegueix la sala d'espectacles hi trobem les portes d'accés a l'orquestra, la platea i les butaques de balcó.
Torno a la Gran Escala i pujo el tram fins als balcons amb les seves balustrades i passamans de marbre de colors en els que també podem mirar i admirar la perfecció de la feina realitzada.
Des d'un dels balcons puc mostrar-vos amb més detall les pintures del sostre de la nau de la Gran Escala i la lluerna que les il·lumina. Les quatre pintures, obra d'Isidore Plis, no es van pintar directament al sostre sinó a l'oli sobre tela muntada. El conjunt guanyà l'any 1.838 el Gran Premi de Roma.
Charles Garnier li encomanà quatre composicions al·legòriques: El triomf d'Apol·lo ( nord ), L'encant de la música ( sud ), Minerva lluitant contra la força bruta davant del mont Olimp ( est ) i La ciutat de París rebent els plànols de la nova òpera ( oest ). A les fotografies anterior i propera de detall el protagonisme és pel Triomf d'Apol·lo.
Abans de deixar els balcons en els que l'alta societat es deixava veure, faig la fotografia següent d'angle nadir ( amb la càmera perpendicular al terra ) del sostre de la nau de la Gran Escala.
Ara sí, deixo els balcons per accedir al segon corredor que envolta a la sala d'espectacles on hi ha les llotges.
Una està oberta i permet veire l'impressionant auditori en forma de ferradura que està situat sobre la volta de la rotonda dels abonats, al cor del Palau Garnier.
Amb els seus quatre balcons, llotges i platea distribuïts en cinc nivells, el magnífica sala d'espectacles està dissenyada seguint el model italià.
L'amplària és de gairebé trenta-un metres, la profunditat és de trenta-dos metres i l'alçària mesura vuit metres. A la part inferior de la fotografia anterior hi ha l'espai on s'ubica l'orquestra.
Amb poc més de mil nou-centes butaques la gran sala d'espectacles està decorada amb tons ocre, vermell i daurat. El zoom de la càmera fotogràfica em, permet mostrar-vos millor alguns detalls de la decoració.
Els seients estan entapissats en vermell i la separació de les llotges estan cobertes de domassos, un teixit del segle XI perfeccionat al segle XIII originari del Pròxim Orient, de la capital de Síria, i que des de llavors fou d'ús habitual entre els nobles europeus.
Aixecant la mirada puc ensenyar-vos millor la cúpula del sostre dissenyada per Marc Chagall sobre una estructura polièster desmuntable.
Sota aquesta estructura hi ha el sostre original pintat l'any 1.872 per Jules-Eugène Lenepveu que fou el pintor favorit de Napoleó III. L'obra "Les Muses et les Heures du jour et de la nuit" està tapada des del 1.964 per la de Marc Chagall. La circumferència d'aquesta cúpula mesura 53,60 metres i la secció central 18,80 metres. En una vitrina del museu hi ha l'esbós d'aquest sostre original, que podeu veure a la fotografia següent, amb seixanta-tres figures que representen les Muses i les Hores del dia i la nit.
Sortim de la Sala d'Espectacles i tornem a la Gran Escala per anar fins al Grand Foyer que està just davant del segon corredor, a la cara oposada del forat d'escala.
Ja vaig explicar-vos a la primera entrada dedicada al Palau Garnier que el foyer d'un teatre és la sala en la que es descansa o passeja durant els entreactes. Entre l'escenari i la façana nord hi ha el Foyer de la dance, i entre la Gran Escala i la façana sud ( la principal ) trobem el Grand Foyer de divuit metres d'alçària, tretze d'amplària i cent cinquanta-quatre de llargària.
El
disseny del gran vestíbul de l'òpera de París s'inspira en les
galeries dels castells renaixentistes francesos del segle XVI ( Fotaineblau
) i dels castells del segle XVII ( la Galeria d'Apol·lo del Louvre i el
saló dels Miralls de Versalles ). Fins al segle XIX eren espais
reservats als homes. Les dones rebien als convidats a les llotges. El
dia de las inauguració del Palau Garnier, Eugenia de Montijo va voler
admirar el Grand Foyer trencant la nefasta tradició.
Al centre del vestíbul hi ha la còpia del bust de Charles Garnier feta pel pintor, escultor, gravador i dissenyador Jean-Baptiste Carpeaux.
Deixem el Grand Foyer per anar, a la propera entrada dedicada al Palau Garnier, a la Bibliothèque-musée de l'Opéra, ubicada al Pavelló de l'Emperador.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada